Va néixer a Hauge, (1907 - Oxford, 1988) Etòleg holandès, pioner en l'estudi del comportament animal al costat dels biòlegs Konrad Lorenz i Karl von Frisch, amb qui va compartir el premi Nobel de Fisiologia i Medicina de 1973, pels seus descobriments sobre l'organització i les respostes del comportament instintiu, tant des del punt de vista individual com social.
El seu interès pel comportament dels animals comença ja en la seva infància, ja que a tan sols una hora de caminada de casa, a Holanda, es trobaven extensos arenals i dunes costaneres, amb una abundant fauna especialment rica en aus. Tinbergen es va graduar i es va doctorar en Zoologia per la Universitat de Leiden, on va treballar també com a professor. El 1947 es va traslladar a Oxford, en la universitat va exercir durant molts anys de professor i va realitzar la majoria dels seus treballs referents al comportament animal.
Tinbergen tenia l'interès d'examinar els patrons de conducta exhibits pels animals en estat natural i en condicions de laboratori. Va investigar les guineus àrtiques, els ocells marins, les foques, els cargols i les vespes excavadores. Durant molt de temps va estudiar el comportament de les gavines: el festeig, l'aparellament, l'alimentació dels pollets. Entre els seus amplis i variats treballs s'inclou l'estudi de l'aprenentatge de la conducta, així com del camuflatge animal, de l'instint, de l'autisme i de l'agressivitat dels éssers humans.
Tinbergen va establir el valor de l'estímul com un senyal i considerava que els instints es basaven en sistemes neurològics organitzats jeràrquicament i que compartien una mateixa font de motivació. Això suposava entendre les conductes instintives com heretades i no donar cap pes a la influència del medi en el desenvolupament d'aquestes conductes. En alguns casos, les conductes apreses poden estar basades en un comportament innat modificat per l'experiència, i en altres són totalment noves. El comportament innat pot ser el resultat d'un procés adaptatiu seleccionat al llarg de l'evolució.
El 1973 va rebre el premi Nobel de Fisiologia i Medicina, que va compartir amb Konrad Lorenz i Karl von Frisch, per aquests descobriments. Les seves obres més representatives que han contribuït al desenvolupament de l'etologia, la ciència que estudia el comportament animal, són The Study of Instinct (1951), The Herring Gull 's World (1953), Curious Naturalists (1958), The Animal in its World ( 1972-1973) i Early Childhood Autism and Ethological Aproach (1972).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada