Carl Rogers "On Becoming a person"

Va néixer al 1902 a Chicago, era el quart de 6 germans. Estava destinat a estudiar ministeri cristià a Wisconsi, però va acabar estudiant psicologia a la Uinversitat de Columbia. Es diu que ell i Abraham Maslow van fundar l'enfocament humanista en la psicologia 

 DEIXANT CADASCÚ SER COM ÉS: Rogers creia que en la idea de que ell controlava i tractava al client com un objecte. Però va arribar a la conclusió que era més efectiu deixar que el client guiés la teràpia. Això va ser el començament del seva famosa «teràpia centrada en el client». Roger deia que en lloc de fixar els clients era més important escolat el que deien encara que sembles dolent, estrany o estúpid. La seva filosofia deia» simplement jo soc jo mateix i deixo a l'altre ser ell mateix» Tota aquesta teoria de deixar que la gent que estava «boja» portés la teràpia va fer que molta gent denunciés les seves idees. A part de tot això Rogers deia que el psicòleg havia de ser sincer i confiar en el client. Que havien de expressar sentiments i no mentir. Per exemple: Si Rogers estava preocupat o trist no ho amagava, si no sabia una resposta ho admetia i no mentia al seu client,etc.  

TORNANT-SE UNA PERSONA REAL: Rogers va observar que la primera vegada que la gent anava a veure a un terapeuta per tractament donava raons per la qual hi anava, com: tinc problemes amb la meva dona o marit, o amb un treballador, un comportament incontrolable, etc. Però Rogers deia que aquestes «raons» no eren el veritable problema. Que hi havia un únic problema, amb tota la gent que havia vist, aquest era: que tots estaven desesperats per tornar-se els seus éssers reals, de poder tirar les màscares dels rols falsos. Que estaven sovint preocupats per el que la gent pensava d'ells, i que haurien d'estar fent en aquesta situació. La teràpia els tornava a la seva vida inicial i a ser persones, no només una refelxe de la societat. Un aspecte d'aquestes transformacions era que la gent començava a controlar els aspectes d'ells mateixos, de acceptar tenir sensacions contradictòries (un client va admetre que ell estimava però odiava als seus pares). Roger diu que ens aquests cassos, a cada sentiment que sortia de dins els clients els feia veure que no eren dolents i que no els matarien.