PLATÓ (427-347 aC ) Segles V-IV aC.
Autor i context
Va
néixer a Atenes l´any
|
BIBLIOGRAFIA
SELECTA: 1. “El Banquet” i 2. “La
República ”
1.
QUÈ ÉS LA DIALÈCTICA PLATÒNICA
És
la tècnica de coneixement per excel·lència. És un mètode. La dialèctica és la
forma a través de la qual, en la conversa l’ànima es purifica i passa del món
sensible (opinions) al món intel·ligible (veritat en si, forma pura, idea). La
dialèctica té 6 característiques: és una tècnica d’investigació i no de
demostració, és basa en un coneixement no hipotètic, és un mètode ascendent,
racional i positiva.
2.
PER QUÈ ELABORA PLATÓ UNA TEORIA DE LES FORMES (eidos, IDEES)?
- a l’examen de selectivitat cal dir que hi ha molta
diferència entre el terme IDEA actual i el terme IDEA per Plató. (per nosaltres
és un contingut mental i per Plató té una preexistència anterior als homes).
-
dues coses bàsiques: 1.- Plató creia que les formes (eidos, Idees) existien per sí mateixes. 2.- Plató creia que les Idees estaven fora de l'espai i fora del temps. Per tant les Idees no són coses,
sinó entitats universals, eternes, no creades per cap déu ni demiürg, són immortals
i absolutament perfectes: són les formes pures, els models o arquetipus de les
coses.
-Plató
anomena FORMA (eidos, Idea) a allò que
no canvia. Plató, en canvi, diu que d'allò que canvia i que es transforma mai
no en podrem fer ciència. La ciència ha de tractar d'allò que és perfecte,
universal i immutable. Les Idees en Plató constitueixen un esforç de fixar el
que és l'estatut de la ciència: ciència és el coneixement rigorós, que no
varia. Per això Plató distingeix dos móns: per una banda el que és món sensible
(opinió, doxa) i per l'altre el món del saber rigorós (ciència, epistéme).
Les Idees que tracten de l'universal i de l'immutable són el coneixement més
perfecte que hom pot assolir.
-Les formes
(eidos, Idees) perfectes exigeixen un
coneixement perfecte. Per a Plató conèixer és re-conèixer (recordar). Tenim un coneixement de les Idees perquè l'ànima és immortal i
ha estat en el món de les Idees... el nostre coneixement no és, com volen els
sofistes, equívoc i manipulable, sinó que és capaç d'assolir la perfecció
perquè no coneixem amb els sentits (món sensible) sinó amb l'ànima immortal
(que pertany al món intel·ligible).
- dualitat (soma-sema):
L'ànima
(psique) té uns continguts del coneixement que li són propis: les Idees
(eidos, formes). L'ànima és immortal i per això el coneixement propi de
l'ànima (les Idees) és superior. Al Fedó es diu que es fa filosofia per
a la mort; les Idees serien en aquesta perspectiva un coneixement de l'Absolut
diví; i de fet Plató diu sovint que la idea de Bé és divina.
-Eidos (Forma, idea) en Plató
significa fonamentalment sis coses: 1. - El Concepte Universal d'una cosa (és la definició, però no produïda
per l’home). 2. - L'Essència;
allò que és en sentit ple (el que és per sí mateix). 3. - L'Ideal, el model, Arquetip o Forma pura de la cosa. 4. - La Causa ,
el perquè una cosa “és com és”. 5. - La Finalitat ,
el sentit últim i superior d'una cosa.
3.
QUANTES IDEES HI HA, SEGONS PLATÓ?
-Plató
distingeix curosament dos móns: Hi ha, per una banda, el món sensible (fet de
coses materials, de realitats físiques o psicològiques, d'opinions purament
subjectives...) i per l'altre el món intel·ligible (fet d'Idees o Formes
pures). El món intel·ligible pot ser pensat (s'hi arriba amb la reflexió moral
i la purificació de l'ànima), però no en tenim, ni en podem tenir, cap
experiència sensible (no el podem tocar, ni veure...). Diu que n’hi ha de 5 tipus, de major a menor grau d’importància: 1.
Idea del Bé (suprema); 2. Idees Ètiques (justícia, bondat, etc); 3. Idees
estètiques (bellesa, harmonia, proporcionalitat, equilibri, etc.); 4. Idees
matemàtiques (quadrat, cercle, poligon, etc.) i 5. Idees de coses (taula,
arbre, casa). Ara bé, formalment es pot sintetitzar de manera que hi ha dos
categories d'Idees.
4.
TEORIA DEL CONEIXEMENT
-És
el nucli del pensament platònic; quan Plató es planteja que és l'ésser troba en
la filosofia presocràtica la polèmica Heràclit-Parmènides sobre el canvi.
Heràclit havia afirmat que el canvi era el lógos
(raó) mentre que Parmènides en el seu poema havia narrat la impossibilitat del
canvi. Després, Sòcrates havia afirmat que cada home té un coneixement correcte
de les idees ètiques i que aquest universals morals (idees ètiques) no eren
innates (intel·lectualisme moral socràtic). Plató recull aquestes tres
aportacions (més el pitagorisme) a la seva teoria de les idees. El problema del
Platonisme és explicar què és el real; què és allò que és en si mateix.
-Per
una banda, hi ha un Món intel·ligible (Cosmos Noetos) que és el món de
les formes pures i que constitueix la realitat en sentit fort. Per altra banda,
hi ha un Món sensible o Cosmos Aiszetós que és el món de les coses, el món
dels fets, el món de la matèria, en el qual els objectes són còpia, imatge o
reproducció de les formes pures (Idea). El món que coneixem pels sentits (món
sensible, cosmos Aiszetós) és una còpia d’un altre món: el món de les idees. En
el món de les Idees es troben les formes pures ( eidos: és a dir, els models
perfectes, universals i ètics).Les idees per Plató són allò objectiu, allò real
en sentit ple, gaudeixen de totes les perfeccions de l´Ésser. Són úniques (per això podem parlar de LA Veritat , EL Bé, LA Justícia ,..) són eternes (alienes al temps: el que
ahir era just ho serà també avui i demà) i són indivisibles. És per això que només hi pot haver ciència
(saber rigorós) en el món intel·ligible i que en canvi el món sensible és només
pura opinió.
-Per arribar al món intel·ligible només
hi ha un camí. El camí és la perfecció de l’ànima a través de la dialèctica. El
món intel·ligible no el podem conèixer a través dels sentits perquè és
espiritual. Per passar del sensible a l’intel·ligible cal un procés de
purificació de l’ànima que s´anomena dialèctica ascendent.
5. MITE DE LA CAVERNA
-En
el Llibre de La República ,
que és el llibre en el que se'ns explica el mite de la Caverna , apareix el tema
de la dialèctica ascendent, que és el procés a través del qual l’ànima se
separa del sensible i progressa envers el coneixement de les idees. El procés
de pujada, ascensió del món sensible al món intel·ligible, s´anomena DIALÈCTICA
ASCENDENT i a través d´ell arribem al coneixement de les idees pures, de la
raó. Però la dialèctica ascendent serveix per fer posteriorment un procés de
dialèctica descendent (de caire antropològic).
Amb
aquest mite Plató ens vol explicar el procés de dialèctica ascendent fins a
arribar a la idea de Bé (la llum del Sol) i el pas des del món sensible ple
d´errades (món de la caverna) al món intel·ligible , món de perfecció (món
exterior). Amb
el mite de la caverna, Plató està fent una reflexió sobre quin ha de ser el
paper del filòsof. Purificar l’ànima per arribar al món de les Idees i a
la idea de Bé. L'autèntic savi (filòsof) és el que a través d’un procés difícil
i dolorós abandona l´opinió (món sensible, ombres) i s’adreça a la idea
de bé.(simbolitzada pel Sol). L'home que ha vist la llum del Sol (que ha
conegut les Idees) no es limita a contemplar-les passivament sinó que vol
transmetre aquest coneixement i divulgar-lo entre els homes que encara resten a
la foscor de la caverna. Volen fer a tothom partícip de la idea de bé, és un
símbol d’autèntic filòsof. Per això aquest home que ha conegut les Idees torna
a la cova però els individus esclavitzats en les ombres no poden creure que
existeixi un món superior i finalment el maten. És possible que amb aquest mite
es vulgui explicar (expressar) d’actitud de recerca de la veritat que va acabar
provocant la mort de Sòcrates.
Per
tant en el mite de la caverna tenim dues menes d‘interpretacions: 1.-La Teoria del coneixement o
dialèctica ascendent fins arribar a la idea de Bé. 2.-
Una interpretació antropològica i política sobre el paper del savi.
6.
EL PROBLEMA DE L’ÀNIMA I EL CONEIXEMENT (Teoria de la anàmesi)
-Per
Plató l´home és un compost de dos elements (cos i ànima). El cos és una
identitat purament sensible, ha estat format pel Demiürg, que és un petit déu d´origen pitagòric. Segons els
pitagòrics el Demiürg va crear el món sensible donant-li formes geomètriques. El
Demiürg va crear el món amb matèria i per tant el va fer imperfecte, canviant,
mutable,...etc. En canvi les ànimes no són matèria. En el diàleg
"Alcibíades", Plató ens diu: L'home és ànima i el cos és la seva
presó. És el tema del soma/sema (soma=
cos; sema=presó) L'ànima no és matèria a diferència del cos.
-En
Plató el coneixement és sempre una espiritualització: constitueix un procés de
purificació de l'ànima. L'Ànima ha viscut en el món de les idees per tant no és
matèria però viu empresonada en el cos, que si que és matèria.
-En
Plató el coneixement és sempre explicat com un record o una reminiscència (anàmnesi). Conèixer és reconèixer.
L'ànima prové del món de les idees: ha estat en contacte amb elles i les
coneix; però per recordar-les ha de fer un procés d'espiritualització. L’ànima
té una capacitat per arribar a conèixer les Idees però aquesta capacitat està
com emboirada pel cos. L’ànima ha de fer un esforç per enlairar-se per sobre
dels límits que li vol posar el cos.
7.
LA TEORIA DE
LES ÀNIMES, PORTA D’ENTRADA A LA
POLÍTICA
-Plató
de vegades diu que l´home té un ànima amb tres funcions i de vegades diu que té
tres ànimes diferents. En qualsevol cas l’ànima té un món propi que no és el de
la matèria sinó el del esperit. Les ànimes en Plató són: Ànima racional sensible: És l'ànima superior, l’ànima dels
filòsofs, dedicats a la Raó.
Ànima passional o irascible: És
l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre en la polis. Ànima sensual o concupiscible: És
l'ànima dels obrers, artesans, productors.
-Cada
una d´aquestes ànimes té una virtut pròpia i per tant pertany a una classe
social. Una societat justa és la que conjumina el tipus d’ànima de cada
individu amb la seva funció social política.
-L´estructura
d’una polis justa hauria de reflectir l´estructura de les ànimes dels ciutadans
que la formen. Quan l’ànima (ésser profund de l´home) i la funció social
coincideixen, aleshores l´home és just i la ciutat és feliç.
-Hi
ha d´haver una pont entre ànima i política: El filòsof-rei és superior perquè
la seva ànima racional ha dominat a les altres dues i li correspon el lloc més
alt en l´escala social. Té l’ànima capaç de comprendre la política. El segon
lloc és pels guardians, perquè l’ànima irascible ha dominat la sensualitat
materialista, tot i que siguin agressius i violents. En tercer lloc la menor
consideració correspon a l’ànima sensual perquè és un ànima marcada
d´autodomini, és l’ànima dels obrers i els artesans, incapaços de copsar la
complexitat de la política.
8.
TRES ARGUMENT PER DIR QUÈ L’ÀNIMA ÉS IMMORTAL
1.-
Si tot coneixement és reminiscència de les Idees contemplades, se’n dedueix la
preexistència de l’ànima, perquè és l’ànima qui contempla les idees abans de
"caure en el món dels sentits". En el món hi ha realitats visibles i
invisibles. Les primeres estan lligades al cos i les segones a l’ànima. Tot el
que és visible es corromp i mor; l´invisible és immutable i etern; per tant
l’ànima serà immutable i eterna.
2.-
L´home troba el coneixement dins la seva ànima, perquè es presenta en forma de
record de les coses que hem après en vides anteriors. El coneixement que
l’ànima té de les idees demostra que hi ha una familiaritat entre les unes i
l´altra. Si les idees són eternes, també ho serà l’ànima.
3.-
Els contraris no poden coexistir en una mateixa cosa. Si un cos és fred no pot
ser calent. Un ésser viu perquè té ànima; si morís voldria dir que la idea de
mort ha expulsat la idea de vida, és a dir, l’ànima. Les coses són com són
perquè participen de les idees. Però una cosa no pot participar de dues idees
contradictòries. Si l’ànima participa de la idea de vida, no pot participar de
la idea de mort.
9.
ÈTICA I POLÍTICA
-Plató no
és un demòcrata; no creu en l´àgora com a lloc de debat. La democràcia per ell
té una taca (han matat a Sòcrates). Ell dirà sempre que la democràcia és un
lloc degenerat, degradat, perquè allà on mana tothom no mana ningú. Plató busca
constantment una alternativa a la crisi de la polis (una aristocràcia). La seva
proposta és el filòsof-rei. El filòsof-rei és la unió del saber més el poder.
Només qui coneix la idea de bé pot practicar-la. El filòsof ha dedicat tota la
seva vida a la idea de bé, per tant ha de governar.
-Quan
Plató està escrivint els seus diàlegs en la societat grega el model polític i
social més admirat era esparta. Però Plató li fa dues crítiques: 1.La
violència per la violència és destructiva pera la ciutat. La ciutat ha de ser
un lloc de convivència i no d´agressió-
2.Plató
considera que la forma de canviar una societat no és mai la violència sinó a
través de l´educació (PAIDEIA). Perquè l´educació ensenya a portar una vida
justa. Plató
creu que l´educació ha de ser col·lectiva. La forma d´educar la societat és la
llei.
10.
ELS RÈGIMS POLÍTICS EN PLATÓ
Segons
Plató hi ha cinc tipus de règims polítics. Proposa una gradació des del món
perfecte, que és l´aristocràcia, fins els més imperfectes que són la democràcia
i la tirania. Aristocràcia (el govern dels millors): L'aristocràcia és
el govern dels millors, segons Plató. Dels magistrats que tenen l’ànima millor,
més perfecte. Està dirigida pel filòsof-rei,
perquè el filòsof és el que millor coneix la idea de bé i per tant qui millor
pot portar-la a la pràctica. Timocràcia (en grec timos=valor). És el govern dels militars (són els
que tenen l’ànima d´argent, plata). És un govern excessivament violent. Els
guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d’un quarter i això provoca
injustícies. Hi ha una revolució com a conseqüència de la violència i aleshores
apareix la
Oligarquia. Oligarquia ( En grec oligos=pocs) "Govern dels pocs": és el
govern dels rics que són sempre una minoria. Els rics són sempre egoistes, cada
vegada volen ser més rics i això fa que els pobres també cada vegada siguin més
pobres. Així es provoca una revolució popular com a conseqüència de la qual
apareix la democràcia Democràcia: (demos=poble).
Etimològicament és el poder del poble, entès com igualtat davant la llei. Tirania
o dictadura: és el govern més injust. Apareix com a conseqüència de la
degradació de la democràcia.
11. CRITICA
PLATÒNICA AL CONCEPTE DE DEMOCRÀCIA
-Plató
és radicalment contrari a aquest règim i fa una sèrie de crítiques: 1.- Quan
governa tothom és com si no governés ningú; no hi ha ordre. 2.- En la
democràcia no governa el millor sinó el més popular. L’Estat ha de ser també
governat pel millor coneixedor. 3.- En la democràcia tothom té el mateix dret,
el vot és independentment del coneixement, de manera que qüestions que afecten
a tothom són decidides per ignorants. 4.- La democràcia provoca una situació de
desordre com a conseqüència de la qual es produeix un cop d´Estat i apareix la Tirania o dictadura.
12.
LES CLASSES SOCIALS AL LLIBRE DE PLATÓ “LA REPÚBLICA ”
-La República és un
intent POLÍTIC de fonamentar un estat just. Per aconseguir l’harmonia d’un
estat cal que hi hagi una relació estricta entre el tipus d’ànima de la persona
i la funció que fa en la societat. Quan l’infant neix els magistrats observen
la seva ànima i decideixen a quina classe social ha de pertànyer. L'estat
s´encarrega absolutament dels infants i els educa per a que realitzin la funció
social per a la qual estan predeterminats.
-Plató
sap que la política pertany al món
sensible, per tant inevitablement com tot el que pertany al món sensible
està destinada a la degradació i la decadència. Però creu que es pot retardar
aquesta decadència a través de una societat ideal en la que hi hagi ordre.
-El
concepte fonamental en la
República és el concepte de nomos (llei i ordre inseparablement). En
una República justa la llei ha de ser coneguda i acceptada per tots els
ciutadans i ha de ser superior a la simple suma de les voluntats individuals. La LLEI és molt superior a la
voluntat indivual, pq enforteix l’ordre de l’ESTAT.
-Cal
recuperar el sentit col·lectiu de la ciutat i el primer esforç del filòsof-rei
ha de consistir a fer que els ciutadans perdin de vista els seus interessos
personals o familiars per centrar-se en la defensa de la ciutat com a entitat
del tot superior a les limitades voluntats individuals.
-A
la societat ideal de Plató només hi ha tres classes socials: els magistrats
(filòsofs-governants), els guerrers i soldats, i els productors o obrers. A
cada classe hi correspon una virtut moral, un ofici i un ànima. Com que
cada classe té un ànima, també té un caràcter propi, una forma de ser i de
pensar que li és característica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada