Passa al contingut principal

Les cartes d’Hércules Poirot

Pel que has pogut llegir al capítol I i per la informació que ja pots saber, explica què és un balneari i què hi van a  fer els seus hostes.  

Un lloc on hi han aigües termals on els hostes van  per curar-se de  malalties i relaxar-se, desconectar .
També al capítol 1, la pàgina 23, Poirot fa referència a una travessia que va fer amb l’Orient Express. Què és l’Orient Express? 

És un tren que travessa tot Europa (París a Istambul) 

Hi ha alguna novel·la seva que passi a l’Orient Express? 

Si, hi han moltes pel·licules i novel·les que parlen del famós assassinat de l’Orient Express Pots trobar informació a la < Introducció >
Al començamet de l’obra es produeix un primer assassinat. Explica qui és mort, a quin lloc et troben  i com l’han matat. 

El mort és el senyor Pastor, el troben al Brollador i l’han matat amb un tret .

Al capítol 2, quin són els tres punts que Poirot  vol aclarir.

Primer: l’arma del crim.
Segon: el mòbil del crim.
Tercer:  On s’ha comès el crim.

Explica quins són els raonaments que fa Poirot al capítol 2 per deduir que el senyor Pastor no ha estat assassinat al mateix lloc on l’han trobat.

El senyor Poirot dedueix que el senyor Pastor ha estat assassinat a un altre lloc, perquè en el brollador és un lloc on  hi passa la gent sovint i també perquè  si aguéssin trobat el cadàver en una habitació el resident de l’habitació hauria estat el principal sospitós .

Qui és el mort en el capítol 3? 

Peret Salvador Gombreny 

Poirot sospita perquè l’han matat. En què es basa aquesta sospita?  
La sospita es basa en que Peret Salvador Gombreny tenia alguna informació que podia acusar l’assassí.

Al capítol 3 Poirot, pel que fa els hostes, diu  “Tothom menteix, ningú no és el que sembla ”. Perquè ho diu? Quines són les mentides que descobreix? 

Poirot ho diu perquè descobreix que  que l’Enriqueta i en Gombreny volien marxar  perquè la policia perseguia en Gombreny per haver-se posat en política etc.

Al capítol 4 descobreixen l’arma del doble crim. Quina és i quines característiques té, qui és el seu propietari?

Són dues pistoles de col·lecció  que van comprar en un antiquari de Ripoll)  

Creus que això el fa culpable dels crims? 

Evidentment sembla que sigui el propietari de les pistoles l’’assassí, però també és possible que  hagin agafat la pistola al propietari  per fer-lo culpable.

Què troba la senyoreta Puig al costat del capellà ferit al brollador al capítol 4? 

Un bocí  de mirall 

Creus que pot ser una pista important?  Per què? Si, perquè pot  explicar com s’ha pogut produir  el tret i  fins  i tot descobrir  l’assassí.
Al capítol 5, quina és l’explicació que fa Poirot als hostes sobre el mòbil del crim i sobre el culpable? 

L’Hostaler, el senyor Jordà  

hi estàs d’acord? 

No  hi estic d’acord, perquè Poirot s’equivoca .

Qui és el culpable en realitat? 

L’assassí en realitat és el Mossèn Pere Jaume 

Qui i com el descobreix ?  

La persona que ha descobert l’assassí és la senyoreta Puig, fixant-se amb els petits detalls.

Al llarg de l’obra hi ha una sèrie d’expressions   que Poirot no entén. Fes-ne una llista i expliquen el significat.

bastaixos: és un home que transporta objectes pesats
Bon profit : bon àpat.
Oli de llum : Expressió popular, que tot va molt bé.

A la  < introducció >  s’explica que la majoria d’obres d’ Agatha Christie segueixen un mateix esquema. Creus que aquesta obra també el segueix? Explica’l.

Sí, crec que en aquest llibre també és segueix aquesta pauta, ja que el llibre està relacionat amb el món dels detectius, dels crims i aquestes coses que sol sortir tan en les seves obres. Va en un lloc per passar l’estona i inesperadament passa un crim després el té que sol·lucionar.

Comprova si tots els punts  que segon l’escriptor S. S. van Dine caracteritzen una novel·la policíaca  i que s’expliquen en la  < introducció >  es compleixen en aquesta obra. 

Sí que compleixen els punts del escriptor S. S. van dine de l’obra.

Explica quin és el mètode  que segueix el detectiu Poirot per resoldre aquest cas.

Crec que el mètode que segueix Poirot per resoldre el cas és no deixar marxar a ningú del balneari i  anar interrogant a totes les persones del balneari, i anant lligant les coses fins arribar al culpable .

Perquè creus que comet un error a l’hora d’assenyalar el culpable? 

Crec que en Poirot ha comès un error, ja que no pensava que en Mossèn Pere Jaume és fes la ferida ell mateix, i també que sembla que el culpable fos el senyor Estivill, ja que la seva dona diu que ell té una pistola semblant a la que s’ha utilitzat. En Poirot pensa que està més que clar, però s'equivoca.

Una de les característiques del personatge de Poirot és la seva vanitat. Creus que es comporta també de manera vanidosa en aquesta obra ? En quins moments ?

Crec que si, per exemple quan els i diu que és un detectiu molt famós a Anglaterra i si han sentit a parlar dell.

Quan l’autor ens presenta els personatges al pròleg ens diu la senyoreta Puig la rèplica de la famosa Miss Marple. Busca a la < introducció >  qui és aquest personatge i explica si estàs d’acord  amb l’afirmació del autor. 

Si estic d’acord, perquè en tota l’obra ( temps de investigació ) sembla que no i siguin , però al final són els que saben més coses i poden resoldre el crim.

A part del famós detectiu Hércules Poirot, han existit altres detectius famosos. Busca’n informació a la < introducció > i escriu-ne el nom  al costat del seu creador.

-Sherlock Holmes, és un detectiu famós, que té moltes aventures i intriga en les seves històries, també n’han fet pel·licúles d’aquest detectiu. Va ser creat per Sir Arthur Conan Doyle.
-Comisari Maigret va crear Georges Simenon.
-C.A. Dupin d’Edgar Allan Dupin

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...