Passa al contingut principal

1.1 El concepte de metabolisme

Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l'interior de les cèl·lules i que condueixen a obtenir matèria per créixer i energia per fer les 3 funcions vitals (nutrició, reproducció i relació).

La matèria s'inverteix per créixer, desenvolupar-se i per mantenir l'estructura, per exemple, els humans renovem tots els àtoms cada dos anys 

L'energia  es guarda en els enllaços químics de les substàncies de reserva energètica i quan es necessari es transforma a:   

                                                       - E. mecànica, moviment.
                                                       - E. calorífica, temperatura
                                                       - E. elèctrica, neurones i impuls nerviós
                                                       - E. lluminosa, emetre llum 

ATP (energia immediata) 
Midó, glicogen i glucosa (es guarda energia en els enllaços químics) 

Les cèl·lules són autopoiètiques quan realitzen el metabolisme per si mateixes. Aquest procés n'és l'essència de la vida, perquè sense ell la vida no és possible.

Les diferents reaccions químiques del metabolisme s'anomenen vies metabòliques i les molècules que hi intervenen són els metabòlits.

Totes les reaccions metabòliques estan regulades per una proteïna enzimàtica que és específica per cada substrat i per tipus de reacció. Les substàncies finals s'anomenen productes.

2 tipus de vies metabòliques

Catabolisme: Degradació de la matèria orgànica, és a dir, pas de molècules complexes en altres més senzilles. Procés al qual s'obté energia que s'emmagatzema als enllaços del ATP.

Anabolisme: Síntesi de molècules orgàniques complexes a partir de biomolècules senzilles. Es necessita trencar enllaços de ATP per obtenir l'energia necessària.
Resultat d'imatges de metabolisme catabolisme





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...

Pedro Salinas “Para vivir no quiero” /INFLUÉNCIA DE LA POESÍA PURA/

Visión del amor El amor es el tema central de la mayoría de sus composiciones, pero la mujer a la  que van destinados los versos es una pura idealización, es una y todas las mujeres a la vez. Es el poeta del amor: es la fuerza que salva al individuo y lo acerca a la plenitud. Tema : El amor que une a dos amantes en lo que tienen de únicos, auténticos y especiales, por debajo de lo superficial e innecesario. Sentido de los pronombres Por contraste, los dos siguientes proclaman lo único que realmente es necesario para vivir: “no hay alegría más alta/ que vivir en los pronombres” . Los versos van entre signos de exclamación para expresar de un modo exaltado su verdad. Por otra parte, lo de “vivir en los pronombres”  provoca extrañeza, curiosidad en el lector y resulta un poco como un juego, ¿los pronombres? que raro, pensamos. Luego, después de leer el poema, veremos que se refiere a “tú” y “yo”, a las dos personas que se aman. Influencia de la poesía pura El estilo y e...