Passa al contingut principal

Conceptes de genètica

Gen: Segment de DNA, excepte alguns virus que enlloc de DNA tenen RNA, que conté informació sobre un caràcter biològic. Correspon el que Mendel va anomenar factor hereditari.

Caràcter: Cada una de les particularitats morfològiques, fisiològiques o simplement moleculars que s'estableixen a cada espècie. Per exemple: el color dels ulls, la forma del cabell, el nombre de dits... Els diferents aspectes que pot tenir un caràcter s'anomenen manifestacions.

Haploide: Ésser que per cada caràcter posseeix un gen.

Diploide: Ésser que té dos gens per a cada caràcter. Aquests gens poden ser iguals o diferents. També pot passar que es manifestin els dos o que un impedeixi l'expressió de l'altre.  

Locus: Lloc on ocupa un gen en un cromosoma. En un Locus d'un ésser haploide hi ha un sol gen, en un d'un ésser diploide en hi han dos i així successivament.

Cromosomes homòlegs: Cromosomes que contenen els gens que informen sobre un mateix grup de caràcters. En un ésser diploide hi ha una parella de cromosomes homòlegs. Aquests presenten el mateix loci.

Al·lel: Cadascun dels diferents gens que informen sobre un mateix caràcter. Els gens al·lels són els que poden ocupar un mateix locus, si en hi ha molts s'anomena sèrie al·lèlica. Per Mendel els al·lels són els factors antagònics.  

Gens homòlegs: Són els que informen sobre el mateix caràcter, són al·lels i ocupen el mateix locus als cromosomes homòlegs.

Genotip: Conjunts de gens presents al organisme.

Fenotip: Conjunt de manifestacions de caràcters d'un organisme. Depèn del genotip i l'acció ambiental.

Homozigot/raça pura: Individu que per a cada caràcter posseeix el mateix gens al·lels.

Heterozigot/híbrid: Individu que per a cada caràcter posseeix gens al·lels diferents.

Herència dominant: Herència en el qual hi ha gens dominants , és a dir, que hi han gens que no deixen expressar altres gens al·lels i s'anomenen gens recessius.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de