Passa al contingut principal

L'Eneida: resum per capítols (segona part)

Llibre VII
Lloc: Laci (fins al final)
Personatges: Eneas, Llatí, Lavínia, Amata, Turn, Juno, Fúria Al·lecto, Ascani
Arriben al Laci: el rei Llatí vol casar la seva filla Lavínia amb algú, però un oracle els diu que serà un foraster. Els troians es queden sense menjar i s'adona que és el lloc on s'han de quedar. Expliquen a Llatí els motius de la seva arribada i aquest els rep de bon grat, volent conèixer Eneas per casar-lo amb la seva filla. Juno se n'assabenta i decideix deixar anar la Fúria Al·lecto per crear guerra. Amata, la mare de Lavínia, és poseïda i demana al marit que la casin amb el seu pretendent original, Turn. Fa embogir les dones del regne, negant-se, i llavors la Fúria va davant de Turn, en forma de velleta, i li demana que faci la guerra per aconseguir el que volia. Turn ho ignora, però la Fúria li fa patir dolors i així accepta. També fa que Ascani mati un cérvol estimat pels camperols llatins, i aquests s'enfaden amb els troians. A palau arriben súbdits queixant-se. Desitgen la guerra, i tot i la oposició del rei inicial, acaben amb una guerra. Les ciutats del voltant s'hi afegeixen.
  • Nova invocació a la musa, la Ilíada virgiliana. Turn serà un nou Hèctor, l'antagonista. To èpic.
  • Esment de llinatges, llocs, tradicions que posteriorment destacaran a Roma.
  • Els pobles esmentats són pacífics, ja que són els antecessors dels romans, però és culpa de Juno que s'enfrontin.

Llibre VIII
Personatges: Eneas, Evandre, Venus, Vulcà
Conflicte bèl·lic. Eneas dorm al costat del riu, se li apareix el déu Tíber. Per acabar amb la guerra ha de fer un sacrifici a Juno i li indica on faran la ciutat anys després. Es desperta i es posa en rumb. Els troians arriben al reialme d'Evandre, on s'està sacrificant, i proposen d'unir forces. Evandre el convida a un banquet i li explica les gestes d'Hèrcules en aquell territori. Venus demana a Vulcà que faci armes pel seu fill, ell encantat per la bellesa, compleix el desig. La mare li entrega les armes, i Evandre li diu que haurà de ser Eneas qui dirigeixi els dos pobles, ja que ell és massa vell.
  • Roma es fundarà allà on hi ha el poble d'Evandre. Aniran per llocs on posteriorment s'hi edificaran monuments romans.
  • Perfil dels pobles que lluitaran.

Llibre IX
Personatges: Eneas, Turn, Juno, Iris, Mnesteu, Ascani, Nis, Euríal
  1. Història de Nis i Euríal (9, 176-502)
Juno envia a Iris perquè trobi Turn i l'enviï a la batalla. D'un núvol negre apareixen armes per defensar el campament i les muralles. Turn intenta causar un incendi, i Júpiter demana que s'aturi l'incendi perquè les naus no es malmetin. Turn celebra la victòria amb vi. Mnesteu diu a Eneas que és un bon moment per atacar els rútols. (12) Nis, guardià d'una porta i el seu company Euríal, el més bell dels troians que era molt jove. Units per estima solien combatre junts i estaven junts fent guàrdia. Decideixen anar a lluitar contra els rútols, comandats per Volcent, comentant-ho primer a Ascani. Ambdós són morts en guerra intentant salvar l'altre, i la Fama, missatgera alada, ho escampa per la ciutat, fent plorar la mare d'Euríal.
Havent guanyat, els rútols presenten als troians els caps, i el cadàver de Volcent (rútol) al campament, on ploren la seva mort. Messap inicia una campanya on Ascani mata Numià. Turn, vençut fuig pel riu i se salva.
  • Per Virgili, la guerra s'hauria d'evitar, contrari a Homer. Recordar que havia viscut guerres durant la juventut.
  • Buit d'Eneas: quasi no apareix en escena.

Llibre X:
Personatges: Júpiter, Eneas, Turn, Juno, Mezenci
  1. Mort de Pal·lant (10, 362 – 509)
Júpiter demana als déus que no prenguin part. Venus demana clemència pels troians, Juno ho ignora. Júpiter decideix mantenir-se al marge. Eneas va cap a les embercacions, on s'han convertit en Nimfes que avisen a Turn. Segueix la batalla. Turn demana ajuda a la seva germana, (13) i mata Pal·lant, en una lluita sagnant, i li pren l'escut. La batalla es torna violenta; Eneas venja el seu amic. Júpiter demana a Juno que mati Turn. Juno es converteix en Eneas i salva Turn. Mezenci (antic rei etrusc, el qual els exèrcits d'aquest poble volien matar) ocupa el lloc de Turn a la batalla, mentre els déus ho observen. Més tard és ferit i mort.

Libre XI:
Personatges: Eneas, Turn, Evandre, Diomedes, Camila
Homenatge als caiguts. Eneas i llatins pacten per reconduir guerra. Arriben al Laci i Evandre plora la mort de Pal·lant i li diu que acabi amb Turn. Culpen aquest de les desgràcies i ploren els morts. Llatí convoca assemblea per decidir què fer; Dioemedes els diu que no val la pena lluitar contra els troians, perquè estan molt preparats i és millor la pau. Llatí diu que es rendirà i que entregarà terres als troians, a més de la mà de la filla. Demana a Turn que s'aturi i que si volen seguir que sigui un combat de dos. Turn s'enfada. Comença la guerra de nou. Al adonar-se de la participació de Camila a la guerra (rútols), envia a la nimfa Opis per venjar la mort d'aquesta. Torbats per la mort d'aquesta, es reuneixen cadascú amb els seus. Es queden acampats.
  • Tema funerari

Llibre XII:
Personatges: Eneas, Turn, Justurna, Amata, Rei Llatí
  1. Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887-952)
Turn i Eneas es proposen lluitar cara a cara i el vencedor es quedarà amb Lavínia. Juno demana a Juturna, germana de Turn que el protegeixi de la mort: aquesta convenç als llatins que no es poden estar quiets, i comença la guerra entre els dos exèrcits. Eneas està ferit i Turn veu possibilitat de guanyar, però Venus cura els mals del seu fill. Tornen ambdós a la batalla i maten enemics. Juturna protegeix el seu germà. Tothom va cap a la ciutat, Amata es lleva la vida. Turn diu que ha de seguir lluitant per la ciutat, tot i la mort. (14) Les baixes són importants en l'àmbit rútul. Finalment lluiten sols. Júpiter prohibeix a Juno fer res més, i aquesta accepta i es mostra cansada. Un dard d'Eneas fereix Turn i aquest li demana perdó. Però aquell veu els ornaments de Pal·lant i es venja per la mort de Pal·lant. Li enfonsa la espasa al pit i mor.

  • Turn no es presentat com a vil, ja que els romans descendeixen en gran part dels primers pobles.
  • Recorda a Pàtrocle i Aquil·les. Eneas estava apunt de perdonar la vida del seu enemic, però el destí era el que era.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de