Capítol 16
Algun temps després del viatge es comença a notar que dona Maria
Antònia tenia pèrdues de intel·ligència i deficiències mentals.
Es compara amb una màquina que va comprar a un viatge a Marsella.
Don Joan està neguitós perquè sap que a don Toni no li queda gaire temps de vida ja que és vell i el que l'atemoreix més és la
possibilitat que vagi a l'infern, però està tranquil pel futur
que li espera a dona Maria Antònia perquè sap que ella està lliure
de pecat.
Ens parla un cop més del Papa de Roma, el qual va aprovar que Don Toni
escrigués les memòries. També ens parla d'un jardí era una garriga abandonat i decadent igual que Maria Antònia. Els senyors de Bearn recorden la seva
infància i la Maria Antònia recorda a la dona Margarideta i
s'entristeix ja que pensa que li agradaria sentir una cançó del
piano. En Joan va dir que com més es debilita el
cervell el cor és més natural i franc, Maria Antònia li parlà
també del les males èpoques tot haver sigut rics: un cop se'ls va
cremar el pinar i no podien menjar el plat típic de la zona o els
dos cosins es van haver de casar per ajuntar els deutes (els pares de
Maria Antònia tenien una casa a la Ciutat i era molt més car) i
així poder fer front a aquests. Es veu clarament un casament preparat.
Don Joan també diu que mai havien tingut fills, ja que al ser cosins
podien haver sortit malament i per aquest motiu els senyors de Bearn
eren ja els últims. Al final del capítol don Joan parla sobre un
parent llunyà de la sala de les nines i ella respon dient que Déu
l'hagi perdonat per anar amb tantes noies i no se'n parla més. A més, Maria Antònia segueix parlant de la seva infantesaperquè és dement. Joan no vol aprofitar-ho per descobrir més coses de Felip.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada