L’al·legoria de la caverna de Plató és una analogia plantejada pel pensador atenès. L’usa per explicar la naturalesa humana i la teoria de les idees. El procés que segueix la explicació d’aquest, per arribar al coneixement pràctic, és la següent; dins una caverna hi ha un grup de persones captives des del naixement, encadenades, els quals només podien observar un mur davant seu. Darrere seu hi havia una foguera, i l’única realitat que coneixien era les ombres projectades a la paret. Si un s’alliberés, el primer que veuria al girar-se seria la foguera, i seguidament, la sortida de la caverna, i al sortir-ne, el sol (la idea del bé, al més perfecta de totes). Primer, es trobaria desorientat, al veure que allò que creia vertader eren, en realitat, ombres. Al sortir de la caverna, s’ha fet una al·legoria del pensament de Plató: el personatge ha passat del món sensible a l’intel·ligible, arribant al coneixement racional. A més, aquest es compadiria dels seus companys i voldria explicar-los-ho, però ells creurien que la llum de fora l’ha encegat. Seriem, per tant, ignorants, i per mitjà de la educació arribem al coneixement.
Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada