La repressió franquista i el franquisme a Catalunya

Repressió franquista:

Fi a moviments i ideologies defensores de la causa republicana. Institucionalització de la repressió. El franquisme mai volgué reconciliar-se. Càstigs exemplars: empresonaments, persecucions, tortures i execucions.

Denúncia per part de la població d’altres persones: terror i acatar. “Temps de por i silenci”. Despolitització forçada.

Exèrcit és el principal executor de la repressió: judici per consells de guerra, indefensió dels processats. Tribunal de Orden Público (TOP) jurisdicció civil especial, pels delictes polítics no violents.

Ley de responsabilidades políticas (1939): depuració dels col·laboradors amb la República.

Ley de represión del Comunismo y Masonería (1940): expedient als acusats de defensar idees contràries a la religió, pàtria i institucions.

Camps de concentració i presons. Mortalitat alta entre els presos per fred i falta d’higiene.

Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores (1940) reclutes perillosos per incorporar-se a l’exèrcit. Obres de reconstrucció, pedreres i mines (Valle de los Caídos).

Confiscació de béns dels exiliats i polítics republicans, a més dels béns de partits i sindicats vinculats als vençuts. Depuració de funcionaris de les administracions públiques. Només es mantenia el lloc de treball d’aquells adherits al Movimiento Nacional.

Franquisme a Catalunya:

A Catalunya és especial l’assoliment del règim, ja que tenia trets molt propis com la Generalitat, i havia estat mot bel·ligerant.

Abolició de l’Estatut, tan bon punt entren les tropes franquistes a Catalunya: fi de l’autogovern. Forçament d’una Catalunya espanyola per arrancar la identitat catalana. Suport de part de la població: propietaris, terratinents, financers, etc. Militància catalana era poca: pocs falangistes, alguns carlins i més excombatents franquistes. Càrrecs cedits des de l’administració, governadors civils eren majoritàriament espanyols per desconfiança. Càrrecs menors per franquistes catalans: excombatents, Lerrouxistes, Lliga Catalana, etc. Adherits al franquisme per necessitat.

Repressió contra rojos-separatistas. Execució de 3500 catalans (Lluís Companys) i Joan Peiró, capturats pels nazis a França. Tribunals militars el 1939, i exili efectiu de 60.000. Depuracions de govern, però també de treballadors i Universitats. Confiscació de propietats.

Esborrar identitat catalana, reprimia catalanitat. Llengua castellana única i oficial i el català delicte (multes). Impedeixen publicar llibres, revistes, etc. en català i prohibeixen els símbols catalans. Algunes institucions viuen en la clandestinitat, com l’IEC. Expurgació de llibres prohibits i catalans.

Aconsegueixen el contrari del volgut: els catalans s’uneixen més en defensa de la llengua i la cultura.