Fitxa 67. El Gronxador- Jean Honoré Fragonard

Clica a la imatge principal per a visualitzar la presentació.

Context

El rococó predominà a Europa a mitjans del segle XVIII i va ser l’estil preferit de l’aristocràcia. França i Alemanya en van ser els focus més importants.

Es va desenvolupar amb els regnats de Lluís XV i Lluís XVI i es va difondre per altres països europeus fins a l’arribada del Neoclassicisme.  

Biografia de l’autor

Fragonard va ser fill d’un sastre especialitzat en guants, el qual el va portar a París on Boucher va reconèixer el seu talent i l’envià al taller de Chardain. Més tard tornà amb Boucher i va adquirir l’estil d’aquest.

Va viatjar a Itàlia. Aquí va poder observar els jardins romàntics (les fonts, els temples, i terrasses) que serien representats en les seves obres. Lluís XV li encarregava patrons que representessin escenes d’amor i plaer en la cort. El monarca va dirigir la temàtica de les seves obres.

Primerament pintà temes històrics, però després les seves obres es basaven en escenes mitològiques, així com temes galants inspirats en diversions de l’alta societat de la seva època. Tenien un to picant i eròtic. Del seu estil destaca la bellesa dels colors suaus i alegres i el traçat fàcil. La Revolució francesa va significar l’oblit per a Fragonard, tot i així ha arribat fins als nostres dies convertit en el millor exemple del Rococó francès.

                                                                                   
Descripció formal
Predomina una gama de verds i grocs la qual correspon a la vegetació que s’expandeix per tota la tela. Són tot un seguit de tons pastels (característics del s. XVIII francès) que contrasten amb el color del vestit de la noia d’un to rosat i blanc.         

La pinzellada és ràpida i espontània, tot i que els detalls destaquen per la seva precisió.

La llum passa a través de les fulles dels arbres i reflecteix la noia que es gronxa i el jove. En canvi el vell queda en la penombra, la qual reforça l’ambigüitat entre el convencionalisme del joc i la transgressió. La llum difumina els colors a mesura que s’allunyen cap al fons.

La composició està formada per tres figures que estan estructurades formant un triangle. La noia n’és el vèrtex. La diagonal dreta la formen les cordes del vell que guia el gronxador. L’esquerra la figuren el braç estirat del jove que està tombat a terra i les cordes del gronxador. El dinamisme és fruit d’aquesta estructura.

S’estableix un joc de mirades suggeridor: la mirada de la noia es dirigeix al jove al qual li llança una sabata (gest sensual / peu nu). Aquest no la mira ja el seu esguard s’orienta en resposta al gest provocatiu de la dama. Els ulls de l’home vell no s’aparten de la noia.

L’escena és envoltada per vegetació i ornaments amb tres escultures de putti o angelets. Dues obserseven encuriosides a la noia i l’altra té els ulls aclucats.

Temàtica
El gronxador és una de les obres més cèlebres de Frangonard. Envoltats d’un bosc salvatge i feixuc trobem una noia gronxada suposadament pel seu marit i el seu possible amant estirat a terra el qual l’observa atentament i accepta la seducció i voyeursime per part de la dama.

Fragonard, doncs, compleix amb el seu objectiu: el quadre és refinat, exòtic i sensual.

L’autor realitzar un paral·lelisme amb el moviment del gronxador i l’amor femení de l’alta societat de París del segle VXIII. Un amor que va i ve. Mentre el poble s’agitava quan la Revolució s’acostava, aquesta societat vivia en una altra realitat.

Models i influències

Els seus mestres van ser els pintors rococós Watteau i sobretot Boucher. La seva obra es resumeix en tots els conceptes de l’amor, naturalesa, paisatge...

Per la temàtica de les seves obres se’l considera un precursor dels romàntics i també dels impressionistes els quals el van fer renéixer després de quedar en l’oblit amb la imposició del nou gust de la moda neoclàssica. Els impressionistes en valoraren les seves pinzellades cremoses, ràpides i espontànies.