Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova
(Possagno, 1757- Venècia, 1822)
Cronologia: 1787-1793
Tipologia: grup escultòric, escultura exempta
Tècnica: talla
Material: marbre
Mides: 1,55 x 1,68 m
Estil: Neoclassicista
Tema: mitològic
Localització: Musée du Louvre (París)
Context i Biografia de l'autor
- L'obra d'Antonio Canova “Eros i Psique” va ser realitzada l'últim terç del s.XVIII en un context històric de gran rellevància: El naixement del Món Contemporani. L'època del Neoclassicisme està clarament influenciada per dos successos rellevants: la revolució francesa i i la revolució industrial. Aquests fets van ser conseqüència de l'aparició de noves idees de la il·lustració que s'escamparen per Europa (basant-se amb l'ús de la raó) i es distanciaven de la concepció de l'Antic Règim, és a dir, en contra dels tradicionalismes, l'autoritat i la revelació divina.
- Davant aquesta situació la Burgesia agafarà les rendes de la societat i per mitja de revolucions liberals i la revolució industrial per fer molts àmbits com l'economia, tecnologia, política... Pel que far el sistema polític es va conformar un Estat Liberal format per una societat de classes dominada per la burgesia i es va evolucionar des de la industrialització cap al capitalisme. El sentiment monàrquic era encara molt fort i Europa buscava, desesperadament, l’equilibri entre les forces tradicionals i les que demanaven monarquies constitucionals i parlamentàries.
- Canova, anomenat també nou Fídies procedia d'una família rica que va arruïnar-se i malauradament des de vent petit es va quedar orfe a càrrec de l'avi, aquest el va voler que aprengués algun ofici i va acabar a la cantera. A la pedrera va descobrir que tenia dots per l'escultura i va poder cursar estudis artístics. El 1781 es va instal·lar a Roma, on l'èxit acompanyaria de forma creixent. La seva producció iniciada dins dels patrons de l'últim barroc, derivaria cap a un estil propi que pot considerar-se el paradigma de l'escultura neoclàssica. Va conrear tot tipus de temes, des del retrat fins al sepulcre funerari, passant pels de caràcter mitològic.
Descripció formal
- La composició és una de les 6 representacions del mite d'Eros i Psique que l'autor va realitzar. Es tracta d'un conjunt escultòric de embalum rodó, però pensada per se vista d'un punt de vista privilegiat (unifacial). Està formada per dues figures humanes de cos sencer, en posició jacent la femenina i semi agenollada, la masculina. Les dues figures estan representades per l'ideal de bellesa d'aquell moment i la imatge representa l'instant que estan a punt de fer-se un petó.
- La figura del jove amb les ales s'inclina per abraçar el cos de l'estimada estirada recoberta per un mantell, ella rodeja amb els seus braços el cap del amant. El jove Eros simbolitza l'amor físic (cupido, desig en llatí) i Psique simbolitza la ment (psique en grec). L'artista amb la contenció de les expressions aconsegueix una obra que transmet tendresa, no només per el moment escollit sinó pel tractament fet del marbre.
- La composició general està calculada i duta a terme per l'autor perquè inconscientment l'espectador centri la vista en un punt focal concret, una dels recursos són els braços de Psique que emmarquen el centre compositiu (centrípeta). Tot i això, el que destaca per sobre de tot és l'aspa o creu que creen els cossos de les dues figures que s'entrellacen i on es creuen hi ha l'espai entre els dos llavis.
-En general l'autor busca la línia pura del contorn del cossos oposant-se així al barroc. Destaca l'excel·lent treball del marbre: Canova triava el marbre més blanc i ho polia amb pedra volcànica de l'obra final i la banyava amb calç i àcid. Així, aconseguia un marbre delicat i suau per representar les figures (realisme anatòmic) i emprava una textura rugosa a la base. És important destacar que les proporcions aporten una harmonia, proporcionalitat i equilibri que potencien la bellesa de l'escultura. Pel que fa al volum, la base dóna la impressió de ser robust i pesant, en canvi, els cossos semblen lleugers. El tracte del material estarà meditat prèviament pel paper que realitzarà la llum al qual ressaltarà les parts polides i crearà clarobscurs on desitgi l'autor. Totes les contraposicions esmentades anteriorment aporten un dinamisme de l'obra.
- El dinamisme es veu reforçat per les posicions dels cossos: ell li agafa amb la mà esquerre el pit i amb l'altre li agafa el cap pel darrere, a més, aporta un to picant, apassionant i eròtic. Els cossos es troben sense policromar cosa que s'explica pel fet que al Neoclassicisme es considerava erròniament que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.
- Canova transmet la voluntat d'eternitzar l'amor aportar una representació atemporal de l'amor i el desig carnal.
Temàtica
- Es tracta d'una història mitològica narrada per l'escriptor llatí Apuleu al llibre L'ase d'or que data del s.II . La llegenda diu que a la terra hi havia una princesa molt bella, filla d’un rei d’Àsia i anomenada Psique. Eros, déu de l’amor, se n’enamorà i la prengué per esposa. Ella, com que era mortal, tenia prohibit veure la cara d’un déu, però la curiositat va fer que una nit (mentre Eros dormia) encengués una espelma per observar el seu rostre. Eros es va despertà en aquell instant, Psique es va espantar i va cremar-li la cara del déu amb cera calenta. Eros la va abandonar ofès i Psique el va buscar per tot arreu, fins que va decidir visitar el temple d’Afrodita, mare d’Eros i deessa de l’amor, li va imposar tot un seguit de proves per recuperar el seu amor. L’última consistia a recollir l'atuell de Prosèrpina (esposa de Plutó i deessa de l’Infern) que contenia el secret de la bellesa. Psique va obrir el taulell per curiositat i va caure en un somni profund, semblant a la mort. Eros la va trobar i, enamorat, la va despertar amb el petó que està a punt de produir-se en l’escultura de Canova. Zeus, commogut per la perseverança de tots dos per aconseguir la felicitat, va concedir a Psique la immortalitat.
- La funció de l'obra era decorar la sala de Lord Cawdor, encarregada per el coronel anglès John Campbell al 1787. Posteriorment va ser adquirida per vàries persones com el col·leccionista holandès Henry Hoppe, del qual posteriorment l'obra va ser robada per Joaquim Murat, mariscal de Napoleó. Quan l’emperador francès va contemplar l’escultura va decidir convertir- se en mecenes del seu autor.
Models i influències
- Canova va estar fortament influenciat per les obres de Fídies que podem observar al Panteó d’Atenes. Canova té com a referent el món clàssic que havia estudiat de les col·leccions italianes de Nàpols i Roma. A més de posicionar-se en contra de l'accés decoratiu del rococó.
-La Italià va ser seguit per una sèrie d’alumnes gràcies a la seva fama internacional (va treballar per al papa, per a Napoleó, per al duc de Wellington i Caterina la Gran de Rússia), entre els quals es trobava Damià Campeny, escultor català autor de La Lucrècia (1804) o Antoni Solà. Els dos que presenten grans semblances amb l’estil de Canova.
-La seva sensibilitat que es presenciava en algunes obres, com la d'Eros i Psique, el van distanciar una mica de Neoclassicisme amb el sentit estricte de la paraula i es va anticipar a l'escultura moderna.
(Possagno, 1757- Venècia, 1822)
Cronologia: 1787-1793
Tipologia: grup escultòric, escultura exempta
Tècnica: talla
Material: marbre
Mides: 1,55 x 1,68 m
Estil: Neoclassicista
Tema: mitològic
Localització: Musée du Louvre (París)
Context i Biografia de l'autor
- L'obra d'Antonio Canova “Eros i Psique” va ser realitzada l'últim terç del s.XVIII en un context històric de gran rellevància: El naixement del Món Contemporani. L'època del Neoclassicisme està clarament influenciada per dos successos rellevants: la revolució francesa i i la revolució industrial. Aquests fets van ser conseqüència de l'aparició de noves idees de la il·lustració que s'escamparen per Europa (basant-se amb l'ús de la raó) i es distanciaven de la concepció de l'Antic Règim, és a dir, en contra dels tradicionalismes, l'autoritat i la revelació divina.
- Davant aquesta situació la Burgesia agafarà les rendes de la societat i per mitja de revolucions liberals i la revolució industrial per fer molts àmbits com l'economia, tecnologia, política... Pel que far el sistema polític es va conformar un Estat Liberal format per una societat de classes dominada per la burgesia i es va evolucionar des de la industrialització cap al capitalisme. El sentiment monàrquic era encara molt fort i Europa buscava, desesperadament, l’equilibri entre les forces tradicionals i les que demanaven monarquies constitucionals i parlamentàries.
- Canova, anomenat també nou Fídies procedia d'una família rica que va arruïnar-se i malauradament des de vent petit es va quedar orfe a càrrec de l'avi, aquest el va voler que aprengués algun ofici i va acabar a la cantera. A la pedrera va descobrir que tenia dots per l'escultura i va poder cursar estudis artístics. El 1781 es va instal·lar a Roma, on l'èxit acompanyaria de forma creixent. La seva producció iniciada dins dels patrons de l'últim barroc, derivaria cap a un estil propi que pot considerar-se el paradigma de l'escultura neoclàssica. Va conrear tot tipus de temes, des del retrat fins al sepulcre funerari, passant pels de caràcter mitològic.
Descripció formal
- La composició és una de les 6 representacions del mite d'Eros i Psique que l'autor va realitzar. Es tracta d'un conjunt escultòric de embalum rodó, però pensada per se vista d'un punt de vista privilegiat (unifacial). Està formada per dues figures humanes de cos sencer, en posició jacent la femenina i semi agenollada, la masculina. Les dues figures estan representades per l'ideal de bellesa d'aquell moment i la imatge representa l'instant que estan a punt de fer-se un petó.
- La figura del jove amb les ales s'inclina per abraçar el cos de l'estimada estirada recoberta per un mantell, ella rodeja amb els seus braços el cap del amant. El jove Eros simbolitza l'amor físic (cupido, desig en llatí) i Psique simbolitza la ment (psique en grec). L'artista amb la contenció de les expressions aconsegueix una obra que transmet tendresa, no només per el moment escollit sinó pel tractament fet del marbre.
- La composició general està calculada i duta a terme per l'autor perquè inconscientment l'espectador centri la vista en un punt focal concret, una dels recursos són els braços de Psique que emmarquen el centre compositiu (centrípeta). Tot i això, el que destaca per sobre de tot és l'aspa o creu que creen els cossos de les dues figures que s'entrellacen i on es creuen hi ha l'espai entre els dos llavis.
-En general l'autor busca la línia pura del contorn del cossos oposant-se així al barroc. Destaca l'excel·lent treball del marbre: Canova triava el marbre més blanc i ho polia amb pedra volcànica de l'obra final i la banyava amb calç i àcid. Així, aconseguia un marbre delicat i suau per representar les figures (realisme anatòmic) i emprava una textura rugosa a la base. És important destacar que les proporcions aporten una harmonia, proporcionalitat i equilibri que potencien la bellesa de l'escultura. Pel que fa al volum, la base dóna la impressió de ser robust i pesant, en canvi, els cossos semblen lleugers. El tracte del material estarà meditat prèviament pel paper que realitzarà la llum al qual ressaltarà les parts polides i crearà clarobscurs on desitgi l'autor. Totes les contraposicions esmentades anteriorment aporten un dinamisme de l'obra.
- El dinamisme es veu reforçat per les posicions dels cossos: ell li agafa amb la mà esquerre el pit i amb l'altre li agafa el cap pel darrere, a més, aporta un to picant, apassionant i eròtic. Els cossos es troben sense policromar cosa que s'explica pel fet que al Neoclassicisme es considerava erròniament que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.
- Canova transmet la voluntat d'eternitzar l'amor aportar una representació atemporal de l'amor i el desig carnal.
Temàtica
- Es tracta d'una història mitològica narrada per l'escriptor llatí Apuleu al llibre L'ase d'or que data del s.II . La llegenda diu que a la terra hi havia una princesa molt bella, filla d’un rei d’Àsia i anomenada Psique. Eros, déu de l’amor, se n’enamorà i la prengué per esposa. Ella, com que era mortal, tenia prohibit veure la cara d’un déu, però la curiositat va fer que una nit (mentre Eros dormia) encengués una espelma per observar el seu rostre. Eros es va despertà en aquell instant, Psique es va espantar i va cremar-li la cara del déu amb cera calenta. Eros la va abandonar ofès i Psique el va buscar per tot arreu, fins que va decidir visitar el temple d’Afrodita, mare d’Eros i deessa de l’amor, li va imposar tot un seguit de proves per recuperar el seu amor. L’última consistia a recollir l'atuell de Prosèrpina (esposa de Plutó i deessa de l’Infern) que contenia el secret de la bellesa. Psique va obrir el taulell per curiositat i va caure en un somni profund, semblant a la mort. Eros la va trobar i, enamorat, la va despertar amb el petó que està a punt de produir-se en l’escultura de Canova. Zeus, commogut per la perseverança de tots dos per aconseguir la felicitat, va concedir a Psique la immortalitat.
- La funció de l'obra era decorar la sala de Lord Cawdor, encarregada per el coronel anglès John Campbell al 1787. Posteriorment va ser adquirida per vàries persones com el col·leccionista holandès Henry Hoppe, del qual posteriorment l'obra va ser robada per Joaquim Murat, mariscal de Napoleó. Quan l’emperador francès va contemplar l’escultura va decidir convertir- se en mecenes del seu autor.
Models i influències
- Canova va estar fortament influenciat per les obres de Fídies que podem observar al Panteó d’Atenes. Canova té com a referent el món clàssic que havia estudiat de les col·leccions italianes de Nàpols i Roma. A més de posicionar-se en contra de l'accés decoratiu del rococó.
-La Italià va ser seguit per una sèrie d’alumnes gràcies a la seva fama internacional (va treballar per al papa, per a Napoleó, per al duc de Wellington i Caterina la Gran de Rússia), entre els quals es trobava Damià Campeny, escultor català autor de La Lucrècia (1804) o Antoni Solà. Els dos que presenten grans semblances amb l’estil de Canova.
-La seva sensibilitat que es presenciava en algunes obres, com la d'Eros i Psique, el van distanciar una mica de Neoclassicisme amb el sentit estricte de la paraula i es va anticipar a l'escultura moderna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada