Passa al contingut principal

Els déus i les deeses més importants

ELS DÉUS I LES DEESES MÉS IMPORTANTS
NOM GREC
NOM LLATÍ
DESCRIPCIÓ I FUNCIÓ
ARTIBUTS
1. Afrodita (Eros)
Venus (Cupido)
Deessa de la bellesa i l’amor.
Sovint l’acompanya un nen alat, amb arc i buirac, símbol del desig sexual.
Jove molt bella, mig nua i amb flors.
Colom, rosa i murtra.
2. Apol·lo
Apol·lo
Déu de la llum.
Protector de les arts, la música, la poesia, la medicina, l’endevinació... Símbol de bellesa masculina. S’identifica amb el sol.
Jove bell, coronat de llorer, assegut en un trípode.
Toca la lira i va armat amb arc i fletxes.
Llop, cigne, dofí i llorer.
3. Ares
Mart
Déu de la guerra, déu de la vegetació i l’agricultura.
Armat amb casc, llança, espasa i cuirassa.
Gos i voltor.
4. Àrtemis

Diana
Deessa verge de la caça i dels boscos.
 S’identifica amb la lluna.
Jove atlètica, amb túnica curta, arc i buirac. Cérvols, cabirols, llebres i gossos de caça.
5. Atena
Minerva
Deessa de la intel·ligència i de les arts i l’artesania.
 Invocada per a l’estratègia bèl·lica.
Amb llança, casc i escut amb cap de medusa (l’ègida).
Òliba i olivera.
6. Dèmeter
Ceres
Deessa de l’agricultura i dels cereals. Símbol de la fecunditat.
Amb espigues o una panera; amb torxes o serps a les mans, o amb una falç i garbells. Cascall i narcís.
7. Dionís
Bacus
Déu del vi i l’embriaguesa (inspiració poètica).
 Acompanyat de sàtirs i nimfes.
Culte de caràcter orgiàstic a càrrec de bacants (celebrants desenfrenades).
Envoltat de pàmpols i heures, amb copa a la mà i un cep amb grops que li fa de bastó.
Lleó, pantera, boc i gat mesquer.
 Vinya, heura i llorer.
8. Hades
Plutó
Déu dels inferns i dels esperits dels morts.
 L’ajuden el barquer Caront i el gos de tres caps, Cèrber. (El mateix nom grec serveix per designar els inferns).
En un tron, amb barba, a vegades amb la seva esposa Persèfone.
Du el casc que el fa invisible i el corn de l’abundància (o cornucòpia) amb flors i fruites.
9. Hefest
Vulcà
Déu del foc i de la metal·lúrgia, treballa amb els volcans.
Encén i apaga el foc i fabrica armes. Provoca incendis i erupcions volcàniques.
Rude i brut, treballant en una forja, amb tenalles, martell i enclusa.
10. Hera
Juno
Deessa del matrimoni, dels embarassos, dels parts...
Protectora de les dones casades. Gelosa i cruel amb les amants del seu marit.
Amb diadema i ceptre. Paó reial i magrana.
11. Hermes
Mercuri
Protector dels camins, els comerciants, els viatgers, l’eloqüència...
Mitjancer entre déus i homes. Condueix les ànimes a l’Hades.
Caduceu o vara amb dues serps enroscades, sandàlies alades i barret alat de viatger.
12. Hèstia
Vesta
Deessa de la llar.
 Protegeix les cases i les ciutats.
Representada amb vel. Ase.
 Se li atribueix el foc sagrat.
13. Posidó
Neptú
Déu violent que governa el mar, els llacs, les deus i les fonts.
 Invoca tempestes, terratrèmols i monstres marins.
Amb barba, armat trident, dalt d’un carro tirat per cavalls i seguit de dofins, peixos i tritons.
Dofí i cavall.
14. Zeus
Júpiter
Màxim sobirà tant a la terra com el cel; manté l’equilibri i la justícia.
Amb ceptre i llamp. Àguila, alzina i roure

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...