FITXA TÈCNICA
Títol: Mare de Déu de Sallent de Sanaüja
Autor: desconegut.
Cronologia: 2a meitat del segle XIV (1350)
Tipologia: escultura exempta dempeus
Material: alabastre policromat
Tècnica: talla (amb cisell)
Mides: 118 x 39 cm
Estil: gòtic.
Tema: religiós.
Localització:
MNAC (Barcelona). Es
creu que procedeix de Sallent de Sanaüja (Segarra) però encara no s’ha pogut documentar la procedència.
1. Context
L’Art gòtic és propi de la
Baixa Edat Mitjana que es caracteritza per grans canvis socials i econòmics. Al
s. XIII s’inicia un període d’expansió
de caràcter unificador i universalista. És una etapa de prosperitat econòmica i
comercial, la qual és fruit de les millores agrícoles (avenços tècnics: molins,
ferradura, nova arada...) i comercials (noves rutes) i del creixement
demogràfic. Aquestes condicions afavoreixen el renaixement de les ciutats i el
sorgiment d’una nova classe social: la
burgesia. Aquesta facilita la cultura, ja que la passa en mans dels ordes mendicants. L’art gòtic estarà
estretament vinculat a la ciutat i els nous gustos d’aquesta classe social.
Durant els segles XVI-XV té lloc la crisi de la Baixa Edat Mitjana (fam, guerres, pestes...) la qual afecta
l’economia, la demografia i la religió. A causa d’això la societat es
“sensibilitza”, s’humanitza. Així doncs, comença un corrent: l’Humanisme.
L’escultura, també coneguda com La
Verge i l’Infant, és una clara representació del sentiment religiós que
impregnà la societat de mitjans del segle XIV.
2. Descripció formal
La
Mare de Déu de Sanaüja es caracteritza per l’equilibri i per l’harmonia en les
proporcions. Efecte aconseguit gràcies a la inclinació (hanchement) del cos que
presenta la Verge cap a la dreta. Aquesta equilibra la composició i compensa la
sensació de pes del Nen a la banda esquerra. Això causa el trencament de l’eix
de simetria.
Cal
destacar també que la curvatura del cos
de la Verge i la posició elevada de l’Infant es contraresten amb el
mantell que cau en cascada a un costat;
Els plecs de la túnica i
la gestualitat mateixa dels dos
cossos estan estudiats per afavorir aquest
equilibri i harmonia visuals. La
distribució horitzontal que
mostren els plecs de la túnica de la
Verge a l’alçada del pit i els de les cames de l’Infant, trenquen
la verticalitat que predomina a la resta de plecs, que cauen amb elegància i
amplitud. La manera de llibertat i suau de la caiguda dels plecs aporta
moviment a l’escultura.
Generalment,
l’obra posseeix un to melòdic i flexible, sense angles rectes ni talls. Això es
referma amb l’expressió de bondat i amable de la Mare de Déu que acarona el peu
del Nen. Les mostres d’afecte són pròpies de l’Art gòtic.
Pel
que fa al Nen, situat al braç esquerre de la Verge, porta un colom a la mà
esquerre i amb l’altra agafa la túnica de la seva mare.
L’alabastre
permet realitzar a l’escultor uns acabats molt precisos. Estava policromada i
acompanyada d’una pàtina daurada (sense preparació prèvia).
3. Temàtica
La
imatge representa a la Mare de Déu coronada com a la reina del Cel i al Nen
Jesús agafat per aquesta.
Aquest grup escultòric té l’origen en la imatge romànica de
la Mare de Déu com a Sedes Sapientine, és a dir, com a Tron de Saviesa
representada en el Nen Jesús.
Es
pot veure el canvi fonamental entre
l’art romànic que preferia una imatge de la Mare de Déu en posició
sedent i actitud severa i estàtica, i l’art gòtic que expressa una gran dolçor. La manera de portar el Nen és humanitzada. Aquest gest el faria
qualsevol mare en portar el seu fill en braços (Naturalisme).
Darrere
el colom que agafa Jesús hi ha un relat amagat: durant la infància de Jesús els
ocells de fang amb els quals jugava es van convertir en reals i van emprendre
el vol.
D’una
banda era ornamental i de l’altra tenia com a objectiu apropar la religió al
poble i transmetre un missatge de bondat divina i d’esperança en la fe. En
aquesta època, on la majoria de la població era analfabeta, la iconografia tenia
un paper molt important. L’estàtua, doncs, donava bons arguments per estimular
la fe popular.
4. Models i
influències
Aquesta
obra té influències de l’estil francès, com ara el hanchement que presenta i
que va ser comuna en les marededéus catalanes i de l’estatuària italiana per
l’esveltesa del seu cos.
És
considerada una de les imatges més destacades de l’art gòtic català i n’és el
referent d’una evolució naturalista en l’escultura d’aquesta etapa.
zi
ResponEliminagracies companyyyyy
ResponElimina