Moviment pel 0,7%

L'inici del moviment del 0,7% és fruit dels informes de l'ONU que temps enrere van advertir de la necessitat de transferir capital en els països que estaven en vies de desenvolupament. També van ser crucials per aconseguir l'assignació d'un 1% (1958) dels ingressos dels països rics. Més endavant, al veure que no hi havia gaire èxit, es va acordar al 1860 una xifra més «assequible» del 0,7% PNB (Producte Nacional Brut) i el 0,3% es duia a carreg d'empreses privades. El seu objectiu principal era assegurar les necessitats bàsiques (alimentació, sanitat, educació, infància...).

Països que han complert el 0,7%

Països Baixos Luxemburg Noruega Suècia Dinamarca Regne unit

El resta de països desenvolupats, entre tots, es troben en el 0,3%.

Per suposat, molts països s'havien oposat basant-se en que el diner no comporta directament a una solució del subdesenvolupament de les terres del tercer món. Com les certeses ens mostren, entre l'any 1960 i 2003 es van transferir una quantitat de 560000 milions de dòlars que no van ser suficients per desencadenar una millora notable. Tot i això, la decisió de no actuar davant aquest fet comporta donar l'esquena a més de 1000 milions de persones en el món que sobreviuen amb menys d'un dòlar o a la malnutrició que afecta a unes 800 milions de persones. Altres dades d'aquesta desigualtat podrien ser que el 80 per cent de la població consumeix un 20 per cent dels recursos i viceversa.

Actualment, a nivell global els Estats Units destinen el 0,20% del seu PIB i els països dels G7 (Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit) ,a excepció de Rússia, només aporten el 0,21%. Si mirem en el nostre entorn, a França és del 0,36% i Espanya se situa en un trist 0,16 %. Si no és poc, s'ha criticat el fet que els països inflen l'ajuda amb objectius egoistes, és a dir, es mouen pel benefici de les grans empreses privades que és innecessari. La Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) va afirmar al juliol del 2016 que si tothom hagués complert el 0,7% de l'ultim decret del 2002, ara mateix hi haurien 1800 milions d'euros més.

Per concluir, des del meu punt de vista crec que la gestió dels diners és un clar reflexa dels països i la ideologia de la societat i m'entristeix la manca de solidaritat que ens mostren les dades per part dels països desenvolupats. El primer pensament que he tingut és culpar a la societat capitalista, però considero que es diferencien perquè una cosa és potenciar les empreses i la producció per el benefici i benestar propi i l'altre és tenir els valors necessaris per ajudar els que ho necessiten.