Passa al contingut principal

L'Eneida: resum per capítols (segona part)

Llibre VII
Lloc: Laci (fins al final)
Personatges: Eneas, Llatí, Lavínia, Amata, Turn, Juno, Fúria Al·lecto, Ascani
Arriben al Laci: el rei Llatí vol casar la seva filla Lavínia amb algú, però un oracle els diu que serà un foraster. Els troians es queden sense menjar i s'adona que és el lloc on s'han de quedar. Expliquen a Llatí els motius de la seva arribada i aquest els rep de bon grat, volent conèixer Eneas per casar-lo amb la seva filla. Juno se n'assabenta i decideix deixar anar la Fúria Al·lecto per crear guerra. Amata, la mare de Lavínia, és poseïda i demana al marit que la casin amb el seu pretendent original, Turn. Fa embogir les dones del regne, negant-se, i llavors la Fúria va davant de Turn, en forma de velleta, i li demana que faci la guerra per aconseguir el que volia. Turn ho ignora, però la Fúria li fa patir dolors i així accepta. També fa que Ascani mati un cérvol estimat pels camperols llatins, i aquests s'enfaden amb els troians. A palau arriben súbdits queixant-se. Desitgen la guerra, i tot i la oposició del rei inicial, acaben amb una guerra. Les ciutats del voltant s'hi afegeixen.
  • Nova invocació a la musa, la Ilíada virgiliana. Turn serà un nou Hèctor, l'antagonista. To èpic.
  • Esment de llinatges, llocs, tradicions que posteriorment destacaran a Roma.
  • Els pobles esmentats són pacífics, ja que són els antecessors dels romans, però és culpa de Juno que s'enfrontin.

Llibre VIII
Personatges: Eneas, Evandre, Venus, Vulcà
Conflicte bèl·lic. Eneas dorm al costat del riu, se li apareix el déu Tíber. Per acabar amb la guerra ha de fer un sacrifici a Juno i li indica on faran la ciutat anys després. Es desperta i es posa en rumb. Els troians arriben al reialme d'Evandre, on s'està sacrificant, i proposen d'unir forces. Evandre el convida a un banquet i li explica les gestes d'Hèrcules en aquell territori. Venus demana a Vulcà que faci armes pel seu fill, ell encantat per la bellesa, compleix el desig. La mare li entrega les armes, i Evandre li diu que haurà de ser Eneas qui dirigeixi els dos pobles, ja que ell és massa vell.
  • Roma es fundarà allà on hi ha el poble d'Evandre. Aniran per llocs on posteriorment s'hi edificaran monuments romans.
  • Perfil dels pobles que lluitaran.

Llibre IX
Personatges: Eneas, Turn, Juno, Iris, Mnesteu, Ascani, Nis, Euríal
  1. Història de Nis i Euríal (9, 176-502)
Juno envia a Iris perquè trobi Turn i l'enviï a la batalla. D'un núvol negre apareixen armes per defensar el campament i les muralles. Turn intenta causar un incendi, i Júpiter demana que s'aturi l'incendi perquè les naus no es malmetin. Turn celebra la victòria amb vi. Mnesteu diu a Eneas que és un bon moment per atacar els rútols. (12) Nis, guardià d'una porta i el seu company Euríal, el més bell dels troians que era molt jove. Units per estima solien combatre junts i estaven junts fent guàrdia. Decideixen anar a lluitar contra els rútols, comandats per Volcent, comentant-ho primer a Ascani. Ambdós són morts en guerra intentant salvar l'altre, i la Fama, missatgera alada, ho escampa per la ciutat, fent plorar la mare d'Euríal.
Havent guanyat, els rútols presenten als troians els caps, i el cadàver de Volcent (rútol) al campament, on ploren la seva mort. Messap inicia una campanya on Ascani mata Numià. Turn, vençut fuig pel riu i se salva.
  • Per Virgili, la guerra s'hauria d'evitar, contrari a Homer. Recordar que havia viscut guerres durant la juventut.
  • Buit d'Eneas: quasi no apareix en escena.

Llibre X:
Personatges: Júpiter, Eneas, Turn, Juno, Mezenci
  1. Mort de Pal·lant (10, 362 – 509)
Júpiter demana als déus que no prenguin part. Venus demana clemència pels troians, Juno ho ignora. Júpiter decideix mantenir-se al marge. Eneas va cap a les embercacions, on s'han convertit en Nimfes que avisen a Turn. Segueix la batalla. Turn demana ajuda a la seva germana, (13) i mata Pal·lant, en una lluita sagnant, i li pren l'escut. La batalla es torna violenta; Eneas venja el seu amic. Júpiter demana a Juno que mati Turn. Juno es converteix en Eneas i salva Turn. Mezenci (antic rei etrusc, el qual els exèrcits d'aquest poble volien matar) ocupa el lloc de Turn a la batalla, mentre els déus ho observen. Més tard és ferit i mort.

Libre XI:
Personatges: Eneas, Turn, Evandre, Diomedes, Camila
Homenatge als caiguts. Eneas i llatins pacten per reconduir guerra. Arriben al Laci i Evandre plora la mort de Pal·lant i li diu que acabi amb Turn. Culpen aquest de les desgràcies i ploren els morts. Llatí convoca assemblea per decidir què fer; Dioemedes els diu que no val la pena lluitar contra els troians, perquè estan molt preparats i és millor la pau. Llatí diu que es rendirà i que entregarà terres als troians, a més de la mà de la filla. Demana a Turn que s'aturi i que si volen seguir que sigui un combat de dos. Turn s'enfada. Comença la guerra de nou. Al adonar-se de la participació de Camila a la guerra (rútols), envia a la nimfa Opis per venjar la mort d'aquesta. Torbats per la mort d'aquesta, es reuneixen cadascú amb els seus. Es queden acampats.
  • Tema funerari

Llibre XII:
Personatges: Eneas, Turn, Justurna, Amata, Rei Llatí
  1. Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887-952)
Turn i Eneas es proposen lluitar cara a cara i el vencedor es quedarà amb Lavínia. Juno demana a Juturna, germana de Turn que el protegeixi de la mort: aquesta convenç als llatins que no es poden estar quiets, i comença la guerra entre els dos exèrcits. Eneas està ferit i Turn veu possibilitat de guanyar, però Venus cura els mals del seu fill. Tornen ambdós a la batalla i maten enemics. Juturna protegeix el seu germà. Tothom va cap a la ciutat, Amata es lleva la vida. Turn diu que ha de seguir lluitant per la ciutat, tot i la mort. (14) Les baixes són importants en l'àmbit rútul. Finalment lluiten sols. Júpiter prohibeix a Juno fer res més, i aquesta accepta i es mostra cansada. Un dard d'Eneas fereix Turn i aquest li demana perdó. Però aquell veu els ornaments de Pal·lant i es venja per la mort de Pal·lant. Li enfonsa la espasa al pit i mor.

  • Turn no es presentat com a vil, ja que els romans descendeixen en gran part dels primers pobles.
  • Recorda a Pàtrocle i Aquil·les. Eneas estava apunt de perdonar la vida del seu enemic, però el destí era el que era.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...