Passa al contingut principal

Bearn o la Sala de les nines: resum del capítol 16 (segona part)

Escrita per
Capítol 16

Algun temps després del viatge es comença a notar que dona Maria Antònia tenia pèrdues de intel·ligència i deficiències mentals. Es compara amb una màquina que va comprar a un viatge a Marsella. Don Joan està neguitós perquè sap que a don Toni no li queda gaire temps de vida ja que és vell i el que l'atemoreix més és la possibilitat que vagi a l'infern, però està tranquil pel futur que li espera a dona Maria Antònia perquè sap que ella està lliure de pecat.

Ens parla un cop més del Papa de Roma, el qual va aprovar que Don Toni escrigués les memòries. També ens parla d'un jardí era una garriga abandonat i decadent igual que Maria Antònia. Els senyors de Bearn recorden la seva infància i la Maria Antònia recorda a la dona Margarideta i s'entristeix ja que pensa que li agradaria sentir una cançó del piano. En Joan va dir que com més es debilita el cervell el cor és més natural i franc, Maria Antònia li parlà també del les males èpoques tot haver sigut rics: un cop se'ls va cremar el pinar i no podien menjar el plat típic de la zona o els dos cosins es van haver de casar per ajuntar els deutes (els pares de Maria Antònia tenien una casa a la Ciutat i era molt més car) i així poder fer front a aquests. Es veu clarament un casament preparat.


Don Joan també diu que mai havien tingut fills, ja que al ser cosins podien haver sortit malament i per aquest motiu els senyors de Bearn eren ja els últims. Al final del capítol don Joan parla sobre un parent llunyà de la sala de les nines i ella respon dient que Déu l'hagi perdonat per anar amb tantes noies i no se'n parla més.  A més, Maria Antònia segueix parlant de la seva infantesaperquè és dement. Joan no vol aprofitar-ho per descobrir més coses de Felip.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

Escrita per
El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vicente Aleixandre (Se querían)

Escrita per A. S.
Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Escrita per A. S.
Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de
Publica un comentari a l'entrada
Més informació