Passa al contingut principal

Teoria de Bearn o la Sala de les Nines i Llorenç Villalonga (1897 - 1980)

Llorenç Villalonga (1897 - 1980)


Revolució francesa arriba més tard que a la resta de l’Estat.


Villalonga era fill d’un militar terratinent, segurament explica coses que eren reals de la seva vida. El pare és conservador i marca molt a tota la família. La mare llegia molt i intentava compensar la manera de ser del seu pare amb molt d’amor. Rep maneres d’educar-se molt diferents, la cultura de la seva mare. Aquest conservadorisme fa que que es mitifiqui el passat. A ell li hagués agradat viure aquella època, volia tornar a la vida de terratinent. Acadèmicament no era gaire bo, no va passar notes per ser militar. Curós. Va fer carrera entre Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa. Reflecteix el seu creixement personal. Estudia molt per metge, però li interessa l’esperit i acaba essent psiquiatra. Coneix l’obra de Freud, Anatole France (fatalisme: predestinats acabar malament). Basta cultura el fa cosmopolita, i es torna catalanista.


També coneix Proust i la història de la magdalena. Tema: el salt en el temps, la magdalena és el pretext. Li recorda vivències a través del temps, Proust sobre la relativitat del temps i de la profunditat psicològica dels personatges sotmesos al temps.


1931 “Mort de dona” on critica intel·lectuals mallorquins, de manera negativa. La resta d’intel·lectuals li giren l’esquena. Sota pseudònim Dhey publica articles al diari (Dhey=déu).


Es posa de part del feixisme perquè era un retorn al passat, garantir l’ordre al caos històric que l’envolta.


Teoria del llibre


→ Ambientada en el 1859, el 1868 també surt.


→ Paral·lelisme de la 1ª i 2ª part. Viatge a París (1ª) i Roma (2ª), però passen per París. Va a veure Faust, Don Toni i el diable. Amor impossible Xima - Toni.
→ Òpera Manon: dona que sedueix per aconseguir coses, que acaba sent vella i deixa de ser guapa i no pot aconseguir el que vol. Premonició del final de Xima.


→ Faust a la 1ª. Mite de Filemó i Baucis en la 2ª part: parella pobre que viu amb el que té, Zeus decideix posar a prova. Va trucant portes a veure si algú l’acull, ells ho fan i comparteixen tot el que tenen. Aquest déu els hi concedeix una mort sense patir i junts. Això passa amb Mª Antònia i Toni: els dos moren sense patir i el mateix dia, però el qui pateix és Joan que no sap si Toni anirà al cel ja que s’ha suïcidat i això va contra Déu.


Mort: tres bombons amb verí de Xima. Algú (encàrrec Maçó) havia enviat a Xima a matar-los.1. Xima (no se sap), 2. MªAntònia, 3. Toni.


→ Sexualitat: Toni enamorat de Joan? Bisexualitat de Joan? És cast. Felip és el tiet de Don Toni (jugava amb les nines i es vestia de dona). Don Toni ha fet l’amor amb tothom qui ha volgut. 2 Carnavals (1r res, 2n molts homes vestits de dona), disbauxa sexual.


→ Fills: adopten a aquells que semblen que puguin ser fills no legítims de Toni. MªAntònia és estèril.


→ Maçons: club de lliure pensadors il·lustrats. Don Toni ho va ser durant 4 anys. Després va veure que no era el que es pensava i va marxar. Es creu que és perquè Villalonga va ser franquista i no li va agradar. Maçons maten a Felip. Volien que la societat avancés. En religió la església catòlica entén que són contrari. És el diable. Don Toni tenia amagat part de l’arxiu a la Sala de les Nines. Joan es veu obligat a cremar arxius perquè l’endemà vindran a veure’ls. Joan queda com el llast, els estafa per tenir temps.


→ Tècnica epistolar: escrita forma de carta, . No és versemblant la llargada ni tampoc el desordre cronològic.


→ Doble títol: Bearn: nom de la casa, lloc (poble). Nord de Mallorca. Llibres de l’època que es titulen segons el nom de la casa.
Imatge: entrada secreta de la sala de les nines: s’esmenta en la 1a part.


→ Maniqueisme: el món és una harmonia de contraris. Bé i mal, dos aspectes d’un principi comú. p.144.


→ Referents: francesos 1ª part / referents clàssics 2ª part.
→ Parelles: senyors Toni i Mª Antònia. Catarineta i Tomeu, nova manera de viure (les dues s’han de casar precipitadament, fa servir el vestit de Mª Antònia).


→ Tecnologia: automòbil i globus aerostàtic.


Personatges


Don Toni
Personatge rodó.
           Casat amb M. Antònia (divorciat durant un temps). Petit i lleig. “Bon home”
És culte (Voltaire), estudiós, fred i tendre, manetes, racional (objectiu) → vol demostrar la raó. Escriu les seves memòries. Considerat un bruixot a causa de l’analfabetisme.
Qüestiona creences (No cristianisme, no conservador).
Il·lustrat (busca la raó). Participa en les noves tecnologies de l’Època. No modernista.
→ Li agrada viatjar a les grans ciutats (París-Roma)
→ S’interessa pel globus aerostàtic
→ Curiositat per l’automòbil
Cuida a Joan, perquè hi ha la possibilitat que sigui el seu fill. Vol que entreni.
Faust: va vendre la seva ànima al diable a canvi de la Joventut eterna. Don Toni vol ser jove eternament. Però a la segona part, vol ser vell i recordar els records, per això és l’etapa que decideix començar escriure les seves Memòries.
Dona Xima
Personatge pla
Neboda òrfena dels senyors.
Interessada: s’aprofita de Don Toni pels diners, viatges...
Materialista: es relaciona amb homes tenint en compte el seu status social
Busca la fama: gràcies a la seva bellesa pretén ser famosa / rival de Rigolboche. pla.
Està d’acord amb la il·lustració = Don Toni
Representa el diable: comparem la relació amb Don Toni amb el mite de Faust: ven la seva ànima al diable per aconseguir la vida eterna. Don Toni se’n va a París amb la Dona Xima sense pensar en M. Antònia ni les conseqüències.
Adjectius felins, gata maula completament. Mai acompanyada d’adjectius com els de la M. Antònia.
Dona M. Antònia
Rodó
Conservadora
No desconfia dels altres : canvia per la infidelitat de Don Toni.
És convençuda per pujar a l’automòbil.
SIMOBOLISTA el valor de la tradició i del cristianisme: li fa cremar els llibres de Voltaire al seu marit Toni. Aquest en va fer còpies.
Miquel Gilabert
Pla: gairebé no es manifesta en tota l’obra
Càrrec superior a Joan, aquest li demana consell.
Joan
Rodó: 1. molt conservador. 2. Publica Memòries molt detalladament.
Representa valors eclesiàstics, però és capellà de família rica.
Pares: jornaler i collidora, no els coneix.
Es cria amb els senyors.
Estudia al seminari de la ciutat.
Amant de la literatura / greco-llatins.
Innocent i ingenu. A punt de frenar els que tiraven l’estàtua. No ho fa perquè són revolucionaris i sinó el maten.


Don Andreu
És pla.
Conservador durant tota l’obra i missatger entre Don Toni i Dona Maria Antònia.
Vicari: pretén posar ordre, valor, subjectiu i cristià al pensament de Dont Toni: sempre l’aconsella i vol fer-li cremar els llibres de Voltaire.


Madó Coloma
Senyora amb una cabreta. Una pintora viu amb ella i la maltracta. La troben morta i culpen a la pintora. Realment han estat els Maçons, un assassinat cruel. Aquests li roben el collaret.


Pintora francesa
Estrangera ha pintat a un noi despullat. Ensenya què fan a Europa.


Tomeu
Físic d’en Joan. S’escandalitza tothom menys Don Toni.


Jaume
Apareix a la 2a part.
Poca cosa, es mor d’un atac de cor.


Barba deTitana
Boja que viu en un palau. Com si hagués estat embruixada per Don Toni. Ajuda a completar els contrastos.


Bearn
Personatge col·lectiu. Don Toni perdona el poble perquè no sap res. En el fons culpa qui mana perquè no ha il·lustrat el poble.


Papa Lleó XII
Creador de la base de la  política social de l’església, la qual s’ha mantigut durant tot el s. XX.
Intel·ligent, per això Don Toni el vol anar a veure a Roma.


Pare Pi
Pla: apareix només descripció. Està a l’església i manté un debat polític amb Joan.


Margalideta


Resum


0. Introducció: mort dels senyors, carta de Joan a Miquel Gilabert. Fe que li perdonen culpes als senyors. Don Joan té els diners per publicar les memòries.


1ª part
  1. Bearn està a una muntanya de 400 habitants. Pertany als senyors des de la Conquesta (?). Don Joan fill jornaler/collidora (?). Els senyors l’envien a l’escola. Don Toni és sofista i dialèctic, té males accions però és bona persona (informa de com curar-se al ferit). Cultura del S. XVIII, perruca, fransiscà, bruixot, sense personalitat, lleig, prim… diferent a Joan.
  2. Tracta malament pagesos. Aventura amb pastora. Fills il·legítims mantinguts.
  3. Adopten neboda Xima: jove, guapa i llesta. 10 anys entre XIma i Toni, van a París a veure la òpera de Goethe. Li és infidel a Mª Antònia, que va a la casa del poble, de la mare. Arriba sense Xima, que és amantd’un duc imperial. Estan deu anys separats. Joan estudia al seminari. Jaume, afeminat, ve del col·legi. El porta al límit i mor. Culpable Joan (?).
  4. Senyor fa fer esport a Joan (homosexual?). Política, senyor i els globus.
  5. Le Fontaine és com Don Toni (diversió i sense moral). Li ensenya a Don Joan el contrari que al Seminari.
  6. Joan veu que l’esport és poc compatible amb la creença. Veterinari republicà ridiculitza els senyors. Vicari Sr. Andreu té discussió sobre el carnaval.
  7. Es venen la casa de ciutat. Revoltes. Amb els nebots no hi ha més relació.
  8. Na Margalideta (amant). Carnaval, únic dia de l’any que es troben amb Ma Antònia. Vicari vol que cremi els llibres. Don Toni escriu Memòries.
  9. Memòries: sincer, valuós. Pensament: desig immortalitat/intimitats.
  10. París. Excusa per anar a veure Faust.
Xima té afers amorosos amb Emperador i Campo Formio. S’aprofita de Don Toni (diners)
     11. Xima és famosa a París. Cabells Rigalboche.
Porta gran Napoleó III.
     12. Don Toni torna a Mallorca. M. Antònia no vol viure amb ell (10 anys separats)
Dona Bàrbara Titana (boja).
     13. Joan escolta darrere parets: Vicari: nebots - documents. Xima ha arribat a Bearn.
     14. Xima es comporta com una reina. Els senyors són pobres i cada cop ho són més.
     15. Art / Bellesa de la dona. Cara de porcellana.
   16. Vol que vagi amb ella a París a veure l’obra. Hotel  potser li paga l’emperador. La                Bàrbara la vol tocar, perquè creu que és famosa i així se li enganxarà les seves qualitats físiques.
    17. Don Toni li nega Xima a entrar a la sal de les nines. Tinent de dragons. Don Toni no vol     anar a París i li confessa que no li agrada gaire.
   18. Xima marxa. M. Antònia el visita, està malalt. No pot oblidar-ho tot. Crema llibres. Don Toni no ha estimat tant a ningú altre.
   19. Escriu. No li deixa tocar diners (M. Antònia). Pugen a l’automòbil. xoquen i Don Toni es         queda inconscient. Copia de llibres.

    20. Joan els salva. Automòbil crema.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...