Passa al contingut principal

Pel·lícula: Freud passió secreta

Aquesta pel·lícula intenta ser fidel als primers anys d'investigació del pare de la psicoanàlisis. Publicada l'any 1962 va tenir una gran repercussió incloent 2 nominacions als premis Òscars. Dirigida per John Huston, el seu guió va ser supervisat per grans especialistes en els temes que tracta; destacant-hi la contribució del filòsof Jean-Paul Sartre, el psiquiatra Dr. David Stafford-Clark i assessorament del psicoanalista Dr. Earl A. Loomis. 

Tot comença amb les paraules des de l'antiguitat hi ha hagut 3 grans canvis en l'idea de l'home sobre ell mateix; fa referència a tres investigadors científics més determinants i influents en la ciència, aquest són : Primer Copèrnic que va desmuntar la teoria geocèntrica d'Aristòtil i per tant no era cert que som el centre de l'univers ni els cossos celestes giren al notsre voltant. El segon Darwin que va desmentir que l'home fos una espècie aliena al regne animal, sinó que som producte d'un procés evolutiu, a més, que la nostra forma de vida és igual a de qualsevol animal. Últim i per descomptat Sigmund Freud que va demostrar que l'home no feia les coses únicament per la seva voluntat conscient, sinó que hi ha una apart de la nostra ment que possiblement influeixi molt en les nostres decisions o de vegades més important que la consciència. 

La pel·lícula és ambientada a la Viena 1885, en aquell moment Freud es troba treballant a l'hospital de Viena amb casos d'histèria sota les ordres del Doctor Meynert que mantenien una rivalitat acadèmica i professional en que Freud després de parlar amb la seva mare de l'incomoditat decideix anar-se'n a París amb la finalitat d'atendre en una presentació intel·lectual de Charcot a la càtedra de Sâlpetriere, que amb dos pacients utilitza la hipnosis per demostrar el que ell creu : totes aquestes paràlisis o moviments anormals són causa de representacions mentals inconscients de la persona que pateix histèria. Després d'aquesta xerrada Charcot i els investigadors incloent Freud parlen sobre la regressió hipnòtica, tot i això, no els és útil per curar el problema només per entendre'l i detectar-ho.Al 1886 torna a Viena i en la seva vida privada es casa amb Martha Bernays, qui acabava sentint gelos per la dedicació per les altres pacients dones que té els seu marit. Freud tenia la intenció de col·laborar amb el Doctor Breuer per investigar junts, on Freud aprèn de la importància de fer les preguntes adequades als seus pacients durant d'hipnosis per aconseguir treure tot el que està reprimit o no acceptar a la llum i així curar. A més d'obrir una nova consulta privada, on comença a desenvolupar la seva tesis i la importància de la salut de l'inconscient. En aquesta col·laboració el Doctor Breuer presenta una de les seves pacients Cecily significatiu en la pel·lícula que pateix el complexe d'Erectra, és una jove traumatitzada per la manera en que va morir el seu pare i no és capaç d'acceptar-ho. Un des seus símptomes era que no podia parar d'estossegar, tot i que ella no es deixa ser hipnotitzada per Freud, pot formular preguntes i es molt clar com s'allibera ja que no hi ha cap mena de censura, quan Cecily està sota la hipnosis (lliure associació) el Dr. Breuer se n'adona que al principi les frases que deia la Cecily no tenien sentit i no estaven relacionades unes amb les altres, però poc a poc a través de preguntes ven pensades tot cobra el sentit amagat. Així per Breuer El acte de recordar, reviure el incident, fa que el símptoma desapareix. Breuer dóna per recuperada a Cecily, però al mateix dia va començar a desenvolupar símptomes de part, al tornar a parlar amb ella, Freud descobreix el que va anomenar transferència on la pacient s'enamora dels psicoanalistes i Cecily intenta canviar-los físicament perquè s'assemblin al seu difunt pare.

A part del cas de Cecily també en hi ha un altre pacient molt important que s'anomena Carl que havia intentat assassinar el seu pare que era un general de guerra. Tot canvia quan Freud l'hipnotitza on ja sense reprimir admet que odia el seu pare al haver un maniquí amb la roba del exèrcit del seu pare, treu la roba sense ser-ne conscient i li fa un peto al maniquí sense roba que representa la figura femenina i el significat en coberta és que desig per la seva mare. Això l'impacta molt, no creu el que veu i és el que anomena el complex d'Edip.

Freud té 2 somnis i intenta buscar si és el inconscient disfressat, si tenen algun significat i analitzant els seus propis somnis i arriba a la conclusió que sentia un menyspreu al pare per robar-li la seva mare. Estudiant també els somnis del clients, afirma que són molt importants i a més tenen un rol importantíssim en el model psicoanalític com la sexualitat reprimida per causa de la societat.  




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...