Passa al contingut principal

“El hombre en busca del sentido” Dr. Víctor Frankl

Victor Frankl va néixer a Vienna al 26 de Març de 1905, Viktor tenia 9 anys quan va esclatar la 1a guerra mundial (1914-1918). Va sobreviure a 4 camps de concentració entre ells Auschwitz, tot i que va tenir opció de auxiliar-se ho va negar perquè la seva família no podia auxiliar. Malauradament ell va ser l'únic que va sobreviure al holocaust ser un doctor de Medicina, basant se en la seva pròpia experiència ja que El autor va viure en un entorn destructiu, va estar molts cops a punt de morir i va acceptar que la vida era digne de ser viscuda. va desenvolupar la logoteràpia o teràpia basada en el sentit. Va escriure més de 30 llibres i mols d'ells van ser reconeguts honoris causa per diferents universitats. 1933-1937 exerceix com a psiquiatria-psicoterapeuta en la Clínica Universitària de Viena final i durant aquell temps (1936) obté la especialitat en Neurologia i psiquiatria. En el 1938 les tropes de Hitler evadeixin Àustria.
Va ensenyar a la universitat de Viena fins als 85 anys va morir el 3 de Setembre de 1997.
Una de les obres més reconegudes va ser l'home en busca del sentit (primera edició 1946) que provocar una abans i després en d'anàlisis de ésser humà i de la psicoteràpia. Va ser revolucionaria perquè es submergeix dins el patiment humà al límit igual que els mecanismes psicològics mostren el millor o el pitjor de l'espècie humana.
Frankl deia que l'humà és un ésser multi-dimensional. En aquell moment estava molt present els estudis de Freud, El 1925 es distancia de la Psicoanàlisis i dona un gir cap a la psicologia Individual deAlfred Alder i exposa una idea poc ortodoxa : No es té que entendre la neurosis només com un a por, sinó també com l'expressió de la persona. Ell tampoc nega va els condicionaments ni la importància del la biologia i el seu afecte en el comportament, tot i això insistia que sempre hi havia un espai per la llibertat als quals tu tens els propis valors i personalment desenvolupes els que vols o per mantenir la nostra dignitat, posava a part com a independents de qualsevol factor la consciència i el amor. La visió de que l'humà és una màquina l'acceptava, però deia que un ser humà no es pot rebaixar a una màquina.

Llibertat → Una de les seves majors aportacions és la llibertat essencial, aquella que ningú en pot arrebatar, que és la de elegir la nostra actitud en qualsevol circumstància que ens envolta encara que siguin complicades, doloroses... Precisament que aquesta llibertat no pot ser arrevatada, fa que la vida en sí tingui sentit/propòsit i diu que el home no es limita a existir sinó que sempre te el poder de decidir qual sigui la seva existència i el que serà al minut següent. Algun dels exemples que posa és que en el camp de concentració : com expressa ell un home podria conserva la seva llibertat espiritual i dependència mental encara que estigués en unes circumstàncies terribles de tensió psíquica/física. Per això molts cops la situació externa tan complicada dona a l'ésser humà la oportunitat de créixer mes de sí mateix.
Un cop va fer una xarada important en una presó de San Quintín, els presoners d'allà els hi encantaven les seves xarrades, ja que no deia qualsevol bajanada ni que fossin els millors homes sinó que era objectiu i els i deia que eren persones lliures i responsables que havien pres decisions que havien portat on estaven (responsabilitat/culpa)

La logoteràpia → Que es constitueix per 3 principis bàsics : La voluntat del sentit, el sentit de la vida i la llibertat i la llibertat de voluntat. La seva aportació es basa en un missatge positiu sobre la nostra capacitat de adversitats i construir una vida amb sentit encara que sigui advers ho és, no només per nosaltres mateixos, sinó també pels demés i que pot anar canviant però sempre hi és. Tota la vida val la pena ser viscuda quan es posa en pràctica la força d'oposició del destí que podrim dir que és fer front allò que no he triar però, ets lliure de actuar Frankl deia que la el que necessitem és un canvi radical amb la actitud envers la vida ja que la veritat no es important el què ens esperem de la vida sinó que és el contrari la vida ens espera algo de nosaltres i també diu en verses ocasions que viure és assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta dels problemes que el ello planteja i complir amb la feina individual. Des de el punt de vista pràctic,l'objectiu de aquest mètode és despertar les consciències,consisteix a treure les veritats de l'interior així que el terapeuta no ensenya, introdueix ni manipula, només promou l'auto coneixement. Frankl creu que la feina del terapeuta no es dir-lis el significat de la seva vida, ja que és propi sinó treure la sabiduria del espiritu que posseïx cadascú.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la ...

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'...

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de...