L'Eneida: resum per capítols (primera part)

L'Eneida de Virgili

• Poesia èpica pel seu contingut: gestes heroiques, intervenció dels déus, orígens patriòtics, mite fundacional.
• Forma: hexamètrics.
• Primera part, fins el llibre VI còpia de l'Odissea d'Homer, i la resta de l'ilíada.
• Explicació d'orígens llegendaris de Roma, unir gens Iulia amb herois i déus. Emperador August = ésser diví capaç d'estendre la pax romana pel món (descendent de Iulus i nissaga n'ha pres el nom).
• August seguia d'aprop, esperada per tothom, l'elaboració de l'obra. Després de la campanya càntabra en demana el guió: a la tornada a Roma, Virgili li llegeix tres cants: el II (“Llibre de Troia”), IV (“Amors de Dido”) i VI (“Devallada a l'infern”)
• Moribund, Virgili va demanar que cremessin l'Eneida, però August va publicar l'obra sense remodelacions i inacabada.

Llibre I:

Lloc: Troia, Mediterrani i Cartago

Personatges: Eneas, Juno, Venus, Júpiter, Dido, Cupido, Eòl, Neptú

1. Cant a la musa i pròleg (1, 1-33)
2. Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304)
3. Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta (1, 723 – 2, 249)

Invocació a la musa (1) (“Canto les armes i l'heroi”), Virgili lloa els fets de l'heroi Eneas que fuig de Troia vagant pel mar des de fa set anys (important, la missió divina). Juno, sabent que els troians fundaran Roma, intenta impedir que arribin a Itàlia (Judici de Paris i ofesa). Demana a Eòl que amb els seus vents els faci naufragar, a canvi d'una nimfa per esposa. Accepta i els troians es dispersen pel mar. Però Neptú els ajuda, ja que creu que li estan prenent el domini sobre el mar, i els envia a les costes de Líbia. Venus (mare d'Eneas) suplica a Júpiter que protegeixi l'heroi, i aquest li ho promet. Els troians celebren l'arribada i reten homenatges als morts. Venus se li apareix a Eneas, Iulus i Acates, en una altra forma i els diu que ha arribat a Cartago i els mana que vagin al palau de la reina. Demana a Cupido que faci que Dido s'enamori de l'heroi. Davant la reina expliquen qui són i el motiu de l'arribada, ella els acull i els dedica un banquet (3). Demana a Eneas que expliqui les peripècies.

Explicació rivalitat Roma – Cartago i odi entre Juno i Venus, persistent des de la Guerra de Troia.

(2) Venus pregunta a Júpiter què ha fet Eneas i Júpiter promet a Venus que Eneas s'establirà al Laci i es casarà amb Lavínia. Iulus fundarà Alba Longa, tres-cents anys després Ròmul fundarà Roma, dominant del món, la gens Iulia (Cèsar Octavià, descendent de déus). A canvi els assolaran desgràcies.

Llibre II:

Lloc: Troia

Personatges: Eneas, Guerrers grecs, Venus, Anquises, Creusa, Ascani, Laocoont, Sinó

4. Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804)

(3) Eneas inicia el seu relat; els grecs i la construcció del cavall, buit. Van fer creure als troians que era un regal dels déus per haver guanyat la guerra. Sinó (traïdor) explica que el motiu de la ofrena.

Laocoont i els seus fills són morts per un monstre marí per intentar fer malbé el cavall. Els troians ho accepten com un senyal i entren el cavall, malgrat Cassandra. A la nit els hel·lens surten i cremen Troia. Eneas i els seus intenten lluitar però eren dèbils. Maten Príam, el rei. Venus l'aconsella que marxi de Troia, ja que tenia el destí a un altre indret. (4) Un cometa = senyal diví, interpretat per Anquises com a motiu de marxa de la ciutat, Eneas el carrega a l'esquena, amb el petit Iulus. S'adona de la falta de Creüsa, i torna a la ciutat, incendiada, no la troba (se li apareix com un esperit, morta) i torna on l'esperen pare, fill i troians. Allà preparen l'èxode.

• Eneas amb l'aparició de Creüsa i Hèctor sap que haurà d'anar a Hispèria i fundar una nova ciutat. Ja no podrà obrar segons criteri propi.
• La escena pren lloc en un sol dia i una nit.

Llibre III:

Lloc: Tràcia, Delos, Creta, Estròfades, Illes dels Cíclops, Drèpanum

Personatges: Eneas i troians, Apol·lo, Harpies, Andròmaca i Helen, Escil·la i Caribdis, Polifem

5. Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681)

Després de fugir de Troia per mar, arriben a Tràcia on sacrifiquen i els passa un fet espantós. Després van a Delos, Apol·lo parla amb Eneas i li diu que vagi a la terra dels avantapassats. Anquises entén que és Creta. Allà una plaga els amenaça. Els Penats se li apareixen i informen el destí real. Canvien de rumb, arriben a les Illes Estròfades on habiten les Harpies, on Celeno els prediu que la fam els obligarà a rosegar taules. Lluiten contra elles (meitat dona/ocell) fins que fugen. Després van a Leuceta, on sacrifiquen en honor als déus. Andròmaca i el seu marit els reben, Helen endeví, fill de Príam, que els dóna consells: ha d'anar per la costa tirrena per vorejar Sicília, evitant l'Epir. Ha de cobrir-se els cabells amb un vel porpra per honrar els déus (ha de venerar sobretot a Juno). Quan arribi a Cumes ha d'escoltar la Sibil·la. Més endavant divisen Caribdis i Escil·la, fent naufragar els vaixells. (5) Fugen però arriben a l'illa dels Cíclops. Ulisses ha abandonat a un, Aquemènides, i els demana que se l'enduguin, perquè hi ha els cíclops (Polifem). Finalment arriben a Drèpanum on mor Anquises, que aporta tristesa.

• Llibre més semblant a l'Odissea d'Homer.

Llibre IV:

Lloc: Cartago

Personatges: Eneas, Dido, Anna, Juno, Venus, Júpiter, Mercuri

6. Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392)
7. Suïcidi de Dido (4, 630-705)

Al Palau, Dido s'enamora d'Eneas. Després de la mort de Sisqueu, el seu marit, va jurar no casar-se. Anna l'anima a fer-ho, ja que donaria prestigi a la ciutat. Juno proposa a Venus que els seus fills es casin, per allunyar-los d'Itàlia. (6) Caçant, Juno envia una tempesta que fa que els dos es tanquin en una cova on consumeixen l'amor. Per la situació sentimental, s'aparten de les obligacions, segons alguns. Júpiter envia Mercuri a recordar Eneas el seu destí i que ha de marxar de Cartago. Vol fer-ho en secret però ella ho descobreix i discuteixen. Anna intenta que es quedi, però ell marxa. (7) Dido, destrossada, mana a Anna fer un foc per cremar tot el què li recordi a ell, amb intenció de suïcidar-se. Al veure les naus marxar, agafa la espasa d'Eneas i dalt de la foguera es mata. Fa el discurs dient que el seu poble i el d'Eneas seran eterns enemics (justificació de les Guerres Púniques). Juno decideix prendre-li la vida per sempre, al veure que li costa morir. Els troians veuen la foguera i entenen el què ha passat.

• Humanització progressiva de Dido: de reina majestàtica al suïcidi, essent la personificació de la venjança que recau sobre si mateixa.
• Juno i Venus segueixen jugant amb sentiments humans.

Llibre V:

Lloc: Sicília

Personatges: Eneas, i troians, Acestes, esperit d'Anquises, Juno, Iris, Venus, Neptú, Júpiter

Tornen a arribar a Drèpanum on els rep Acestes. Es compleix un any de la mort d'Anquises i celebren uns jocs esportius en honor seu que duraran nou dies. Juno envia Iris mentre se celebren a les dones Troianes, a la platja. Iris les torna bojes i intenten cremar les embarcacions. Eneas suplica a Júpiter que salvi les naus. A la nit, Anquises esperit aconsella a Eneas abandonar al territori tots els troians que no vulguin seguir. A l'Avern rebrà més informació. Acestes accepta acollir-los. Venus suplica a Neptú que el seu fill torni sa i estalvi, però un dels companys caurà al mar, Palinur.

Llibre VI

Lloc: Cumes, Tàrtar

Personatges: Eneas, Sibil·la, Caront, Dido, Anquises, altres esperits de l'Inframón

8. Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148)
9. Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425)
10. El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476)
11. La posteritat. August (6, 788-807). Missió dels romans (6, 847 – 853). Marcel (6, 863-886)

Arriben a Cumes seguint Anquises, i Eneas es dirigeix al temple d'Apol·lo, on hi ha la Sibil·la. (8) Demana pel futur i clemència. La resposta és que arribaran al Laci, Roma serà gloriosa, però viuran una desgràcia: li aconsella el seny i passar per una ciutat grega. Li demana indicacions per parlar amb el pare, i ella respon que ha de trobar una branca d'or al bosc i si es trenca morirà, però si és ferma podrà entrar. Dos ocells el guien fins allà i resulta exitós, portnat-li la branca a la Sibil·la que el guia fins l'Infern. (9) Rere les portes d'aquest hi ha el riu Aqueront. La Sibil·la li explica normes del lloc i el barquer Caront li permet travessar el riu empenyent la barca amb una perxa. A l'altra banda escolta les ànimes dels que han mort sense sepultura. Cèrber ha quedat adormit per la fogassa (coca feta per la Sibil·la). (10) Es troba (a més de a Fedra i Procris, Erifile, Evadne i Pasífae, Laodamia i Ceneu) Dido al Camp dels Plors i aquesta l'ignora quan intenta donar-li explicacions,de perquè van marxar donant-li esquena i anant amb el primer marit. Després veu els esperits de la guerra de Troia. (11) Eneas es purifica i ensenyant el branquilló a Prosèrpina entra a l'Elisi, el paradís. Hi ha tranquil·litat i claredat (contrari al pre-infern): les ànimes són felices entre els jardins i els llacs. Es troba amb Anquises i aquest li ensenya les ànimes dels que seran, reencarnats, decendents del seu llinatge i regnaran Roma. Anquises li explica el futur dels troians i anticipa la glòria; parla de Cèsar, i la descendència de Iulus, a més de Cèsar August, qui instaurarà l'edat d'or de nou al Laci i sometrà territoris. Parla de Marcel, qui havia de succeir l'emperador però va morir als 19 anys, nebot d'Octavi August.

• Informació de la creença religiosa de Virgili, de la vida després de la mort, de l'infern i dels ritus funeraris.
• Sentiment patriòtic al final.