Salta al contingut principal

Carl Rogers "On Becoming a person"

Va néixer al 1902 a Chicago, era el quart de 6 germans. Estava destinat a estudiar ministeri cristià a Wisconsi, però va acabar estudiant psicologia a la Uinversitat de Columbia. Es diu que ell i Abraham Maslow van fundar l'enfocament humanista en la psicologia 

 DEIXANT CADASCÚ SER COM ÉS: Rogers creia que en la idea de que ell controlava i tractava al client com un objecte. Però va arribar a la conclusió que era més efectiu deixar que el client guiés la teràpia. Això va ser el començament del seva famosa «teràpia centrada en el client». Roger deia que en lloc de fixar els clients era més important escolat el que deien encara que sembles dolent, estrany o estúpid. La seva filosofia deia» simplement jo soc jo mateix i deixo a l'altre ser ell mateix» Tota aquesta teoria de deixar que la gent que estava «boja» portés la teràpia va fer que molta gent denunciés les seves idees. A part de tot això Rogers deia que el psicòleg havia de ser sincer i confiar en el client. Que havien de expressar sentiments i no mentir. Per exemple: Si Rogers estava preocupat o trist no ho amagava, si no sabia una resposta ho admetia i no mentia al seu client,etc.  

TORNANT-SE UNA PERSONA REAL: Rogers va observar que la primera vegada que la gent anava a veure a un terapeuta per tractament donava raons per la qual hi anava, com: tinc problemes amb la meva dona o marit, o amb un treballador, un comportament incontrolable, etc. Però Rogers deia que aquestes «raons» no eren el veritable problema. Que hi havia un únic problema, amb tota la gent que havia vist, aquest era: que tots estaven desesperats per tornar-se els seus éssers reals, de poder tirar les màscares dels rols falsos. Que estaven sovint preocupats per el que la gent pensava d'ells, i que haurien d'estar fent en aquesta situació. La teràpia els tornava a la seva vida inicial i a ser persones, no només una refelxe de la societat. Un aspecte d'aquestes transformacions era que la gent començava a controlar els aspectes d'ells mateixos, de acceptar tenir sensacions contradictòries (un client va admetre que ell estimava però odiava als seus pares). Roger diu que ens aquests cassos, a cada sentiment que sortia de dins els clients els feia veure que no eren dolents i que no els matarien.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Pedro Salinas “Para vivir no quiero” /INFLUÉNCIA DE LA POESÍA PURA/

Visión del amor El amor es el tema central de la mayoría de sus composiciones, pero la mujer a la  que van destinados los versos es una pura idealización, es una y todas las mujeres a la vez. Es el poeta del amor: es la fuerza que salva al individuo y lo acerca a la plenitud. Tema : El amor que une a dos amantes en lo que tienen de únicos, auténticos y especiales, por debajo de lo superficial e innecesario. Sentido de los pronombres Por contraste, los dos siguientes proclaman lo único que realmente es necesario para vivir: “no hay alegría más alta/ que vivir en los pronombres” . Los versos van entre signos de exclamación para expresar de un modo exaltado su verdad. Por otra parte, lo de “vivir en los pronombres”  provoca extrañeza, curiosidad en el lector y resulta un poco como un juego, ¿los pronombres? que raro, pensamos. Luego, después de leer el poema, veremos que se refiere a “tú” y “yo”, a las dos personas que se aman. Influencia de la poesía pura El estilo y e...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...