El
text que presentem amb el títol «Carles IV recorre a Napoleó»
correspon a una carta que tracta sobre la crida d'ajuda a Napoleó
per la recuperació del tron de Carles IV. La seva abdicació va ser
obligada a partir dels fets previs viscuts a la ciutat d'Aranjuez.
Es tracta d'una carta personal Carles IV en persona que data del març
de 1808 .
El
que s'expressa en la carta principalment és la crida d'ajuda a
Napoleó Bonaparte per recuperar la seva cadira i la seva posició
com a rei en una Espanya absolutista. A la carta apareix clarament
la raó de la seva abdicació: «Jo no he renunciat a favor del meu
fill sinó forçat per les circumstàncies». Certament, les
circumstàncies que Carles IV feia referència era el motí
d'Aranjuez (18 de Març de 1808) defensat per la població, a més a
més, d'estar dirigit pels sectors nobles, eclesiàstics i soldats.
El seu origen ens transporta al 1807, quan el ministre Godoy amb el
suport i consentiment del rei Carles IV va firmar el tractat de
Fontainebleau (1807) que permetia a les tropes franceses
poder travessar Espanya sense restriccions per invadir i ocupar
Portugal. La presència de les tropes francesos va ser acceptada per
els borbònics, tot i això, no era difícil de predir que la
població no acceptarien la situació. Finalment van aconseguir el
seu objectiu; La destitució de Manuel Godoy i considerar al fill de
Carles IV, Ferran VII com a rei. Conseqüentment la situació es va
deteriorar d'una manera tant extrema que Carles IV va voler recuperar
la cadira reial amb l'ajuda de Napoleó. Davant el desconcert de
l'actuació de Carles IV, es pot veure reflectit a la carta la
debilitat de la situació, la seva sincera confiança i la presència
d'elogis en diverses ocasions a Napoleó: «Em lliuro totalment i
confio en el cor en l'amistat de V.M.».
La
transcendència d'aquest text va tenir
una
sèrie d'efectes secundaris que van impactar de ple en la societat
espanyola. Arrel
de la carta que va enviar Carles IV, Napoleó va prendre consciència
de la situació que Espanya estava travessant i va creure que era el
moment més oportú per
aconseguir
estendre el territori sota el seu domini.
Per això, va convocar Carles IV i Ferran VII a Baiona, un cop allà
els va empresonar i Ferran VII va haver de deixar la corona en mans
de Napoleó que va legitimar el seu germà; José Bonaparte com a nou
rei d'Espanya. Posseint
la legitimació que li pertocava, es van convocar les Corts per
redactar una Constitució on van assistir 65 notables espanyols i es
va aprovar un codi constitucional anomenat «Estatut de Baiona» on
Napoleó aporta idees reformistes. Entre les lleis que es van
imposar en política interior les més rellevants són la qualitat de
l'educació pública, el
codi civil per a tots els habitants, la
modernització
de
les administracions públiques i millora les infraestructures de les
obres públiques. A més a més, en la política exterior va acabar
amb l'Antic Règim i la ambició de Napoleó el va portar a voler
estendre les idees revolucionàries en una Europa que idíl·licament
estigués
per sota del control únic de França. Aquesta gran ambició no va
ser satisfeta, ja que era impossible controlar tant espai o mantenir
les guerres en tot el territori.
En
territori espanyol (1808) Aranjuez es va
reunir
la Junta central, que s'encarregaria d'organitzar els atacs contra
Napoleó. La ocupació de Napoleó a Espanya
doncs, no va ser tan fàcil com semblava, la
presència del exèrcit Napolèonic no era acceptat per la major part
de la població per causa dels conflictes que provocaven (extorsions,
ocupacions..).
Tots
aquests fets van comportar
que
al 2 de maig 1808 es provoqués una revolta popular contra els
francesos que es va escampar per tot el territori espanyol. Això
va causar
el naixement d'una
nova guerra i
un
nou període
anomenat «La Guerra del Francès» que
comprèn des del 1808 fins al 1814.
Aquesta
va unir els espanyols contra un enemic comú i va néixer com a
conseqüència el sentiment antifrancès i patriòtic.
Des
del meu punt de vista Napoleó va ser una bona influència a
nivell Europeu, ja que va eliminar del mapa les monarquies absolutes.
El seu personatge em
dóna
la impressió que era
molt ambiciós i un dels millors estrategues que hagin
pogut existir mai. Tot i això, per estendre les seves idees
utilitzava sovint les armes i
considero que no és la manera correcte de defensar els teus ideals.
Les representacions de Goya són una font històrica que representen
tots els actes terrorífics que es van dur a terme.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada