Primers auxilis, suport vital bàsic (SVB)

Quin és l’algoritme del suport vital bàsic i DEA per a rescatadors entrenats en cas d’una víctima amb mort sobtada? (p.13)

Trucar a emergències (112). Realització de la A “Airway” (obrir la via aèria), B “Breathing” (mirar si respira amb normalitat). inconscient no respira RCP. Els nombres de mort sobtada, pèrdua d’inconsciència de cop és de: 4% asfixies. 96% cardiorespiratòri, Després de trucar al 122 es realitzen compressions toràciques i spiracions de suport amb la relació 30:2 m’entres s’espera a  l’ambulància. Si estàs amb gent, la segona persona va a buscar el DEA (desfibril·lador extern automàtic).

No respon i no respira amb normalitat, també és una situació d’emergència, s’ha de telefonar al sistema d’emergències 30 compressions toràciques 2 respiracions de suport Continuar RCP (30:2) Tan aviat com arribi el DEA posi’l en marxa i segueixi les instruccions. 

Figura 1.3 L’algoritme de suport vital bàsic / desfibril•lació externa automatitzada (SVB/DEA).

Com es valora si una persona respira amb normalitat? Com se li ha d’obrir la boca a la víctima percomprovar si respira amb normalitat? (p.12)(p.19)

La persona entrenada hauria d’avaluar ràpidament la víctima col·lapsada per determinar si respon i respira amb normalitat. Obrir la via aèria utilitzant la maniobra front-mentó, mentre s’avalua si la persona està respirant amb normalitat.

Cridi demanant ajuda (si no ho ha fet ja)

-       Giri la víctima sobre la seva esquena i després obri la via aèria:

Obri la via aèria i comprovi la respiració:

-       Obri la via aèria amb la maniobra front mentó

-    Mantenint la via aèria oberta, miri, escolti i senti si la respiració és normal (un panteix ocasional, respiració lenta, laboriosa o sorollosa no és normal)

-       Miri si mou el tòrax

-       Escolti en la boca de la víctima si hi ha sons respiratoris

-       Senti l’aire en la seva galta

-       Miri, escolti i senti no més de 10 segons per determinar si la víctima respira normalment

“MIRAR, ESCOLTAR SENTIR”

Figura 1.4 Seqüència d'accions pas a pas que ha d'utilitzar el proveïdor entrenat de SVB/DEA per tractar els adults víctimes d'una aturada cardíaca.

 Com es fan les compressions toràciques? Com ha d’estar situat el socorrista respecte la víctima? (p.7 a dalt)

Els que facin RCP haurien d’assegurar compressions toràciques de profunditat adequada (aproximadament 5 cm però no més de 6 cm en l’adult mig) amb una freqüència de 100-120 compressions per minut. Permetre que el tòrax es reexpandeixi completament després de cada compressió i minimitzar les interrupcions de les compressions.  Quan s’administrin respiracions de rescat / ventilacions, empri aproximadament 1 segon per insuflar al tòrax amb un volum suficient per assegurar que el tòrax s’elevi visiblement. La relació de compressions toràciques a ventilacions segueix sent 30:2. No interrompi les compressions toràciques més enllà de 10 segons per administrar ventilacions.

El PRIMER INTERVINENT:

-       Agenolli’s al costat de la víctima

-       Col•loqui el taló de la seva mà al centre del pit de la víctima (que és la meitat inferior de l’estèrnum)

-       Col•loqui el taló de l’altra mà al damunt de la primera

-       Entrellaci els dits de les seves mans i asseguri’s que la pressió no s’aplica sobre les costelles de la víctima

-       Mantingui els braços estirats

-       No faci pressió sobre l’abdomen superior o sobre la part final inferior de l’estèrnum

-       Col•loqui’s verticalment sobre el pit de la víctima i deprimeixi l’estèrnum aproximadament 5 cm (però no més de 6 cm)

-       Desprès de cada compressió, relaxi totalment la pressió sobre el pit sense perdre el contacte entre les seves mans i l’estèrnum. Repeteixi a un ritme de 100-120 min. (p.15).

CONSIGNA (Més important a recordar): MIG DEL PIT, TERÇ INFERIOR DEL ESTERNON. Profunditat 5 cm màxim 6. Quadra amb ⅓ del tòrax. 100-120 compressions per minut, al ritme d'una cançó pot ajudar.

Figura 1.4 Seqüència d'accions pas a pas que ha d'utilitzar el proveïdor entrenat de SVB/DEA per tractar els adults víctimes d'una aturada cardíaca.

En què consisteix la “reexpansió”? Per què és important? 

Permetre la reexpansió completa  del tòrax després de cada compressió resulta en un millor retorn

venós i pot millorar l’eficàcia de la RCP. Per tant, els reanimadors haurien de tenir cura per evitar NO

recolzar-se després de cada compressió toràcica, però sempre ha d’estar en contacte la mà al tòrax

(p.13)

Respecte a les ventilacions de rescat. Quin volum d’aire se li ha d’insuflar a la víctima? Quan de

temps s’ha de trigar en fer cada insuflació? Quant s’hauria de trigar com a màxim en fer les

insuflacions (temps sense compressions)?

Es suggereix que durant la RCP en adults s’administrin volums corrents d’aproximadament 500 (0’5

litre) a 600 ml (6 -7 ml·kg).  Pràcticament, aquest és el volum necessari per fer que el tòrax s’elevi de

forma visible. Els que realitzin la RCP haurien d’intentar una durada de l’inflat del voltant d’1 segon,

amb un volum suficient per fer que el tòrax de la víctima s’aixequi, però evitant ventilacions ràpides o

forçades, per tant ha d’haver una pressió intraalveolar perquè així es produeix l’intercanvi. La

interrupció màxima de les compressions toràciques per donar dues ventilacions NO hauria d’excedir de

10 segons,

IDEALMENT HO FAREM EN 5 segons les 2 respiracions. (p.13). Si marxes poc temps, quan tornes la

inèrcia encara no ha desaparegut del flux sanguini. Símil amb la bomba.

Quina és la relació entre el número de compressions i de ventilacions? 30:2.

Per a un sol reanimador en la ressuscitació d’un adult. Diversos estudis observacionals han reportat

resultats lleugerament millors després de la implementació dels canvis de les guies, que van incloure el

canvi d’una relació compressions-ventilacions de 15:2 à 30:2. L›ERC segueix, per tant, recomanant una

relació compressions-ventilacions de 30:2.

EXEPCIÓ! En el cas de obstrucció de la via aèria, si la persona cau inconscient per hipòxia cerebral

(no arriba oxigenació al cervell) abans de fer 30:2 és faran 5 ventilacions.

S’aconsella fer només compressions toràciques enlloc d'anar convinant-les amb les ventilacions

de rescat? Raona la teva resposta en base a l’evidència científica. Per a quin tipus de víctimes és

especialment important la ventilació de rescat? (p.17).

Estudis observacionals, classificats principalment com a evidència de molt baixa qualitat, han suggerit

l’equivalència de la RCP amb només compressions toràciques i compressions toràciques combinades

amb ventilacions de rescat a adults amb sospita d’aturada cardíaca de causa cardíaca. La confiança en

l’equivalència entre RCP amb només compressions toràciques i l’estàndard no és suficient com

per canviar la pràctica actual.  L’ERC, per tant, recolza les recomanacions de l’ILCOR de que tots els

que realitzin RCP haurien d’aplicar compressions toràciques a tots els pacients en aturada cardíaca. Els

reanimadors entrenats i capaços de realitzar respiracions de rescat haurien de fer compressions

toràciques i respiracions de rescat, ja que es pot proporcionar un benefici addicional per als nens i

per aquells que sofreixen una aturada cardíaca per asfíxia on l’interval de resposta del SEM

(serveis emergències mèdiques) és prolongat.

D’inici sempre farem 30:2, si NO està entrenada o decideix no fer ventilacions per qualsevol motiu el

primer intervinent igualment haurà de fer totes les altres accions possibles per estabilitzar, calmar a la

víctima i intentar millorar el seu estat.

Mitja de barrera (Funda ja mèdica), sinó tens material les organitzacions ens animen a utilitzar-lo. No

s’ha enregistrat mai problemàtiques fent el boca a boca. És una decisió personal, sabent que fer la

tècnica pots salvar una vida. Mínim de fer RCP per la població. British Council (Anglaterra) considera

que la gent no està ben formada, i la població no vol estar en contacte boca a boca, la realitat de la seva

població com a mínim actuació de compressions.

Per valorar l’aturada cardíaca i conseqüentment l’absència de circulació, en quin moment es fa la

comprovació del pols? A quin pols corporal es fa dita comprovació? (p.11) 

No es valora el pols, ja ens ho indica la no respiració = no funcionament del cor. El pols es mesura en la

C “Circulation” de manera qualitativa (fort, fluix, simetria en extremitats..). La comprovació del pols

carotidi (o qualsevol altre pols) ha demostrat ser un mètode imprecís per confirmar la presència o

absència de circulació.

S’ha de sospitar aturada cardíaca i iniciar RCP en cas de respiració agònica? I en cas de

convulsions? 

Maniobra front-mentó per observar la sortida d’aire o intent de l’aire i no serveix (símil amb un peix).  Allò

és un signe de pre aturada cardíaca. Si no respira amb normalitat estàs amb aturada

cardiorespiratòria, per tant RCP. En el cas de convulsions amb una malaltia crònica no és tan perill, ja

que en saps la causa. Tanmateix, si és degut a un accident és un alt risc de fallada cardíaca. Sol ser

molt greu i desencadenant de l'aturada cardíaca.