Fitxa 48. L'Escola d'Atenes

Fitxa 48. L’ESCOLA D’ATENES

FITXA TÈCNICA:

Títol: L’escola d’Atenes

Autor: Rafael (1483 - 1520)

Cronologia:1510-1511 (Cinquecento)

Tècnica: pintura al fresc

Mides: 7’72 m. (base)

Estil: renaixentista

Tema: filosòfic

Localització: Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà)

1. Biografia de l’autor

- Rafael va ser un dels millors pintors renaixentistes, malgrat la mort prematura. Va formar-se breument, i després va entrar al taller de Il Perugino, de qui heretà composicions espaioses i estructurades, i una paleta clara. Des de 1504 fins a 1508 s’instal·la a Florència on és influït per Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, entre d’altres, que pintaven uns frescos al Palazzo della Signoria. Aquí va millorar la representació de la llum i l’ombra, i va integrar aspectes propis del Cinquecento a la seva obra, com el  dramatisme i el moviment (sorgit de l’estudi anatòmic) en els personatges. En aquest moment, va pintar imatges de la Mare de Déu amb el Nen (demostra el seu domini del dibuix), que van tenir una gran influència posterior.

- L’any 1508, gràcies al seu prestigi, és cridat pel papa Juli II. Aquest li va encarregar diversos treballs de la decoració del Vaticà: cartrons per a tapissos, grans frescos, retrats, retaules per a altars... La seva pintura va esdevenir exemple de bellesa, serenitat i elegància. També va destacar com a gran arquitecte. És sorprenent el prolífic d'aquest artista, si es té en compte la curta vida que va gaudir, va morir amb sols 37 anys.

2. Descripció formal

- L’escena es situa dins un temple d’inspiració romana, segurament influït pel projecte de basílica de Sant Pere de Bramante. Els personatges es divideixen geomètricament per l’escena, i deixa un espai al centre on hi ha els dos grans protagonistes, els mateixos que fan de punt de fuga de la perspectiva lineal i cap a on tota l’obra convergeix i s’ordena. Els personatges, doncs, no responen a una composició arbitrària sinó que aquesta fou estudiada minuciosament per Rafael; els moviments, les formes, les postures i la perspectiva han estat tractats amb màxima cura. Tota l'escena ve emmarcada per una enorme estança que comunica gran amplitud i grandiositat.

- Malgrat que l’escena és freda i que predomini un equilibri formal en els diversos grups de l'obra, s'observa un gran dinamisme en els gestos, les expressions i les emocions dels diferents personatges. Tots són importants en algun aspecte, ja que aquestes figures plenes de vida es troben a la recerca constant de nous coneixements i noves inspiracions.

- Tècnicament, cal destacar la varietat cromàtica i l’excel·lència del traçat amb el qual defineix i perfila tots els contorns. Es pot apreciar el contrast entre el blanc de l’obra, la llum i els vestits dels  

3. Temàtica

- L’obra recull els grans filòsofs, i els representats més destacats de les arts liberals i de les ciències, a manera de metàfora de la cultura desenvolupada durant el Renaixement. Formen diferents grups, tots al voltant dels dos grans de l’Antiguitat: Plató, l’únic calmat de la sala (l’Idealisme, porta el Timeu i assenyala al cel) i Aristòtil (l’empirisme, porta l’Ètica i assenyala cap avall, la realitat).

- Els diversos personatges presenten trets facials dels contemporanis de l’autor: Plató de Leonardo, Heràclit de Miquel Àngel, Euclides de Bramante. La resta representen les set arts liberals: gramàtica, retòrica, dialèctica, geometria, aritmètica, astronomia i música. Cal esmentar Sòcrates, de verd, a la dreta de Plató; Pitàgores, a l’extrem inferior esquerre, llegint; Heràclit assegut (malgrat el seu pensament que tot està en moviment constant) i meditant a la part baixa de l’escala; Euclides a l’inferior dret, amb un compàs i els seus deixebles; Zoroastre i Ptolomeu, amb l’esfera del cel i el globus de la terra, darrere Euclides. Els personatges es troben en actitud de discussió. Els colors de les seves robes són també símbols del seus pensament. El foc (vermell) i l'aire (gris) són elements identificables amb allò llunyà al món terrenal, el món de les idees; mentre que l'aigua (blau) i la terra (marró) són mundans, relacionats amb el món físic.

- Rafael apareix amb un capell negre mirant l’espectador, al grup inferior dret. A l’altre extrem, Hipàtia d’Alexandria (única dona de tota l'escena, es diu que el Papa no volia acceptar la seva presència) també mira l’espectador. També trobem Epicur, Sodoma, Plotí, Diògenes el Cínic i Alexandre el Gran. En alguns personatges encara avui en dia hi ha cert estat de la qüestió de qui representen. Al fons, també es poden veuredues estàtues: Minerva i Apol·lo.

- Rafael va buscar unir el neoplatonisme i l’humanisme amb la saviesa i la bellesa, en figures que demostren humanitat, i que discuteixen. No apareix cap filòsof contemporani de l’autor, perquè considerava que només havien comentat els avantpassats.

4. Models i influències

- La pintura renaixentista ve marcada per l'harmonia i la bellesa clàssiques, que podem observar com a clares influències d'aquest estil.

- Rafael va mostrar una habilitat innata per al dibuix, un art en què ha estat considerat entre els millors al llarg de la història. A aquesta qualitat, hi va afegir l'aprenentatge de la tècnica i l'estil de dos grans pintors coetanis: Miquel Àngel (mestre en aspecte anatòmic) i Leonardo (adopta l’sfumato i la distribució de les figures per l’espai compositiu). L’estil de Rafael va derivar en els seus col·laboradors, especialment en Giulino Romano, en l’anticlassicisme manierista. La seva obra, a més, va inspirar grans pintors com Carracci i Poussin (al Barroc), i a Ingres, per exemple en l’Apoteosi d’Homer (segle XIX).

- L'obra de Rafael va ser considerada un ideal pictòric a moltes escoles i acadèmies, fet que va afavorir que fos imitat amb fortuna desigual per molts artistes.