Passa al contingut principal

Bearn o la Sala de les nines: resum del capítol 10 (primera part)

En aquest capítol s'exposa de manera elaborada i detallada l'aventura que dura aproximadament un any i mig entre don Toni i dona Xima a la ciutat de París. L'excusa del viatge havia estat assistir a la première de Faust (òpera) de Gounod i durant la seva estança es van haver d'allotjar en el millor hotel situat a París (Grand Hôtel).

La relació es va acabar al saber dona Xima que s'havien gastat tots els diners i que per tant no es podia permetre els seus capricis que tant desitjava la jove, en aquest punt es pot veure clarament la seva personalitat manipuladora i d'interès. Per a don Toni, dona Xima provenia d'una bona casa i havia estat educada en un col·legi excel·lent. A més, la descriu com una noia que mai s'enfada perquè, de fet, mai té vergonya.

Dona Xima, buscava la fama i es rivalitza amb la famosa Rigolboche. Un cop arriben a l'obra de teatre, dona Xima i l'emperadriu entren simultàniament i se'n adonen que les dues espanyoles llueixen un vestit blanc, però l'emperadriu està plena de joies. Tot i això, dona Xima no en porta cosa que fa pensar que li vol donar-li avantatge però malgrat això guanya. Dona Xima i l'altra dona espanyola (curiosament és l'esposa de Lluís Napoleó) van triomfar entre els homes del voltant i més endavant dona Xima va conèixer un jove atractiu duc de Campo Formio. Malgrat que don Toni no estava a favor de l'imperi que el duc formava part, ella es va distanciar d'ell i va decidir quedar-se a París amb el duc. Sorprenentment, Lesseps també s'havia enamorat de la seva neboda.


Al final del capítol s'acomiaden amistosament i don Toni marxa a Mallorca. Dona Xima li respongué que quan es cansés del noi se'n aniria amb una altre. També, hi ha una reflexió important que fa don Toni sobre la descendència de Bonapart al tron, a més la impossibilitat de que Lluís Napoleó en fos descendent familiar pels seus trets físics. Reflexiona sobre la paternitat i de vegades es pregunta si és un Bern. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'...

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...