Passa al contingut principal

CD (complement directe)

Escrita per
Es tracta d'un complement regit per el verb, sempre és un sintagma nominal (SN).


      Exemple: "Compro patates"     "Heu vist la Maria"    És erroni dir "Heu vist a la Maria"
                                       CD                              CD

 Quan el sintagma que fa de CD ja està pronominalitzat per un pronom feble i a més el dupliquem mitjançant un pronom fort.

                                       Exemple: "L'he vist a ella"
                                                       CD             CD


Pronominalització

  Cas 1.  EL/LA/LES/ELS 
 Cas 2.  EN
 Cas 3.  HO
                 Cas 1:  La seva estructura és del CD (SN) amb un article definit
         Exemple:  "He comprat les patates"  passa a    "Les he comprat"
                                                   CD

                              És erroni dir "Les he comprades"
               Cas 2:  Sintagma sense determinat o determinat no definit.


          Exemple: "He comprat patates"      passa a    "N'he comprat"
                                                  CD


                          "He comprat un cotxe"   passa a     "N'he comprat un"
                                                   CD

 Si el CD  té el complement del nom es pot incorporar (opcionalment). Es pot recuperar amb la preposició de.

                                       Exemple: "N'he comprat un de nou"

                Cas 3:  Quan el CD és neutre i no hi ha determinant.
          Exemple: "He comprat això"                       passa a     "Ho he comprat"
                                               CD

                         "He comprat allò que volies"      passa a     "Ho he comprat"                                             
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

Escrita per
El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vicente Aleixandre (Se querían)

Escrita per A. S.
Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Escrita per A. S.
Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de
Publica un comentari a l'entrada
Més informació