El
poema que comentarem a continuació és Tinc
un desfici, ai, inclement
de Beatriu
de Dia o també
anomenada la
Comtessa de Dia i
està originàriament escrit en Occità,
tot
i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és
completament exacte.
Va
viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII
és una de les
poques trobairitz
conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab
joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria,
Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa .De
la seva
vida se'n sap ben poc, només
que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla
que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren
trobadors.
Sobre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves,format per versos octosíl·labs (d'art menor) i presenta una rima consonant.
Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'aquest poema és l'amor no correspost. En general podem observar que la seva personalitat és paradoxal, se sent irada i a la vegada es compadiu dels successos passats.
En la primera octava està decebuda, perquè el seu amat l'ha eixat d'estimar. Segon el seu punt de vista fins i tot ella diu l'ha arribat a estimar massa, tot i això es contradiu perquè ara ser sent traïda,potser si que li podria haver donat una mica més.
En la segona octava el primer vers esmenta que el vol avarament,.Més endavant podem veure una referència al amor carnal en la metàfora : Si jo dos coixí plaent. A més apareixen dos personatges de la mitologia clàssica Blancafor i Foris que es caracteritzen per les dificultats i infelicitats amatòries, o per les funestes conseqüències dels seus amors. En els dos últims versos es pot veure que li ofrèn tot per poder recuperar el seu amor.
En la tercera octava apareix el senyal que és bell amic. Hi ha més referències de l'amor carnal quan la trobairitz expressa ¡si amb vós jagués, quin bell deport! Es pot observar una metàfora feudal si us tingués enlloc del marit. Això que expressa és el tema de aquesta estrofa, és queixa que ell no és el seu marit, ja que en aquella època estava establert els matrimonis per conveniència, també apareix una similitud entre els sistema feudal i la relació que tenen quan diu : Sols em juréssiu, penedit. Aquesta semblança és perquè en l'edat medieval el vassall tenia que jurar fidelitat al senyor feudal.
Breument es pot dir que és una història tràgica per par de la dama, que no pot aconseguir el seu amor ideal i expressa de manera molt sentimental conjuntament amb la seva visió idealitzada del amor.
Sobre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves,format per versos octosíl·labs (d'art menor) i presenta una rima consonant.
Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'aquest poema és l'amor no correspost. En general podem observar que la seva personalitat és paradoxal, se sent irada i a la vegada es compadiu dels successos passats.
En la primera octava està decebuda, perquè el seu amat l'ha eixat d'estimar. Segon el seu punt de vista fins i tot ella diu l'ha arribat a estimar massa, tot i això es contradiu perquè ara ser sent traïda,potser si que li podria haver donat una mica més.
En la segona octava el primer vers esmenta que el vol avarament,.Més endavant podem veure una referència al amor carnal en la metàfora : Si jo dos coixí plaent. A més apareixen dos personatges de la mitologia clàssica Blancafor i Foris que es caracteritzen per les dificultats i infelicitats amatòries, o per les funestes conseqüències dels seus amors. En els dos últims versos es pot veure que li ofrèn tot per poder recuperar el seu amor.
En la tercera octava apareix el senyal que és bell amic. Hi ha més referències de l'amor carnal quan la trobairitz expressa ¡si amb vós jagués, quin bell deport! Es pot observar una metàfora feudal si us tingués enlloc del marit. Això que expressa és el tema de aquesta estrofa, és queixa que ell no és el seu marit, ja que en aquella època estava establert els matrimonis per conveniència, també apareix una similitud entre els sistema feudal i la relació que tenen quan diu : Sols em juréssiu, penedit. Aquesta semblança és perquè en l'edat medieval el vassall tenia que jurar fidelitat al senyor feudal.
Breument es pot dir que és una història tràgica per par de la dama, que no pot aconseguir el seu amor ideal i expressa de manera molt sentimental conjuntament amb la seva visió idealitzada del amor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada