Passa al contingut principal

Nikolaas Tinbergen

Va néixer a Hauge, (1907 - Oxford, 1988) Etòleg holandès, pioner en l'estudi del comportament animal al costat dels biòlegs Konrad Lorenz i Karl von Frisch, amb qui va compartir el premi Nobel de Fisiologia i Medicina de 1973, pels seus descobriments sobre l'organització i les respostes del comportament instintiu, tant des del punt de vista individual com social.
El seu interès pel comportament dels animals comença ja en la seva infància, ja que a tan sols una hora de caminada de casa, a Holanda, es trobaven extensos arenals i dunes costaneres, amb una abundant fauna especialment rica en aus. Tinbergen es va graduar i es va doctorar en Zoologia per la Universitat de Leiden, on va treballar també com a professor. El 1947 es va traslladar a Oxford, en la universitat va exercir durant molts anys de professor i va realitzar la majoria dels seus treballs referents al comportament animal.
Tinbergen tenia l'interès d'examinar els patrons de conducta exhibits pels animals en estat natural i en condicions de laboratori. Va investigar les guineus àrtiques, els ocells marins, les foques, els cargols i les vespes excavadores. Durant molt de temps va estudiar el comportament de les gavines: el festeig, l'aparellament, l'alimentació dels pollets. Entre els seus amplis i variats treballs s'inclou l'estudi de l'aprenentatge de la conducta, així com del camuflatge animal, de l'instint, de l'autisme i de l'agressivitat dels éssers humans.
Tinbergen va establir el valor de l'estímul com un senyal i considerava que els instints es basaven en sistemes neurològics organitzats jeràrquicament i que compartien una mateixa font de motivació. Això suposava entendre les conductes instintives com heretades i no donar cap pes a la influència del medi en el desenvolupament d'aquestes conductes. En alguns casos, les conductes apreses poden estar basades en un comportament innat modificat per l'experiència, i en altres són totalment noves. El comportament innat pot ser el resultat d'un procés adaptatiu seleccionat al llarg de l'evolució.

El 1973 va rebre el premi Nobel de Fisiologia i Medicina, que va compartir amb Konrad Lorenz i Karl von Frisch, per aquests descobriments. Les seves obres més representatives que han contribuït al desenvolupament de l'etologia, la ciència que estudia el comportament animal, són The Study of Instinct (1951), The Herring Gull 's World (1953), Curious Naturalists (1958), The Animal in its World ( 1972-1973) i Early Childhood Autism and Ethological Aproach (1972).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...

Pedro Salinas “Para vivir no quiero” /INFLUÉNCIA DE LA POESÍA PURA/

Visión del amor El amor es el tema central de la mayoría de sus composiciones, pero la mujer a la  que van destinados los versos es una pura idealización, es una y todas las mujeres a la vez. Es el poeta del amor: es la fuerza que salva al individuo y lo acerca a la plenitud. Tema : El amor que une a dos amantes en lo que tienen de únicos, auténticos y especiales, por debajo de lo superficial e innecesario. Sentido de los pronombres Por contraste, los dos siguientes proclaman lo único que realmente es necesario para vivir: “no hay alegría más alta/ que vivir en los pronombres” . Los versos van entre signos de exclamación para expresar de un modo exaltado su verdad. Por otra parte, lo de “vivir en los pronombres”  provoca extrañeza, curiosidad en el lector y resulta un poco como un juego, ¿los pronombres? que raro, pensamos. Luego, después de leer el poema, veremos que se refiere a “tú” y “yo”, a las dos personas que se aman. Influencia de la poesía pura El estilo y e...