Fitxa 41. Mare de Déu dels Consellers

FITXA TÈCNICA

Títol: Mare de Déu dels Consellers.

Autor: Lluís Dalmau (actiu entre

1428 i 1460)

Cronologia: 1443 - 1445

Tipologia:

Tècnica: oli tremp sobre fusta.

Suport: Fusta.

Formes: Retaule

Mides: 3,11 x 3,11 m.

Estil: Gòtic flamenc.

Localització original : capella de la casa de la Ciutat, Barcelona 

Tema: religiós i civil (devocional).

Localització actual: Museu Nacional d’ Art de Catalunya, “MNAC”, (Barcelona).

1. Context

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià a l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social.

Aquesta obra d'art gòtic coincideix amb a finals de la baixa Edat Mitjana, es va manar l’any 1443 a Lluís Dalmau. El segle XV va ser un segle difícil per moltes raons, una d'elles va ser la crisi demogràfica provocada per la pesta negra que va causar la mort a una tercera part de la població Europea en el 1400. A Catalunya, també hi va haver la Guerra de les Remences (1450) i la Guerra Civil Catalana (1462-72) que va provocar malestar.

A Europa, destaca el conflicte armat: Guerra dels 100 anys (1337 – 1453), que es va donar entre els reis de França i Anglaterra. L'origen del enfrontament va ser les possessions d'Anglaterra en el tron Francès, ja que el tron anglès estava a càrrec del Francès Enrique de Plantagenet. La guerra va acabar amb las retirada dels Anglesos.

2. Biografia de l'autor

Lluís Dalmau, valencià d'origen, va ser un pintor vinculat a la monarquia, principalment a la cort del rei Alfons V d'Aragó. Gràcies això va poder viatjar a Bruges al 1431 que el va portar a Flandes, entre el 1431 i el 1436. Segurament, a Flandes va entrar en contacte amb Jan Van Eyck on va aprendre la tècnica del tapís i pintura a l'oli, que posteriorment va imitar de manera mimètica. Se'l podria considerar l'introductor de les formes flamenques a la corona d'Aragó i l'estil hispanoflamenc que imposà perdurà a la Península Ibèrica fins el s. XVI.

Només es conserven solament dos obres de l'autor, es tracta de La mare de Déu dels Consellers i el retaule de Sant Baldiri. Tot i això, se sap que va realitzar altres obres que actualment estan desaparegudes.

2. Descripció formal

L'escena queda emmarcada en una estructura arquitectònica gòtica de aire flamenc d'estructura tancada, la forma d'arc apuntat degut a la seva situació (condicionada a l'arquitectura) i de composició simètrica. Pel que fa a l’estructura de l’obra, és harmònica i equilibrada. Predominen les línies verticals en l’arquitectura del fons i els personatges, que es combinen amb les línies en diagonals que van a parar al centre on està la Verge i el nen que formen un gran triangle.

La composició està format per superposició de plans per aconseguir la sensació de profunditat i perspectiva d’espai gràcies a l’enrajolat del terra i el paisatge que s'aprecia a través de les finestres. Però la perspectiva no és perfecte, ja que els personatges en primer pla són més petits que els dels fons. En l'obra es reconeixen:

- La Verge, que ressalta per la cavallera ondulada que li cau per sobre els hombrus i una capa blava acabada amb una sanefa daurada acompanyada d'orfebreria. El nen Jesús apareix despullat a la seva falda, porta un vel transparent (primer pla). Els dos destaquen per la llum sagrada que cau en ells, es troben assentats a un tron majestuós que està format per 4 lleons i està decorat per figures de profetes pel voltant.

- Els consellers i sants (primer pla). Pel que fa els 5 consellers, es troben orant agenollats. L'obra encarregada per ells mateixos i representats amb els seus rostres havia de representar la importància de la Verge i els Sants per què actuéssim a favor de la ciutat. Per altre banda, els sants se situen al costats específicament al que se situa a la dreta es tracta de San Andreu i a l'esquerra Santa Èulàlia (patrona de Barcelona). Els dos amb les creus que simbolitzen el seu màrtir.

- Els àngels cantors (segon pla), que es troben en les dos finestres.

- El paisatge (tercer pla) que aproxima a un paisatge de geografia nòrdica.

La tècnica de l'oli, mesclada amb el tremp, permet un detall molt minuciós que permet filigranes com les que es veuen en el cabell de la verge o la vestimenta. El cromatisme mosta una rica harmonia emprat es basen en colors brillants i predominen els tons càlids (vermells, marrons, verds, ocres..). Una altre tècnica emprada és la de veladures que consisteix en la superposició de capes per aproximar-se a la realitat. També els rostres dels consellers que són autèntics retrats realistes l'expressivitat.

3. Temàtica

Aquesta obra retrata en detall fidel els 5 integrants del consell de cent que van encarregar i pagar un altar a la casa de la ciutat (1443). Tots mostren adorant a la Mare de Déu que porta els cabells deslligats coma símbol de virginitat. El nen, porta un penjoll de coral que aporta bona sort. El paviment i el medalló situat a la volta estan marcats amb l'escut de Barcelona. Per acabar, en la predel·la (bancal és la part inferior d'un retaule) hi figurava una imatge de pietat i es representaven escenes de la vida dels 2 Sants.

4. Models d'influències

Lluís Dalmau és considerat el pioner del nou estil hispanoflamenc i s’inspirà en l’obra de Jan van Eyck i de la pintura flamenca que va poder estudiar durant el seu viatge a Flandes. També va influir en la pintura gòtica andalusa (Bartolomé Bermejo) i la catalana (Jaume Huguet).