Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2017

El soldat fanfarró, de Plaute (resum per capítols)

CARACTERÍSTIQUES DELS PERSONATGES PRINCIPALS PIRGOPOLINICES : És un soldat molt presumit, fanfarró, es creu tot el que li diuen; i a més, li agraden molt les dones. ARTÒTROG : Paràsit de l’anterior PALESTRIÓ : És un esclau molt llest i astut, sap trobar solucions a tots els problemes. És molt fidel al seu amo. PERIPLECTOMEN : És un vell molt amable, ja que ajuda al seu jove amic en el seu problema, també és molt servicial. LURCIO : Esclavet de l’anterior ESCELEDRE : És un esclau poruc i tafaner. Sempre vol tenir content al seu amo. FILOCOMÀSIA : És una dona discreta i molt modesta. Sap fingir molt bé i fa molt bé el que li diuen. PLÈUSICLES : És un amant molt entregat a la seva estimada, ja que fa tot el que se li diu per ella. ACROTELEUCIA : També és una dona discreta i molt modesta. Sap fingir molt bé i fa molt bé el que li diuen. A més és una dona seductora i desitjable. MILFIDIPA : És una serventa molt útil, modesta i discreta. També se li dóna bé a

Fitxa 67. El Gronxador- Jean Honoré Fragonard

Clica a la imatge principal per a visualitzar la presentació. Context El rococó predominà a Europa a mitjans del segle XVIII i va ser l’estil preferit de l’aristocràcia. França i Alemanya en van ser els focus més importants. Es va desenvolupar amb els regnats de Lluís XV i Lluís XVI i es va difondre per altres països europeus fins a l’arribada del Neoclassicisme.   Biografia de l’autor Fragonard va ser fill d’un sastre especialitzat en guants, el qual el va portar a París on Boucher va reconèixer el seu talent i l’envià al taller de Chardain. Més tard tornà amb Boucher i va adquirir l’estil d’aquest. Va viatjar a Itàlia. Aquí va poder observar els jardins romàntics (les fonts, els temples, i terrasses) que serien representats en les seves obres. Lluís XV li encarregava patrons que representessin escenes d’amor i plaer en la cort. El monarca va dirigir la temàtica de le

Preguntas resueltas de "Últimas tardes con Teresa" de Juan Marsé

1.  Cuánto dura la acción? Dura un año y tres meses, con un corto episodio de dos años   después. 2.  Dónde se desarrolla la novela? Se desarrolla en Barcelona y en la playa de Blanes. 3. Cuáles son los dos mundos en  Barcelona?  El Carmelo, barriada de clases  marginales  y San   Gervasio, un suburbio rico, exclusivo. 4.  Qué recurso utiliza Marsé para explicar el pasado del personaje? Utiliza muchas analepsis  para volver a la niñez.  5.  El tiempo externo histórico: segunda mitad de los años 50.  6. Dónde va siempre Manolo a jugar a cartas? En el bar de las delicias.  7. De que trabajaba la madre de Manolo? Limpiaba el palacio de los Salvatierra 8. Quién es el padre de Manolo? No se sabe, pero le gusta fantasear y pensar que su padre era un hombre de la familia Salvatierra.  9. Quién es el mejor amigo de Manolo? Bernardo Sans. 10. Qué se deduce que ve a priori Manolo en Maruja? Se deduce que en la verbena ella es la única que parece desposeída

1.1 El concepte de metabolisme

Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l'interior de les cèl·lules i que condueixen a obtenir matèria per créixer i energia per fer les 3 funcions vitals (nutrició, reproducció i relació). La matèria s'inverteix per créixer, desenvolupar-se i per mantenir l'estructura , per exemple, els humans renovem tots els àtoms cada dos anys  L'energia  es guarda en els enllaços químics de les substàncies de reserva energètica i quan es necessari es transforma a:                                                           - E. mecànica, moviment.                                                        - E. calorífica, temperatura                                                        - E. elèctrica, neurones i impuls nerviós                                                        - E. lluminosa, emetre llum  ATP (energia immediata)  Midó, glicogen i glucosa (es guarda energia en els enllaços químics)  Les cèl·lules són autopoiètiques quan reali

Grec: resum de l'Antígona de Sòfocles

L’Antígona de Sòfocles comença quan morts Etèocles i Polinices, el rei de Tebes, Creont, oncle seu, prohibeix enterrar el segon dels dos, ja que el creuen culpable d’haver entrat a la ciutat amb un exèrcit forà. Antígona i Ismene, germanes dels dos nois, estan destrossades per la mort i confrontació d’ambdós i Antígona decideix donar sepulcre a seu germà, desobeint així les ordes de Creont. Creont ordena que s’enterri viva a Antígona. Hèmon, promès de la noia i fill de Creont, es suïcida i en un moment més avançat de l’obra ho fa Eurídice, la seva mare. El rei veu llavors que s’ha equivocat i vol desenterrar Antígona, però ja és massa tard: ja és morta. Apareix al llarg de l’obra també una cor de vells tebans que actua de cor. Es divideix en un pròleg, el pàrode, cinc episodis i l’èxode. El debat de l’obra ve donat per la religiositat de Sòfocles: el destí i la preponderància de les lleis divines sobre les terrenals marquen l’obra (les lleis de Creont transgredeixen les divines a

Corregit: Verdader/Fals Bearn selectivitat

Fitxa 65. Eros i Psique

FITXA TÈCNICA Títol: Eros i Psique Autor: Antonio Canova (Possagno, 1757- Venècia, 1822) Cronologia: 1787-1793 Tipologia: grup escultòric, escultura exempta Tècnica: talla Material: marbre Mides: 1,55 x 1,68 m Estil: Neoclassicista Tema: mitològic Localització: Musée du Louvre (París) Context i Biografia de l'autor - L'obra d'Antonio Canova “Eros i Psique” va ser realitzada l'últim terç del s.XVIII en un context històric de gran rellevància: El naixement del Món Contemporani. L'època del Neoclassicisme està clarament influenciada per dos successos rellevants: la revolució francesa i i la revolució industrial. Aquests fets van ser conseqüència de l'aparició de noves idees de la il·lustració que s'escamparen per Europa (basant-se amb l'ús de la raó) i es distanciaven de la concepció de l'Antic Règim, és a dir, en contra dels tradicionalismes, l'autoritat i la revelació divina. - Davant aquesta situació la