Passa al contingut principal

Bearn o la Sala de les nines: resum del capítol 3 (segona part)

Capítol 3

El caràcter de Maria Antònia i de don Toni era semblant en l'aspecte que no s'enfadaven sovint. Maria Antònia estava convençuda del pensament filosòfic que l'home és la mesura de totes les coses. Don Toni tenia la obsessió i es preguntava sovint si li agradaria ser rei a més de preguntar-ho a la gent del seu voltant, la seva opinió era igual que de la seva dona, seria rei de Mallorca però no d'una gran nació. Tot i això hi havia bastanta gent li responia que no i li resultava estrany, perquè la situació que es vivia era de malestar amb la precarietat laboral.

Don Andreu va morir, el Vicari va ser substituït per don Francesc, es tractava d'un home alt, innovador i modern. Aquesta decisió va fer que dona Maria Antònia no cregués el Vicari, perquè considerava que eren perilloses les idees modernistes i americanes (per exemple prendre el cafè). Don Toni i el Vicari tenien una visió diferent envers el socialisme per don Toni seria el millor model de societat, en contra, el Vicari pensava que seria un caos.

Don Toni donava molta importància a l'educació pel infants, per això va fer aprendre a tocar el piano a la dona Margarideta (va morir) a més de portar un estranger perquè dominés la llengua anglesa. Aquests actes no solien ser habituals en el temps que vivien i per això va ser taxat de bruixot un altrea vegada. Don Joan li va dir que semblava un bruixot i ell li va respondre que llegís.


La distinció entre pagesos i senyors era molt marcada, però don Toni de era massa amable i això li comportà pèrdues econòmiques. En canvi dona Maria Antònia era diferent i se les enginyava per sentir només el que volia sentir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de