Pel·lícula: Freud passió secreta

Aquesta pel·lícula intenta ser fidel als primers anys d'investigació del pare de la psicoanàlisis. Publicada l'any 1962 va tenir una gran repercussió incloent 2 nominacions als premis Òscars. Dirigida per John Huston, el seu guió va ser supervisat per grans especialistes en els temes que tracta; destacant-hi la contribució del filòsof Jean-Paul Sartre, el psiquiatra Dr. David Stafford-Clark i assessorament del psicoanalista Dr. Earl A. Loomis. 

Tot comença amb les paraules des de l'antiguitat hi ha hagut 3 grans canvis en l'idea de l'home sobre ell mateix; fa referència a tres investigadors científics més determinants i influents en la ciència, aquest són : Primer Copèrnic que va desmuntar la teoria geocèntrica d'Aristòtil i per tant no era cert que som el centre de l'univers ni els cossos celestes giren al notsre voltant. El segon Darwin que va desmentir que l'home fos una espècie aliena al regne animal, sinó que som producte d'un procés evolutiu, a més, que la nostra forma de vida és igual a de qualsevol animal. Últim i per descomptat Sigmund Freud que va demostrar que l'home no feia les coses únicament per la seva voluntat conscient, sinó que hi ha una apart de la nostra ment que possiblement influeixi molt en les nostres decisions o de vegades més important que la consciència. 

La pel·lícula és ambientada a la Viena 1885, en aquell moment Freud es troba treballant a l'hospital de Viena amb casos d'histèria sota les ordres del Doctor Meynert que mantenien una rivalitat acadèmica i professional en que Freud després de parlar amb la seva mare de l'incomoditat decideix anar-se'n a París amb la finalitat d'atendre en una presentació intel·lectual de Charcot a la càtedra de Sâlpetriere, que amb dos pacients utilitza la hipnosis per demostrar el que ell creu : totes aquestes paràlisis o moviments anormals són causa de representacions mentals inconscients de la persona que pateix histèria. Després d'aquesta xerrada Charcot i els investigadors incloent Freud parlen sobre la regressió hipnòtica, tot i això, no els és útil per curar el problema només per entendre'l i detectar-ho.Al 1886 torna a Viena i en la seva vida privada es casa amb Martha Bernays, qui acabava sentint gelos per la dedicació per les altres pacients dones que té els seu marit. Freud tenia la intenció de col·laborar amb el Doctor Breuer per investigar junts, on Freud aprèn de la importància de fer les preguntes adequades als seus pacients durant d'hipnosis per aconseguir treure tot el que està reprimit o no acceptar a la llum i així curar. A més d'obrir una nova consulta privada, on comença a desenvolupar la seva tesis i la importància de la salut de l'inconscient. En aquesta col·laboració el Doctor Breuer presenta una de les seves pacients Cecily significatiu en la pel·lícula que pateix el complexe d'Erectra, és una jove traumatitzada per la manera en que va morir el seu pare i no és capaç d'acceptar-ho. Un des seus símptomes era que no podia parar d'estossegar, tot i que ella no es deixa ser hipnotitzada per Freud, pot formular preguntes i es molt clar com s'allibera ja que no hi ha cap mena de censura, quan Cecily està sota la hipnosis (lliure associació) el Dr. Breuer se n'adona que al principi les frases que deia la Cecily no tenien sentit i no estaven relacionades unes amb les altres, però poc a poc a través de preguntes ven pensades tot cobra el sentit amagat. Així per Breuer El acte de recordar, reviure el incident, fa que el símptoma desapareix. Breuer dóna per recuperada a Cecily, però al mateix dia va començar a desenvolupar símptomes de part, al tornar a parlar amb ella, Freud descobreix el que va anomenar transferència on la pacient s'enamora dels psicoanalistes i Cecily intenta canviar-los físicament perquè s'assemblin al seu difunt pare.

A part del cas de Cecily també en hi ha un altre pacient molt important que s'anomena Carl que havia intentat assassinar el seu pare que era un general de guerra. Tot canvia quan Freud l'hipnotitza on ja sense reprimir admet que odia el seu pare al haver un maniquí amb la roba del exèrcit del seu pare, treu la roba sense ser-ne conscient i li fa un peto al maniquí sense roba que representa la figura femenina i el significat en coberta és que té desig per la seva mare. Això l'impacta molt, no creu el que veu i és el que anomena el complex d'Edip.

Freud té 2 somnis i intenta buscar si és el inconscient disfressat, si tenen algun significat i analitzant els seus propis somnis i arriba a la conclusió que sentia un menyspreu al pare per robar-li la seva mare. Estudiant també els somnis del clients, afirma que són molt importants i a més tenen un rol importantíssim en el model psicoanalític com la sexualitat reprimida per causa de la societat.