EL MITE DE L’INNATISME Josep Roca i Balasch

La lectura 1 tracta d'un relat que intenta exposar, des d'un punt de vista científic, el mite de l'innatisme a través de l'anàlisi intern d'aquest presentant totes les seves possibles interpretacions, aplicacions i bases amb la finalitat de conscienciar al lector com afecte el fet de tenir-lo acceptat socialment i també buscar totes les respostes a dilemes que el mite evoca com, per exemple, el conflicte etern de l'innat-après.

L'autor presenta el problema d'un mite, concretament el de l'innatisme, que s'ha arrelat a la societat de manera que ha influït en el llenguatge quotidià i amb la nostra manera de pensar. Descriu el mite com una creença sense fonament conegut socialment que està regit per la fe emocional i no per la raó i és aquí on hi ha d'haver una clara intervenció de la ciència. Aquest mite està basat en altres submites com l'astrologia que determina la conducta humana a partir de la posició dels astres. Un altre mite que fomenta l'innatisme és el mecanicisme, al qual s'iguala el funcionament humà al d'una màquina sabent que l'acció de futur està previst o preprogramat. Malgrat que els més rellevants i que difereixen més són el model biològic i el model psicològic a l'hora de buscar explicacions per diversos motius; un del qual és que s'intenta expressar el seu funcionament amb la fórmula teòrica de E (ambient) → R (organisme) en què el marc biològic i químic té un sentit que es pot comprovar empíricament perquè és una cosa extensa i palpable. En el cas biològic es parla del factor de l'herència, hi ha un estudi que s'explica al llibre amb bessons univitel·lins al qual afirma que és un determinant fonamental, encara que altres articles diuen el contrari com l'exemple del nen selvàtic que no és capaç de desenvolupar-se (no parla, no és bípede, canvi dels sentits i estructura òssia) i que pels biologistes és una incògnita.

Quan la fórmula d'estímul-resposta s'intenta traslladar al camp de la psicologia, que a priori sembla que podria ser correcte, però el resultat és erroni perquè en el camp de la psicologia la resposta no és reactiva sinó associativa. Cal afegir que en el món de la psicologia apareixen fenòmens com l'anticipació (exemple del gos de Pavlov com a condicionament clàssic), rellotge intern o els instints que no funcionen amb la lògica E→ R i que s'expliquen a partir d'allò que la psicologia anomena associació, que és la relació entre idees que raona inconscientment l'organisme i conseqüentment no és igual a tots. Per aquesta causa, en l'educació la presentació d'estímuls no és un fet directe d'aprenentatge, sinó que el paper de l'educador és presentar els estímuls d'una manera que les associacions de conceptes pel nen sigui menys difícil.

En la lectura es proposa que si l'innatisme fos un fet real, en altres paraules, no hi hagués aprenentatge la violència o qualsevol comportament considerat fora de la llei es podria dir que seria «justificada», ja que no és un comportament que és tri sinó que està escrit d'ençà que has nascut de manera que, per il·lustrar, tindràs un caràcter més violent i lògicament els termes de culpa o responsabilitat no existirien.

En general l'autor expressa que si es ressolés el mite de l'innatisme, se n'afavoriria d'una manera molt positiva la psicologia perquè a l'hora de resoldre els problemes de conducte se sabria realment que és possible donar les eines necessàries a l'individu perquè una persona faci un canvi qualitatiu en la seva vida. Un altre aspecte al qual hi hauria un benefici important seria en l'educació, ja que si el comportament no és innat l'educació pot ser el vehicle per formar a gent capacitada amb uns valors positius.

Com he exposat en el resum, en la lectura es mostra el model de E→ R procedent de la biologia i que presenta una problemàtica quan s'aplica la mateixa formula en la psicologia, ja que apareixen anticipacions de l'estímul on aparentment la resposta es dóna sense cap conseqüència prèvia. Des del meu punt de vista la base de tot és la química i tot es pot explicar a partir d'aquesta i dintre d'aquesta es troba la biologia i el comportament humà, que al cap i a la fi també es regeix per reaccions de substàncies. Per bé que en la psicologia el tema de l'anticipació s'expliqui a partir de les associacions, no entenc la possibilitat que alguna aparegui del no-res, que es doni una resposta sense un estímul o una reacció sense una acció prèvia així que per mi la problemàtica de l'anticipació es resol amb la ideologia que l'anticipació és una associació que es produeix a la ment i que és l'estímul intern necessari que genera un canvi en la persona. S'ha de tenir en compte que ens passem tot el dia pensant i no som conscients que estem constantment anticipant situacions, tot i que sembla positiu dir que: «hem de ser conscients de tot el que ens envolta» crec que fins i tot és saludable que no sigui així perquè sinó no podríem fer res més que processar, analitzar els pensaments i analitzar qualsevol cosa que es mogués i d'aquesta manera no tindríem temps material per viure.

Si es deixa de banda d'anticipació i les emocions fins i tot es podria afirmar que l'home és un autòmat i així defensar la teoria mecanicista que es postula dins la posició innatista, ja que un cop estàs en el Món tot el que has de saber ja ho saps, fet que considero un error. Per mi l'ésser humà no es pot reduir amb simplicitats com en el funcionament d'una màquina, tot i que els científics diuen que eventualment es podran conformar robots que posseiran intel·ligència emocional. Prenent en consideració que la teoria mecanicista fos veraç i aleshores com que som màquines en néixer ja portem a dins tot el que hem de saber s'eliminaria la llibertat de pensament i el sentiment de culpabilitat o responsabilitat no existiria. Llavors perquè pensem diferent? Perquè hi ha diverses personalitats? Si en tot cas som humans i estem «programats» d'una mateixa manera. Com es veu, per mi l'argument del mecanicisme no pot existir perquè seguint els meus raonaments més emotius com a ser humà no em vull pensar que la identitat no existeix i que els pensaments no són propis.

Per mi l'existència de la creença del mite de l'innatisme és fruit de l'herència biològica, que personalment entenc que són les capacitats físiques atribuïdes producte de l'expressió del DNA dels progenitors i que no són determinants. Per tant crec que tot és resultat d'una interacció amb l'entorn a partir dels sentits, no neixes sabent caminant, parlant o qualsevol altre activitat, sinó que hi ha una evolució d'aprenentatge individual de cada persona que depèn del seu entorn, és a dir, experiències pròpies i que com a conseqüència ningú tindrà el mateix coneixement perquè ningú ha viscut la teva vida i ningú pot viure la vida dels demés. L'aprenentatge és el factor principal del coneixement que emmotlla el comportament del subjecte, per posar un exemple l'existència de teories psicològiques en com el llenguatge canvia la manera de pensar i com un missatge dit de manera diferent s'entén de manera variada. Si es va més enllà alguns s'atreveixen a dir que els que tenen com a llengua materna un idioma més complexe i variant de la normalitat, com el Finlandès, on gramaticalment sempre hi ha distincions del femení a masculí i també en els plurals, són gent que interiorment no són tant discriminatoris i seguint la teoria no sorprèn que a Europa el primer lloc on les dones van tenir el dret de vot va ser a Finlàndia (1907).

Si ens endinsem en el món de l'esport es veu clarament reflectit que la herència genètica (en quant als atributs físics) pot ser un clar avantatge respecte als altres individus, per exemple, en l'últim Campionat del Món de gimnàstica rítmica que es va disputar a Itàlia va ser dominat per les germanes Dina Averina i Arina Averina en el que individualment Dina va guanyar en les modalitats de maçes i d'aro i Arina en les modalitats de cinta i pilota mantenint així el domini de Rússia en aquest esport. Tot i que això pugui semblar un fet puntual és més freqüent del que sembla, com ara les ja reconegudes germanes Williams o el talent emergent de les trigèmines Alexandri en natació sincronitzada Austríaca. D'exemples en hi han moltíssims, però per a mi aquest fet em demostra que som esclaus del gens, atès que encara que hagi dit que la genètica ens pugi donar unes predisposicions o facilitats entenc que els germans han crescut tant personalment com esportivament en un enton fèrtil, en altres paraules, tots han viscut en un mateix entorn sociocultural amb unes experiències similars. Així doncs el do i el talent considero que no existeixen, ja que vist fredament crec que hi han tants talents com persones a la terra l'únic que només veuen la llum aquells que el seu «talent» quadra amb alguna especialitat esportiva.

Un altre cas podria ser el que les feministes extremes apel·len al determinisme absolut de la genètica per explicar la conducta masculina i afirmen que un món sense testosterona seria molt menys violent. Ara bé, al afirmar això estan generalitzant la violència en els homes, és evident que com a part evolutiva els mascle se'n encarregaven des dels inicis d'anar a buscar el menjar i defensava la família mentre la funció de les dones era tenir fills i guardem una part d'aquesta herència en l'actualitat i també ha deixat petjada en la societat que s'ha conformat (no la defenso però és un altre tema), perquè no es esborrar d'on provens. Tot i això estic totalment en contra d'aquest argument de les feministes extremes i no cal esmentar que les dones, en menor mesura, també presenten aquesta substància.

Malgrat que sé que només el que he exposat només es tracta d'una opinió i entenc que l'innatisme és un dilema que mai tindrà una resposta correcte, ja el nostre cervell no està capacitat per comprendre el nivell de complexitat, consegüentment persistirà com a preguntes eternes que la filosofia intentarà respondre.