(Reval, 1887 - Lebanon, 1967) Psicòleg nord-americà que va ser cofundador, juntament amb Kurt Koffka i Max Wertheimer, de l'anomenada Psicologia de la Gestalt. Als sis anys va abandonar la seva Estònia natal i es va traslladar amb la seva família a Alemanya. Va estudiar a les Universitats de Tubingen, Bonn i Berlín abans de doctorar-se en 1909.
A l'Institut de Psicologia de Frankfurt va conèixer a Koffka i Wertheimer. El 1913, en un viatge a Tenerife, va estudiar la conducta dels antropoides. Els seus treballs i experiments van donar com a resultat nous conceptes sobre la percepció, l'aprenentatge i la intel·ligència animal. Köhler va concloure que la solució de problemes amb l'ús d'eines no es dóna per assaig i error fortuït, com mantenia Thorndike, sinó mitjançant una comprensió sobtada, consistent en una reestructuració sobtada del camp perceptual.
Exemple clàssic dels seus experiments és el que va realitzar amb un ximpanzé durant la Primera Guerra Mundial. Es van donar a l'animal dos pals que podien unir-se i aconseguir amb això un plàtan que estava fora de la gàbia. Després de diversos intents fallits d'agafar-sense unir els pals, el ximpanzé va desistir i es va posar a jugar amb ells, encaixant-accidentalment, i llavors va aconseguir el plàtan. Segons Köhler, havia sorgit l'ingredient perceptual que faltava per a la solució: el camp perceptual s'havia reestructurat.
En 1921 va ocupar la càtedra de Psicologia a Berlín. La va abandonar en 1934, per discrepar amb el règim de Hitler, i es va establir als Estats Units. Entre les seves obres destaquen Psicologia de la Gestalt (1929), El lloc del valor en un món de fets (1938) i Dinàmica en psicologia (1940).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada