Passa al contingut principal

Exercicis: Energia d'enllaç

a) Defineix la magnitud denominada energia d'enllaç 

b)
Quina és la unitat internacional en que es mesura l'energia d'enllaç?

c) Com es pot calcular la entalpia d'una reacció determinada si disposem de una taula de valors d'energia d'enllaç?


Solució

a) "És l'energia necessària per trencar un enllaç d'un mol de substància en estat gasós"

b) és J/mol,  tot i que se sol utilitzar KJ/mol perquè de sol ser una unitat bastant petita.

c) ΔHO = ΣEe (enllaços trencats) - ΣEe (Enllaços formats)

                                                                                                                                                                   

Determini l'entalpia normal de formació del metà, amb les següents dades:

ΔHsublimacióO  [C(g)] = 716,7 kJ/mol
                           
Eenllaç [H-H] = 436,4 kJ/mol

Eenllaç [C-H] = 415,3 kJ/mol

Solució

1. C(s) --> C(g)                          Entalpia de sub.= 716,7 kJ
2. CH4(g) -->  C(g) + 4H(g)       4 x Eenllaç [C-H] = 1661,2 kJ
3. H2(g) --> 2H(g)                      Eenllaç [H-H] = 436,4 kJ/mol


La reacció de formació : C(s)  +    2H2(g) --> CH4(g)
Per tant: 1-(2) + 2 x (3)

ΔHf = 716,7kJ - 1661,2kJ + 2 (436,4kJ)

ΔHf = - 71,7 kJ/mol

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de