Nascut a Kazan, Aleksandr (o Alexandre) Romanovich Luria va estudiar medicina abans de bolcar-se cap a la psicologia. Apassionat per les ciències socials i el socialisme utòpic, va iniciar una correspondència amb Sigmund Freud als 19 anys; al març de 1922 va decidir fundar la Societat Psicoanalítica de Kazan. Composta per una majoria de metges, i incloent a set dones (el que era estranyen l'època), aquesta societat es va integrar més tard a la formada a Moscou per Moshe WuIff i Ivan Dimitrievich Ermakov, per convertir-se en l'Associació Psicoanalítica Russa. En la seva primera exposició en el cercle de Kazan, Luria va parlar de la psicologia del vestit i de la diferència dels sexes: "Els motius inconscients del vestit difereixen en l'home i la dona. Els motius primitius que determinen la forma del vestit femení són de naturalesa sexualment passiva, mentre que els de l'home són de naturalesa activa. Trobem els motius femenins en els moments de debilitament de la censura (festes, balls i carnavals), i els motius masculins, a les files de l'exèrcit i entre els revolucionaris. " Aquest mateix any va comparar la doctrina psicoanalítica i els seus mètodes amb les teories reflexològiques de VIadimir Béjterev (1857-1927), concloent que les dues escoles podien apropar-se en el terreny del materialisme. Radicat a Moscou a la tardor de 1923, va treballar encara pel desenvolupament del moviment psicoanalític rus, publicant diversos articles d'informació en l'Internationale Zeitschrift für Psychoanalyse. En 1925, amb el seu amic Lev Semenovich Vygotski (1896-1934). Més tard va participar en les discussions que van oposar als freudomarxistes i els antiFreudianos, sobre la qüestió del materialisme de la psicoanàlisi. Va desenvolupar llavors la idea que la psicoanàlisi podia integrar-se a un sistema de psicologia "monista". Ell somiava amb tendir un pont entre aquesta nova ciència del psiquisme i la psicologia experimental. La seva última contribució a la psicoanàlisi data de 1928. Després Luria es va convertir en un dels grans especialistes del cervell, i sobretot de les funcions corticals superiors.
Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada