El soldat fanfarró, de Plaute (resum per capítols)

CARACTERÍSTIQUES DELS PERSONATGES PRINCIPALS

• PIRGOPOLINICES: És un soldat molt presumit, fanfarró, es creu tot el que li diuen; i a més, li agraden molt les dones.
• ARTÒTROG: Paràsit de l’anterior
• PALESTRIÓ: És un esclau molt llest i astut, sap trobar solucions a tots els problemes. És molt fidel al seu amo.
• PERIPLECTOMEN: És un vell molt amable, ja que ajuda al seu jove amic en el seu problema, també és molt servicial.
• LURCIO: Esclavet de l’anterior
• ESCELEDRE: És un esclau poruc i tafaner. Sempre vol tenir content al seu amo.
• FILOCOMÀSIA: És una dona discreta i molt modesta. Sap fingir molt bé i fa molt bé el que li diuen.
• PLÈUSICLES: És un amant molt entregat a la seva estimada, ja que fa tot el que se li diu per ella.
• ACROTELEUCIA: També és una dona discreta i molt modesta. Sap fingir molt bé i fa molt bé el que li diuen. A més és una dona seductora i desitjable.
• MILFIDIPA: És una serventa molt útil, modesta i discreta. També se li dóna bé actuar.
• CARIÓ: Cuiner
• ESCLAUS
• LORARIS

ARGUMENTS I ACRÒSTIC

ACTE I

Pirgopolinices i Atotrog mantenen una conversa, elogiant les grans gestes del soldat: la conquesta de dones i la mort de mils d’homes a les seves mans, fent al·legoria de la seva força. El personatge del paràsit ens explica que ell sap que tot és mentida, però que ha de seguir fent-ho perquè d’aquesta manera té menjar cada dia.

ACTE II - ESCENA I

Apareix Palestrió que anima els qui no vulguin escoltar l’obra a marxar. Explica el que ha passat fins aquell moment: ell estava a Atenes amb el seu amo, i aquest tenia una cortesana enamorada. Quan l'amo antic va haver de marxar a una ciutat per qüestions d’estat, ell es queda a la polis grega, i allà veu com arriba el soldat. Aquest coqueteja amb l'enamorada de l’amo antic i després de pactar i desfer el pacte amb la mare de la noia, se l'endú a Efes. Palestrió ho veu i agafa un vaixell per anar a dir-li a l’amo, però uns pirates el capturen i el vénen al mateix soldat. Aquest darrer és retratat com un home fanfarró i cregut que desperta escarnis allà on va. A Efes, la noia va fer veure que no es veien amb l’esclau, però donat un moment d’intimitat parlen i ell aconsegueix donar notícia al seu amo del què ha passat. Així doncs aquest darrer va fins a Efes i allà es queda a casa del vell del costat de la casa del soldat, que és molt simpàtic. Acorden fer un forat a la paret per comunicar-se amb la seva enamorada, ja que és l'única qui pot trepitjar aquella habitació. Per fer-ho tapen als ulls a l’altre criat maldestre.

ACTE II - ESCENA II

El vell surt enfadat de casa seva dient que ha vist algú espiant per l’impluvium al seu hoste i a la concubina besant-se a casa seva. Afegeix molt enfadat que tan sols vol veure a Palestrió, que de la resta no en vol ni sentir. Decideixen que han de dir-li a la noia que menteixi sobre que ella ha estat a la casa del costat, ja que és pèrfida. Palestrió dubta de qui ha pogut estar que hagi pujat al sostre. Ell mateix pensa algun pla i decideix que la mentida (ja que el soldat és poc intel·ligent i tan sols aparenta) tractarà de dir que la germana bessona exactament igual que la noia està a casa del vell amb el seu amant. Si els demana que les vol veure juntes han de dir que no pot; se n’ha anat, s’està dutxant. Palestrió segueix rumiant en qui ha pogut estar que ha descobert als dos amants.

ACTE II - ESCENA III

Palestrió parla amb Escaledre, el guardià de la noia, i descobreix que és ell qui perseguint una mona per la teulada els ha descobert. Així doncs, Palestrió fa veure que no ho creu i diu que entrarà a casa per veure si hi és, ja que l’altre li deia que la noia encara era a casa del veí. A l’entrar, Escaledre que es queda a fora diu que dubta de si dir-ho o no al seu amo, ja que d’una manera o de l’altre el fulminaria. Palestrió surt i diu que sí que és a casa. Mantenen una petita discussió. Escaledre no se’l creu, i ja que “no hi ha cap pas entre la casa del veí i la seva” ell es quedarà a davant la porta del veí i l’altre anirà a treure la noia de casa el soldat, perquè es demostri que sí que hi és.

ACTE II - ESCENA IV

La noia surt de casa i fan veure a Escaledre com realment ella “era a casa de l’amo”, fins al punt que ell creu que havia vist malament o que havia somiat. Ho fan mitjançant l’explicació del somni que havia ideat el mateix Palestrió. Hi ha una premonició de la pallissa que rebrà l’esclau vell per haver fet tal acusació.

ACTE II - ESCENA V

La noia surt ara per casa del veí actuant com si es tractés de la bessona. Palestrió fa veure que tampoc es creu la mentida de la noia, i Escaledre la va a agafar després que ella no els respongués pel nom de la noia. Ella diu al seu servent que la deixi anar i que entrarà a casa del soldat si la deixa. Al deixar-la, ella s’escapa a dins el vell, i Palestrió demana a Escaledre que entri a casa el soldat i que agafi una espasa, que la usarà per matar aquell qui estigui besant la dona del soldat, ja que fingeix. Un cop l’esclau vell és dins, el noi accepta que ella actua molt bé. Escaledre surt decebut i diu que lla dona és dins i que per tant no caldrà l’espasa. Diuen que s’assemblen molt, i el vell és feliç de no haver-ho dit al soldat, ja que hauria estat apallissat. Palestrió entra dins a casa del veí.

ACTE II - ESCENA VI

Engany d’Escaledre segueix, ja que el vell veí surt de casa enfadat perquè ell li havia trencat teules, havia espiat i li havia posat la mà al damunt a la seva hostessa. Així doncs, el criat va de casa en casa i a ambdues hi veu la noia que representa ser les dues bessones. Finalment accepta la “veritat” i demana perdó al vell, que diu que no dirà res a l’amo però que més val que es quedi callat. Finalment, el vell criat diu que marxa i s’allunya mentre duri aquesta ira perquè està segur que el vell i Palestrió faran el que calgui perquè el venguin.

ACTE III - ESCENA I

Fan una “assemblea” i vigilen que no hi hagi ningú, amb la intenció de seguir el pla establert. Parlen de l’aparent vellesa de Periplectomen, que feia coses de jove i segons ell no és tan vell. Diuen que l’amor et dóna la capacitat per ajudar els amants. Periplectomen té bons costums, els diners invertits en hostes no són despeses i no es vol casar perquè les dones només signifiquen discursos insatisfactoris, i els fills cobegen els béns i prefereix donar-los a parents. El vell va a comprar provisions. Els seus esclaus estan en contra de l’hoste, però ell els renyarà si es queixen. El jove segueix dient que sent la despesa, però Periplactomen diu que queixar-se per això és cosa de plebs, ja que reneguen, però després mengen.

Segueixen traçant un pla per endur-se la nota; volen l’anell del vell, ja que el soldat és adúlter i té les dones d’Efes al darrere. Planegen contractar a una cortesana i a la seva serventa perquè es facin passar per la dona i esclava del vell, i que ella pretengui tenir una relació amb el soldat i que li doni l’anell. Recorda que s’ha de dir a Filocomàsia pel nom de Justa.

ESCENA II

Palestrió i Lurció es troben fora de les cases, mentre el  primer cridava Escaledre. Lurció és el sots-criat, i diu que l’altre criat està begut dins el celler. Tenen una petita discussió sobre si realment beuen o no el que hi ha al celler, i ell accepta que ho fan. Així doncs, Palestrió diu que ho dirà al soldat, i és llavors quan Lurció diu que ha de marxar a fer un encàrrec per Filocomàsia. Ell descobreix que és un pla de la noia, i en aquell moment arriba Periplectomen amb la jove que no sembla cortesana.

ESCENA III

Presentació de la noia i la criada (Acrotelèutica i Milfidipa), les quals han d’enganyar al soldat. Palestrió l’anirà a buscar al fòrum, dirà al soldat que la veïna està enamorada d’ell, i llavors la serventa vindrà i li farà efectiu. L’anell representarà la veritat.

ACTE IV - ESCENA I

Palestrió explica al soldat Pirgopolinices l’afer de la dona, i li presenta l’anell. Ell està entusiasmat davant una dona tan bonica que mai ha vist (li preocupa que sigui lliberta). Pensa què farà amb la seva esposa actual: li dirà que se’n vagi aprofitant que hi ha la seva mare i germana a la ciutat, amb els vestits d’or que li havia donat.

ESCENA II

Conversa entre el soldat, el criat Palestrió i la criada. Ella confessa al soldat, fanfarró en honor al seu nom, que la seva dama està enamoradíssima d’ell, i ell ho creu, però la vol veure. Fins i tot creu que la serventa ja és prou bonica, però és Palestrió que vol casar-se amb ella. Així doncs, es van fent referències a part sobre la supèrbia d’aquell home.

ESCENA III

Palestrió i Pirgopilinices xerren sobre què fer amb la seva antiga amant, i diuen que la faran fora a les bones o les dolentes, tot i que el soldat creu que marxarà a bones gràcies a dona-li els vestits. Diu que la mare d’ella està al vaixell i que el capità està allotjat a la casa del veí.

ESCENA IV

Pla entre tots els conxorxats: la cortesana s’haurà de fer passar per la dona enamorada que s’ha divorciat del vell per poder estar amb ell. S’haurà de riure d’ell i fer veure que la seva bellesa és inferior a la d’ell. Mentrestant arribarà l’enamorat disfressat de capità i dirà que han d’anar ja al vaixell si volen marxar, i el soldat l'animarà a fer-ho. Ella marxarà amb ell i el criat que li durà les maletes, i fugiran. Així doncs, el noi diu que alliberarà el criat. El soldat surt de casa content havent-li dit a la noia que havia de marxar.

ESCENA V

Li ha costat “convèncer-la”, ha alliberat al criat, ja que la noia el volia endur-se’l també. Ell diu que li fa pena haver de marxar, i l’altre respon que haurà de ser fort.

ESCENA VI

Escena en la qual el soldat es presenta davant la noia, no sense abans que aquesta faci un “teatre” sobre lo bonic que és i sobre com el sent arribar per la flaire. Al soldat se li van pujant els fums i finalment ve la criada a parlar i li diu que es reuniran dins de casa, ja que aquesta era dot de la dona i no del marit, i aquest ha estat foragitat. Finalment arriba el mariner per endur-se l’altra.

ESCENA VII

Arriba el noi enamorat, dient que això només ho feia per amor. Diu que la noia és filla del retard, i que han de salpar de seguida. El soldat els anima a anar de pressa a marxar.

ESCENA VIII

Acomiadament de la noia del soldat amb ell, que es fa de manera molt trista, i fins i tot es desmaia. Palestrió quasi s’equivoca dient que té por que es descobreixi tot, però ho retira dient que es referia al fet de carregar maletes pel mig del poble i que el critiquin. La noia desmaiada és besada pel noi, i aquí el soldat quasi els descobreix, ell diu que li feia el boca a boca per veure si estava viva. Mentre l’esclau s’acomiada del soldat tirant-li floretes, el soldat diu que fins aquell moment li havia estat el més fidel dels servents, però finalment veu que no. Se’n van tots..

ESCENA IX

L’esclavet diu al soldat que entri, que l’espera la dona a dins. Ell entra, però no sap que a dins també hi ha el vell esperant perquè el vol pegar per creure’s bell.

ESCENA X

A dins li fan una pallissa, i primer l’amenacen de mort, però després li perdonen la vida i tan sols rep uns quants colps. A dins un dels seus esclaus també el pega i un grup de loraris, a més del vell. Tota l’estona posen com a penyora el “testi...monatge”. En arribar a casa seva demana a Escaledre si Filocomàsia ja ha marxat, i l‘altre respon que sí, que ha vist que era un engany i que l’amant mariner la besava. Així doncs, ell entén que no es pot ser adúlter.