Grotescos: Típic del cinquecento del S. XVI per decorar edificis, amb habitacions semblants a grutes eren éssers monstruosos amb motius vegetals, animals o figures humanes. Ja apareixien a la Domus Àuria de Neró. Probablement la seva funció simbòlica era protegir les esglésies.
Manierisme: Art aristocràtic lligat a les corts europees que es caracteritzava per la ruptura amb la normativa clàssica, per l’alteració de la morfologia dels ordres arquitectònics establerts i per fer una arquitectura experimental. S. XVI.
Segueix els principis renaixentistes però buscà noves formes d’expressió formals i conceptuals.
Origen en les últimes obres de Miquel Àngel i deixebles. Caracteritzat per la distorsió de les figures, creació d’espais irreals i utilització de colors clars i vius. Temes fantàstics, esotèrics, eròtics i cortesans.
Aristocràcia busca obres frívoles, refinades i sensuals. Villa Capra d’Andrea Palladio.
Plateresc: Estil de transició entre el gòtic o mudèjar i el renaixentisme, on aquest darrer apareixien sobre les estructures de l’anterior. Es dóna durant el segle XVI a Espanya. Rep el nom per la semblança de l’ornamentació de façanes amb el treball dels argenters. Façana de la Universitat de Salamanca. Inclusió d’escuts i pinacles.
Serpentinata: Predomini de línies corbes que ens remeten a l’escultura grega duen a l’ús de forma serpentinata, moviments giratoris de malucs, espatlles i braços que es contrabalancegen en reforcen el dinamisme. Forma de “s”. Giambologna i el Rapte de les Sabines. Típic del maniersime.
Sfumato: fons vaporosos i poc detallats. Varies capes de pintura delicadas, contorns imprecisos, aspecte d’antiguitat i allunyament. Leonardo Da Vinci a la Mona Lisa o la Verge de les Roques.
Terribilità: Accentuat per Miquel Àngel. Imatges amb vigor i mirada plena d’ira a la Capella Sixtina i Rafael a les Estances Vaticanes va introduir-hi manieristes. S. XVI. El David o el Moisès. Té a veure amb el caràcter del geni, temparamental i exaltat.
Cànon allargat: Caracteritzades per el Greco, combinat amb formes helicoïdals (semblants a una flama). És més alt que els antics cànons usats. El Greco aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per les seves figures manieristes extraordinàriament allargades amb il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, en ambients indefinits i una gamma de colors buscant els contrastos.
5 obres del Renaixement i 5 autors: Església de San Lorenzo (Brunelleschi), San Pietro in Montorio (Bramante), David (Donatello), el Rapte de les Sabines (Giambologna), el naixement de Venus (Botticelli), l’Escola d’Atenes (Rafael).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada