L'art islàmic i mudèjar

Primers àrabs politeistes, adoraven pedres sagrades (Pedra Negra: meteorit a La Meca). Mahoma, comerciant, convençut per Al·là, funda religió monoteista, seguint cristianisme. Deixebles recullen ensenyaments a l’Alcorà (recitació). Mahoma perseguit per impostor fuig a Medina (622) → hègira (calendari musulmà). A la mort, religió s’estén pel nord d’Àfrica i Aràbia. S. VIII visigots en guerra civil a Península Ibèrica. Un bàndol demana ajuda als musulmans i el 711 desembarquen a Gibraltar. Tarik venç Roderic i inicia la conquesta àrab. En 7 anys dominen Península (excepte Pirineu i Cantàbria)  fins al 1492 pels Reis Catòlics que ocupen Granada (últim regne musulmà). Al-Andalus islamitza i adopta costums musulmans. Resistència de visigots s’organitza des d’Astúries, on comença la Reconquesta. Configuren regnes: Lleó, Castella, Navarra, Aragó i Portugal. Empremta musulmana en art mudèjar.

Estès pel Pròxim Orient , Àsia i Àfrica i Península Ibèrica. 3 etapes: època omeia i califa (755 - 1030), almohade (1153 - 1212) i nassarita (1238 - 1492).

1. Influències artístiques: nòmades, no tenien tradició pròpia: recullen les civilitzacions precedents: art romà, bizantí, Pròxim Orient i visigots. Copien arcs, voltes i cúpules.
2. Influència religiosa: prioritat arquitectura sobre plàtiques (prohibició d’imatgeria, terreny ornamental i escultura inexistent). 4 tipus de decoració: geomètrica, vegetal, arabesca i cal·ligràfica. Mocàrabs: prismes verticals que pengen del sostre com estalactites).
3. Art hispanmusulmà: omeia i califal comporta evolució tècnica (període més bonic i complex). Arcuacions i voltes de mesquita de Còrdova. Almohade més austera i sòbria, destaca per arquitectura. Nassarita: rica i decorativa en interiors d’edificis. Pobresa de materials.

• CARACTERÍSTIQUES: Edificis de dimensions regulars. Maó i fusta. Ús de voltes i cúpula, pilars i columnes, i arcs de ferradura. Decoració exterior austera, interior rica i variada, de guix, ceràmica, marbre, etc.

Tipus de construcció:

1. Arquitectura religiosa: mesquita (pregària col·lectiva). Origen són les basíliques romanes i paleocristianes. Planta rectangular: a) Sala d’oració (haram) on hi ha el mur (alquibla) orientat a la Meca on s’obre una fornícula sagrada on es dirigeix l’oració (mihrab). Pati (shan) porticat i descobert on hi ha el minaret on es crida a l’oració i la font de les ablucions (sabil) on els fidels s’han de rentar i purificar. Damasc, la Roca (Jerusalem), Kairouan (Tunísia) i Còrdova (gran riquesa decorativa).
2. Arquitectura civil: de caire defensiu (alcassaba), fortaleses i castells. Palaus: residència de nobles musulmans, poc ornamentats per fora però molt per dins, harmonia art-natura. Dependències al voltant de d’un pati amb bonics jardins (aigua important). Conjunt dins un recinte emmurallat. Palau de l’Alhambra i del Generalife, Palau de Medina al-Zahra (Còrdova) i Palau de l’Aljaferia (Saragossa). Banys públics: origen termes romanes. Vestíbul i 3 sales destinades al bany, prop de mercats i mesquites.

MUDÈJAR: De l’àrab mudayyan “aquell a qui ha estat permés quedar-se”. Obres arquitectòniques en regnes cristians, influenciat, amb elements i materials de l’estil hispanomusulmà. La fusió permet en un mateix edifici elements del romànic i el gòtic i islàmic (arcs de mig punt, apuntat, de ferradura i lobulat). Maó (maçoneria) per mursi pilars, guix i fusta per decorar. XI fins XVI: a) Romànic mudèjar entre S. XI i XII i Gòtic mudèjar entre S. XIII i XVI. Tot i la homogeneïtat, el lloc i el temps fa que apareguin focus amb característiques pròpies i dóna lloc a estils diversos: castellanolleonès (maó: romànic del maó. Poca ornamentació exterior. Sahagún (León)), toledà (barreja estils cristià i almhoade. Capelles, parròquies, torres, muralles, sinagogues (presència jueva), influència islàmica en arcs de ferradura, torres campanar que semblen minarets, etc.), aragonès (decoració abundant, sobretot exterior. Decoració mural de maó rica i variada, ús de complexes arcuacions cegues. Decoracions geomètriques i florals, ceràmiques vidriades policromades. Torres de les esglésies de Terol i Saragossa) i andalús (Còrdova i Sevilla. Influència gòtica en arc apuntat i del llenguatge ornamental nassarita, a Granada fins el S. XV)