Revolució russa: Revolució d'octubre

A l’estiu del 1917 el partit bolxevic havia estat prohibit i Lenin es va haver d’exiliar un altre cop a causa d’una insurrecció popular a Petrograd (juny) i que va fracassar. La seva voluntat d’assolir el poder no va disminuir i els soviets (dirigits per bolxevics i amb el suport d’alguns menxevics i esserites) van planificar la insurrecció, que van tenir el suport de la Guàrdia Roja (unitat armada creada feia poc i impulsada pels soviets).

Van decidir fer la insurrecció el 25 d’octubre (coincidint amb la celebració del 2n congrés dels soviets de Rússia a Petrograd). A la matinada del 25 d’octubre  les forces insurrectes es van apoderar dels llocs i dels serveis clau de la capital, un clar exemple és la presa de la fortalesa de Pere i Pau, això va deixar clar que l’exèrcit no dispararia contra el poble i això va fer que poguessin acabar decidint l’assalt del palau d’hivern (seu del govern provisional).

El triomf a Petrograd va ser decisiu per el govern provisional que va dimitir després de la fugida de Kerenski (president).

La revolució es va estendre a Moscou i als nuclis industrials de Rússia. A principis de novembre la zona septentrional de Rússia era a mans dels bolxevics, però també hi havia extensos territoris que continuaven sota el poder de les antigues autoritats tsaristes.

Primeres mesures revolucionàries:

El segon Congrés dels Soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d’un consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin, que es va constituir el primer govern obrer i camperol. Lenin com a executiu va començar de seguida la implantació del socialisme i va decretar les primeres mesures revolucionàries.

-La terra havia de passar als pagesos

-Els obrers havien de prendre el control de les empreses amb més de cinc treballadors

-Va nacionalitzar la banca

-Va suprimir-se l’exèrcit tsarista.

El govern també va declarar que els pobles que integraven l’imperi s’associessin com a repúbliques al govern soviètic i se’ls reconeixeria el dret a l’autodeterminació.

Un nou decret va mostrar la determinació del govern d’establir la pau amb Alemanya. El tractat de Brest-Litovsk (1918), en què s’acceptaven totes les exigències de la part alemanya.

Rússia va renunciar als Països Bàltics, a Finlàndia, als territoris polonesos i a Bessaràbia; Ucraïna es va declarar independent.