Passa al contingut principal

Definicions d'història de l'art


Tova: La tova és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades. La tècnica d'elaborar-les i el seu ús estan estesos per tot el món i es troben en moltes cultures que mai no van tenir relació entre elles.

Ziggurat: És un tipus de construcció que corresponent a l'antiga Mesopotàmia, es caracteritza per la seva forma de piràmide escalonada coronada per la capella de Déu. La seva funció era religiosa (temple) i també de observatori astronòmic. Pertanyen als antics pobles de Sumèria, Babilònia, Assiris i Arcaics. Hi ha almenys 34 Ziggurats, la majoria a l'Iraq actual, però també a l'Iran.
Palaus de Mesopotàmia: Se situaven sobre terrasses elevades i s'hi accedia mitjançant les rampes. S'estructuraven el voltant de patis i muralles. Les portes eren custodiades per uns braus alats de cinc i cap humà, considerats símbols de la protecció.


Estela: Monument commemoratiu que va aparèixer a l'època sumèrica i es va utilitzar en l'art mesopotàmic. Destaca la del rei Naram Sin 2250 a.C. Forma de piramidal exalta la victòria sobre els adversaris.
Arts Sumptuaris: Objectes sumptuaris i decoratius molt importants en la Mesopotàmia. La majoria de les obres provenen d'aixovars funeraris. A les també s'hi poden trobar diverses joies, lires, instruments musicals.


Aixovar: Aportació de béns feta per un home, en contemplació de matrimoni, a la seva futura muller quan aquesta és instituïda hereva o quan aquell ha d'anar a viure a casa de la dona i aquesta té un patrimoni més important que el del seu futur marit.


Art eclèctic: Eclecticisme és un estil mixt en Belles arts, els trets són presos de diverses fonts i estils. Considerablement, l'eclecticisme gairebé mai constituir un estil específic en l'art: es caracteritza pel fet que aquest no era un estil particular


Carreus: Un carreu és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc. Es tracta de grans blocs de maçoneria esculpits per a tenir vores quadrades que encaixin millor entre si, i fins i tot cares. Els blocs són generalment 30 a 40 centímetres d'alçada. Alternativa al Maó.


Mastaba: "Banc" en àrab fou utilitzada per faraons, nobles i alts funcionaris durant l'Imperi Antic. Forma: Piràmide truncada construïda amb pedra. L'interior se situava una capella funerària, que un cop dipositat el difunt es tancava amb una gran llosa.


Piràmide: Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l'antiguitat, els més portentosos i emblemàtics monuments d'aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh. A les cambres centrals hi ha el sarcòfag del faraó i la seva estàtua de substitució d'estimada a acollir l'ànima (Ka).


Hipogeu: És una construcció o excavació subterrània, en forma de galeries i passadissos, especialment destinada a servir de sepulcre per a persones importants com faraons. Estava més amagada i era més difícil de saquejar. Lloc important:perforant la serralada de la regió de Tebes, a l'enclavament avui denominat "Vall dels Reis".


Temples Egipcis: Van ser construïts per al culte oficial dels déus i per a la commemoració dels faraons a l'Antic Egipte i a les regions sota el seu domini. Els temples eren vists com la llar dels déus o dels faraons als quals estaven dedicats i en ells els egipcis duien a terme diversos rituals, les funcions centrals de la religió egípcia: realitzar ofrenes als déus, recrear passatges mitològics mitjançant festivals i protegir-se de les forces del caos. Aquests rituals eren considerats imprescindibles perquè els déus mantinguessin la maat, l'equilibri diví de l'univers.


Hieratisme: S'aplica a la figura pintada o esculpida que es caracteritza per la manca d'expressivitat en faccions i posició erecta i rígida, com un signe de solemnitat i majestat
Perspectiva Hieràtica: Recurs artístic utilitzat que es representa la grandària de les figures segons la seva importància teològica o social.


Vasos Canopis: A l'Antic Egipte, els vasos canopis eren els recipients on els embalsamadors dipositaven les vísceres del difunt (l'estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons). Els primers vasos canopis estan datats de vers el 2000 aC. Normalment estaven fets d'alabastre però també se'n poden trobar de fusta, guix o ceràmica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de