Passa al contingut principal

Comentari de text: Carles IV recorre a Napoleó

El text que presentem amb el títol «Carles IV recorre a Napoleó» correspon a una carta que tracta sobre la crida d'ajuda a Napoleó per la recuperació del tron de Carles IV. La seva abdicació va ser obligada a partir dels fets previs viscuts a la ciutat d'Aranjuez. Es tracta d'una carta personal Carles IV en persona que data del març de 1808 .

El que s'expressa en la carta principalment és la crida d'ajuda a Napoleó Bonaparte per recuperar la seva cadira i la seva posició com a rei en una Espanya absolutista. A la carta apareix clarament la raó de la seva abdicació: «Jo no he renunciat a favor del meu fill sinó forçat per les circumstàncies». Certament, les circumstàncies que Carles IV feia referència era el motí d'Aranjuez (18 de Març de 1808) defensat per la població, a més a més, d'estar dirigit pels sectors nobles, eclesiàstics i soldats. El seu origen ens transporta al 1807, quan el ministre Godoy amb el suport i consentiment del rei Carles IV va firmar el tractat de Fontainebleau (1807) que permetia a les tropes franceses poder travessar Espanya sense restriccions per invadir i ocupar Portugal. La presència de les tropes francesos va ser acceptada per els borbònics, tot i això, no era difícil de predir que la població no acceptarien la situació. Finalment van aconseguir el seu objectiu; La destitució de Manuel Godoy i considerar al fill de Carles IV, Ferran VII com a rei. Conseqüentment la situació es va deteriorar d'una manera tant extrema que Carles IV va voler recuperar la cadira reial amb l'ajuda de Napoleó. Davant el desconcert de l'actuació de Carles IV, es pot veure reflectit a la carta la debilitat de la situació, la seva sincera confiança i la presència d'elogis en diverses ocasions a Napoleó: «Em lliuro totalment i confio en el cor en l'amistat de V.M.».

La transcendència d'aquest text va tenir una sèrie d'efectes secundaris que van impactar de ple en la societat espanyola. Arrel de la carta que va enviar Carles IV, Napoleó va prendre consciència de la situació que Espanya estava travessant i va creure que era el moment més oportú per aconseguir estendre el territori sota el seu domini. Per això, va convocar Carles IV i Ferran VII a Baiona, un cop allà els va empresonar i Ferran VII va haver de deixar la corona en mans de Napoleó que va legitimar el seu germà; José Bonaparte com a nou rei d'Espanya. Posseint la legitimació que li pertocava, es van convocar les Corts per redactar una Constitució on van assistir 65 notables espanyols i es va aprovar un codi constitucional anomenat «Estatut de Baiona» on Napoleó aporta idees reformistes. Entre les lleis que es van imposar en política interior les més rellevants són la qualitat de l'educació pública, el codi civil per a tots els habitants, la modernització de les administracions públiques i millora les infraestructures de les obres públiques. A més a més, en la política exterior va acabar amb l'Antic Règim i la ambició de Napoleó el va portar a voler estendre les idees revolucionàries en una Europa que idíl·licament estigués per sota del control únic de França. Aquesta gran ambició no va ser satisfeta, ja que era impossible controlar tant espai o mantenir les guerres en tot el territori.
En territori espanyol (1808) Aranjuez es va reunir la Junta central, que s'encarregaria d'organitzar els atacs contra Napoleó. La ocupació de Napoleó a Espanya doncs, no va ser tan fàcil com semblava, la presència del exèrcit Napolèonic no era acceptat per la major part de la població per causa dels conflictes que provocaven (extorsions, ocupacions..). Tots aquests fets van comportar que al 2 de maig 1808 es provoqués una revolta popular contra els francesos que es va escampar per tot el territori espanyol. Això va causar el naixement d'una nova guerra i un nou període anomenat «La Guerra del Francès» que comprèn des del 1808 fins al 1814. Aquesta va unir els espanyols contra un enemic comú i va néixer com a conseqüència el sentiment antifrancès i patriòtic.

Des del meu punt de vista Napoleó va ser una bona influència a nivell Europeu, ja que va eliminar del mapa les monarquies absolutes. El seu personatge em dóna la impressió que era molt ambiciós i un dels millors estrategues que hagin pogut existir mai. Tot i això, per estendre les seves idees utilitzava sovint les armes i considero que no és la manera correcte de defensar els teus ideals. Les representacions de Goya són una font històrica que representen tots els actes terrorífics que es van dur a terme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de