Passa al contingut principal

Els cartells dels Jocs del 36 (Berlin i Barcelona)



Començant pel cartell de les olimpiades de Berlin i parlant sobre els personatges, podem dir que es mostra un únic personatge banyat d’or manté la ideologia nazi de la superioritat de la raça ària (teoria de la supremacia blanca). Mostrant l’home ideal esportista amb la  la corona de llorer. Deixava entreveure la superioritat de la cultura alemanya com la millor hereva de l'excel·lència de la Grècia Clàssica. (País, 2008).

El personatge o estàtua acapara tota l’atenció per la seva impunitat i grandesa que fa arribar als que observen el cartell. Es pot veure que el personatge té un braç aixecat, tenint en compte que estava en un context de l’alemanya nazi es podria interpretar com el gest. L'estructura del cartell ens mostra. La Porta de Brandenburg associa l'Alemanya amb la grandesa i el poder heròic de l'Imperi romà i la idea de perfecció física clàssica fa una devastadora progressió cap a idees de puresa racial.(Catherine Flood, 2012) .

Apareixen també quatre cavalls que condueixen un antic carro esculpit per Johann Gottfried Schadow; 1764-1850. Apareixen les anelles olímpiques sense cap modificació en el seu color corresponent. El personatge porta una corona de llaurer, corona formada per fulles de llorer, generalment lliurada com a recompensa a poetes (poeta llorejat), esportistes i guerrers a l'antiga Grècia i Roma. Per tant, símbol de victòria. (Wikipedia, 2018

La Porta de Brandenburg associa l'Alemanya amb la grandesa i el poder heròic de l'Imperi romà i la idea de perfecció física clàssica fa una devastadora progressió cap a idees de puresa racial.(Catherine Flood, 2012) .

Apareixen també quatre cavalls que condueixen un antic carro esculpit per Johann Gottfried Schadow; 1764-1850.

Apareixen les anelles olímpiques sense cap modificació en el seu color corresponent.

El personatge porta una corona de llaurer, corona formada per fulles de llorer, generalment lliurada com a recompensa a poetes (poeta llorejat), esportistes i guerrers a l'antiga Grècia i Roma. Per tant, símbol de victòria. (Wikipedia, 2018).
BARCELONA
Personatges
La Porta de Brandenburg associa l'Alemanya amb la grandesa i el poder heròic de l'Imperi romà i la idea de perfecció física clàssica fa una devastadora progressió cap a idees de puresa racial.(Catherine Flood, 2012) .

Apareixen també quatre cavalls que condueixen un antic carro esculpit per Johann Gottfried Schadow; 1764-1850.

Apareixen les anelles olímpiques sense cap modificació en el seu color corresponent.

El personatge porta una corona de llaurer, corona formada per fulles de llorer, generalment lliurada com a recompensa a poetes (poeta llorejat), esportistes i guerrers a l'antiga Grècia i Roma. Per tant, símbol de victòria. (Wikipedia, 2018).
Hi ha 3 personatges que destaquen per la seva diversitat de color de pell i vestimenta. Si ens fixem es poden veure exagerats la fesomia de la cara, deixant veure la unió de gent d'arreu del món ja que els tres membres surten agafant junts la bandera que anuncia l’arribada del jocs olímpics. 
Simbols
La Porta de Brandenburg associa l'Alemanya amb la grandesa i el poder heròic de l'Imperi romà i la idea de perfecció física clàssica fa una devastadora progressió cap a idees de puresa racial.(Catherine Flood, 2012) .

Apareixen també quatre cavalls que condueixen un antic carro esculpit per Johann Gottfried Schadow; 1764-1850.

Apareixen les anelles olímpiques sense cap modificació en el seu color corresponent.

El personatge porta una corona de llaurer, corona formada per fulles de llorer, generalment lliurada com a recompensa a poetes (poeta llorejat), esportistes i guerrers a l'antiga Grècia i Roma. Per tant, símbol de victòria. (Wikipedia, 2018).
Es pot veure representat l’escut de barcelona, com a representació de la ciutat. Aquest està quarterat mitjançant la creu de Sant Jordi i les quatre barres. 
Estructura
La Porta de Brandenburg associa l'Alemanya amb la grandesa i el poder heròic de l'Imperi romà i la idea de perfecció física clàssica fa una devastadora progressió cap a idees de puresa racial.(Catherine Flood, 2012) .

Apareixen també quatre cavalls que condueixen un antic carro esculpit per Johann Gottfried Schadow; 1764-1850.

Apareixen les anelles olímpiques sense cap modificació en el seu color corresponent.

El personatge porta una corona de llaurer, corona formada per fulles de llorer, generalment lliurada com a recompensa a poetes (poeta llorejat), esportistes i guerrers a l'antiga Grècia i Roma. Per tant, símbol de victòria. (Wikipedia, 2018).
El cartell dóna total prioritat a la imatge situada a la part superior, on es veuen els tres personatges agafant la bandera que anuncia les olimpiades populars organitzades com a protesta dels JJOO de Berlin. (Turrión, 2013) A la part inferior es veu en quatre idiomes diferents ( anglès, castellà, alemany i francès) l’anunciada de lles olimpiades i les dades corresponents. A la banda dreta d’aquests es mostra l’escut de Barcelona i el nom de la ciutat. Sota,  el nom dels responsables de l’organització. 
Llenguatge crític
La Porta de Brandenburg associa l'Alemanya amb la grandesa i el poder heròic de l'Imperi romà i la idea de perfecció física clàssica fa una devastadora progressió cap a idees de puresa racial.(Catherine Flood, 2012) .

Apareixen també quatre cavalls que condueixen un antic carro esculpit per Johann Gottfried Schadow; 1764-1850.

Apareixen les anelles olímpiques sense cap modificació en el seu color corresponent.

El personatge porta una corona de llaurer, corona formada per fulles de llorer, generalment lliurada com a recompensa a poetes (poeta llorejat), esportistes i guerrers a l'antiga Grècia i Roma. Per tant, símbol de victòria. (Wikipedia, 2018).
Aquest cartell també informa de la celebració dels jocs i les dates, però a diferència del de Berlín mostra la informació amb varietat d’idiomes arribant d’aquesta manera a més persones i involucrant països participants dels jocs. A més, afegeix nom del comité organitzador com a principal responsable de l’esdeveniment.
Valors
La Porta de Brandenburg associa l'Alemanya amb la grandesa i el poder heròic de l'Imperi romà i la idea de perfecció física clàssica fa una devastadora progressió cap a idees de puresa racial.(Catherine Flood, 2012) .

Apareixen també quatre cavalls que condueixen un antic carro esculpit per Johann Gottfried Schadow; 1764-1850.

Apareixen les anelles olímpiques sense cap modificació en el seu color corresponent.

El personatge porta una corona de llaurer, corona formada per fulles de llorer, generalment lliurada com a recompensa a poetes (poeta llorejat), esportistes i guerrers a l'antiga Grècia i Roma. Per tant, símbol de victòria. (Wikipedia, 2018).
Els valors que transmet aquest cartell popagandísitc és de tolerància, respecte a la diversitat, acceptació, pau, cooperativitat, tolerància, indiscriminació entre d’altres. Totalment antifeixista, en contraposició el cartell de les olimpíades de Berlín. 
Altres
La Porta de Brandenburg associa l'Alemanya amb la grandesa i el poder heròic de l'Imperi romà i la idea de perfecció física clàssica fa una devastadora progressió cap a idees de puresa racial.(Catherine Flood, 2012) .

Apareixen també quatre cavalls que condueixen un antic carro esculpit per Johann Gottfried Schadow; 1764-1850.

Apareixen les anelles olímpiques sense cap modificació en el seu color corresponent.

El personatge porta una corona de llaurer, corona formada per fulles de llorer, generalment lliurada com a recompensa a poetes (poeta llorejat), esportistes i guerrers a l'antiga Grècia i Roma. Per tant, símbol de victòria. (Wikipedia, 2018).
En aquest cartell destaquen els següents colors:


 BIBLIOGRAFIA

Flood, C. (June 23, 2014). “Olympic Posters: History Lessons”. Recuperat de: https://www.vam.ac.uk/blog/posters-stories-va-collection/olympic-posters-history-lessons

(s.d). “Olympic Games 1936 Berlín”. Recuperat de: http://olympic-museum.de/poster/olympic-games-poster-1936.php

 

(April 05, 2017).“The Dark Side of Classicism”. Recuperat de: https://www.guggenheim.org/arts-curriculum/topic/dark-side-of-classicism#section-overview

(April 25, 2009).“Olimpiadas nazis en EE UU”. El País. Recuperat de: https://elpais.com/elpais/2008/04/25/album/1209105469_910215.html#foto_gal_3

 

Calderone, M; Antonini, F. (June 5, 2008). “Posters en las Olimpíadas Modernas”. Recuperat de:http://signosolimpicos.blogspot.com/2007/08/evolucion-grafica-de-los-posters-en-las.html

(December 11, 2018). “Corona de laurel”. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Corona_de_laurel

Turrión, MJ; (Novembre 2013). “Barcelona 1936, capital olímpica antifascista”. El País. Recuperat de:https://blogs.elpais.com/historias/2013/11/antifascista.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...