Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA

FITXA TÈCNICA:

Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena

Autor: Giotto di Bondone

Cronologia: 1304 - 1306

Tècnica: fresc

Mides: 900 m2

Estil: italogòtic

Tema: religiós

Localització: Pàdua (Itàlia)

1. Biografia de l’autor

• L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra.
• Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí.
• L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena.
• El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de Florència, i va començar el cèlebre campanile, que va veure’s alterat deprés de la seva mort.

2. Descripció formal

• Els frescos decoren tot l’interior de la capella, inclosa la volta de canó, on es pot observar el cel, amb estrelles i medallons distribuïts en quatre franges aïllades per arcs torals.
• La paret que queda a la dreta de la porta d’entrada, que mira cap al sud, té tres registres sobreposats i un sòcol. El sòcol i el registre superior es divideixen en sis panells separats per franges; els altres dos tenen cinc panells entremig de sis finestres llargues acabades en mig punt.
• Al de l’esquerra, el qual mira cap al nord, els tres registres i el sòcol es divideixen en sis parts cadascun, separats per franges pintades simulant el marbre de colors. Als registres inferiors aquest engany òptic es fa en els panells, mentre que a les franges hi ha representacions.
• La porta de l’oratori també està decorada, a cada costat, amb tres panells i un sòcol. El conjunt són 37 escenes  i dues arquitectures als muntants de l’arc (sepulcres del cor o “coretti”) destinades a Enrico Scrovegni, mecenes, i al seu pare Reginaldo. Al mur d’entrada hi ha un gran fresc per damunt la porta.
• Algunes parts estan despintades o descolorides. La tècnica és força homogènia, perquè tot i que també van pintar-la deixebles, van seguir l’art de Giotto.
• No utilitza la perspectiva jeràrquica, però usa el pa d’or a les aurèoles, com al gòtic. En ambdues arquitectures treballades mostra interès per la perspectiva. Alt estudi anatòmic, que amb la delimitació dels contorns dels perfils dóna volum a les figures. Aquest fet permet distingir amb nitidesa les figures de fons.
• La llum so il·luminar tota les escenes, i les ombres que hi ha aporten profunditat. Els colors, gens estridents, busquen l’equilibri i l’harmonia cromàtica. El blau cel substitueix el daurat del gòtic.

3. Temàtica

• Representa els principals episodis de la vida de Crist dividida en quatre episodis: antecedents a la Nativitat; el naixement/infància de Jesús; vida pública i miracles; passió, mort i resurrecció. Tot està basat en el Nou Testament, episodis apòcrifs del protoevangeli de Sant Jaume i en la Legenda sanctorum de De Voragine.
• L’ordre, des de l’entrada, comença a la dreta, de dalt a baix, i fa la volta a la capella. Inicia amb la història de Sant Joaquim i Santa Anna, pares de Maria, i davant, al mur oposat, es narra la vida d’aquesta, del naixement al casament. L’Anunciació es troba a dos panells superiors, l’arcàngel Gabriel a la dreta i Maria a l’esquerra, i al timpà de l’arc (Déu envia a Maria l’arcàngel).
• El naixement i la infància es divideixen en sis: inicia amb la Visitació i acaba amb la matança d’Innocents. Ocupen un panell de l’arc i la franja del mig de mur dret. La vida pública de Jesús segueix al mur oposat amb sis escenes: des de la discussió amb els doctors de la Llei fins a l’expulsió de mercaders del temple.
• La passió, mort i Resurrecció es divideix en dotze escenes a l’inferior dels dos murs: comença amb la traïció de Judes, el Sant Sopar, el lavatori, el petó de Judes, la presentació davant Caifàs, la flagel·lació, la pujada al calvari, la crucifixió, plors per Crist mort, Ressurrecció, l’Ascenció i la Pentacosta.
• Emmarcats per franges amb ornamentació floral/geomètrica i composicions lobulades i escenes de l’Antic Testament.
• L’art de l’arc de l’oratori (inclou les arquitectures) signifiquen l’acceptació de Jesús com a Fill de Déu. Déu anuncia la vinguda del seu Fill; alguns el reconeixen (Visitació) i d’altres el traeixen (Judes).
• A l’inferior del mur hi ha les set Virtuts (dreta) i els set Vicis (esquerra), enfrontats.
• Sobre l’entrada, hi ha un fresc del Judici Final al voltant de la figura de Crist com a jutge, dins una màndorla circular, rodejada d’àngels. Al costat, els dotze apòstols, amb una cort d’àngels. A l’inferior, una gran creu separa els escollits dels condemnats. Enrico Scrovegni, escollit, dóna a la Mare de Déu la cappella, probablement un gest d’expiació per ser usurer, font de la fortuna de Reginaldo.
• Als medallons de la volta apareixen Crist, la Mare de Déu i profetes i sants.

4. Models i influències

• Trets de l’obra de Giotto com els ulls ametllats mostren l’herència de l’estil bizantí de Cimabue, visible també en la solemnitat escènica, la rigidesa i la simetria,
• Com l’escola sienesa, usa el pa d’or en les aurèoles dels sants.

• L’art italogòtic de Giotto estableix les bases del Renaixement, influït per teories franciscanes: canvia els fons daurats per paissatges i arquitectures (voluntat de crear efectes espacials), més cos als personatges (estudi anatòmic) i gests i expressions que evidencien l’estat d’ànim.