Passa al contingut principal

Fitxa 96 Sopa Campbell's

Fitxa tècnica
Resultat d'imatges per a sopa cambell
Títol: Sopa Campbell's
Autor: Andy Warhol (Pittsburg,1928-Nova York, 1987) Cronologia: 1965
Tècnica: acrílica i serigrafia sobre tela
Mides: 92 x 61 cm
Estil: pop art
Tema: natura morta contemporània.
Localització: producció seriada present en moltes col·lecions i museus diversos



Biografia de l’autor


Andrew Warhola més conegut com el nom artístic de Andy Warhol, fou un artista americà i és considerat la figura més destacada del pop art. Va néixer a Pittsburg, Pennsylvania fill de pares eslovacs emigrats a EE.UU. Va estudiar dibuix artístic i disseny al Carneigie institute of technology i al acabar es va convertir en un  il·lustrador de revistes (com la famosa revista de moda Vogue) i publicista, fins que es va fer famós com a pintor i cineasta avantguardista. Es va consolidar entre les dècades del 70 i 80 al qual el va permetre relacionar-se amb gent molt diversa, com intel·lectuals famosos, la bohèmia de Nova York, artistes de Hollywood i rics aristòcrates. Fou un personatge molt polèmic i criticat per les seves excentricitats. Actualment se’l considera un dels artistes més influents del segle XX.


Descripció formal


El quadre és una reproducció gràfica d'una llauna de sopa molt popular als Estats Units, sopa Campbell. Es tracta d’una de les imatges més reconegudes per qualsevol americà tractant-se d’un instrument molt vulgar. L’obra suggereix una uniformitat mecànica, una representació banal i quotidiana de l’esperit del nostre temps amb una funció estètica i decorativa.


En la composició hi trobem la imatge en el primer pla i centrada, una llauna de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara. La llauna està  representada totalment plana i està vista frontalment per així fer visible el logotip de l’empresa. Destaca el contorn delineat amb una línia negre que aporta nitidesa a la llauna i aconsegueix aportar la sensació de profunditat.  Es produeix una incongruència entre la perspectiva aèria que mostra tota la part superior i la frontalitat de les lletres impreses de la lluna. L’autor prescindeix de les lleis de la perspectiva.  Malgrat això i en excepció del cromatisme (L’original era blanca i vermella), la llauna fou reproduïda amb fidelitat a l’original.


Cada cop que Warhol pintava una nova llauna de sopa, la diferenciava de la resta modificant-ne els colors, els canviava a consciència, tret que va ser originari de la seva producció artística des del 1965. El colors utilitzats es caracteritzaven per ser llampants com el tronja, el verd, el grox pal·lid entre d’altres.Fent nom a una de les seves profession, els colors estaven meditats per els anuncis publicitaris. En la producció en sèrie eliminava el dibuix de l’Exposició Universal i deixava només el cercle groc tot perfilant les lletres i fent constar l’etiqueta del preu.


Warhol fa servir la sergrafia, una tècnica d’impressió per reproduir documents i imatges sobre qualsevol material. Consisteix en transferir la tinta a través d’una malla a un marc. El pas de la tinta s’obstaculitza  en les àrees on hi ha una emulsió de vernís i en les altres zones el pas de la tinta és lliure. Aquest sistema d’impressió és repetitiu cosa que permet a l’artista reproduir-ne en cadena sense perdre’n la qualitat. En el cas d’aquesta obra la tinta emprada no es barrejava i per tant utilitzava colors purs, una coloració  plana i sense clarobscurs.  L’obra d’art perd la seva qualitat de peça única, per això nomenà el seu estudi The Factory (La Fàbrica).
Temàtica


A finals dels anys 50 i durant la dècada següent, diferents artistes van inserir en els seus quadres objectes de consum quotidià, corrents i vulgars. La creació d’una nova iconologia ample i heterogènia abarcant l’art en la imatge d’una gallina disecada o d’ampolles de Coca-Cola va trencar la manera de fer de l’informalisme, moviment dominant al Nord d’Amèrica i Europa.


Warhol amb la seva obra vol fer arribar l'art a tothom, acostar-lo al poble, a tot allò popular (museus) creant-ho a l’abast de tothom i no només dels rics. Al mateix temps fa una crítica a la societat de consum i al món elitista de l'art del seu moment.


El seu creador és el màxim representant del Pop art, en el qual, per primera vegada en pintura, l'artista fa el disseny i és una altra persona qui fa el quadre. Al poder fer infinites còpies del mateix disseny trenca amb l'exclusivitat (en contraposició al Romanticisme). A més, l’aparença semblant al dibuix de reproduccions publicitàries o fins i tot fotogràfiques no molesten al pintor, que pretén provocar i inclús ridiculitzar la societat de consum americà. L’art d’Andy Warhol estava lligat al món gay.  L’eix vertebrador d’aquesta obra és l’obsolescència, allò efímer.


Models i influències


Influenciat per artistes com Robert Rausechenberg i els treballs de Jasper Johns.


Escoltant consideracions del seu art com a passat de moda i irrellavant, Warhol demanà consells a Mureil Latow, cap de la Galería d’Art Latow. Gràcies a ella avui podem contemplar la seva obra i la serie de 32 obres més agafant les llaunes com a model. Però a més de productes comercials va fer representacions de famosos.


Roy Lichtenstein, considerat més refinat des de la visió de Warhol, pertany en una de les teories que intenten explicar per què Warhol va escollir les llaunes de sopa Cambell’s com a punt central del seu art pop.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de