Passa al contingut principal

Autors, estructura de la prova i criteris de correció (Credit: IES CTEIB)

1. Autors     

                Filosofia Antiga

                                Idealisme: Plató
                                Realisme: Aristòtil  

                Filosofia del Renaixement i Moderna

                                Racionalisme (René Descartes)
                        Empirisme Britànic (David Hume)
     Idealisme trascendental (Immanuel Kant)                                                                                       

                Filosofia Contemporània

                                Materialisme dialèctic. Karl Marx
                        Vitalisme nihilista. Friedrich Nietzsche
                        Posmodernisme: Hannah Arendt

2. Estructura de la prova                   

o    L'alumne/a haurà d'escollir entre les dues opcions.
o    El text serà d'una de les obres que consten al programa de lectures obligatòries
o    L'examen constarà de 3 preguntes, que seguiran aquest model i amb aquesta puntuació: 5 punts la primera pregunta, i 2’5 la segona i la tercera. 

1.        PREGUNTA D’EXPLICAR i OPINAR. [5 punts]
1.1.   Contextualització breu de l’autor i l’època. [1 punt].
1.2.    Explica l’argument principal (tesi) i el tema de què tracta (metafísica, teoria del coneixement, ètica, estètica, filosofia política, etc). [0’5 punts]
1.3.   Explica amb tot detall el contingut del text i interpreta’l [2 punts].
1.4.   Pregunta d’opinió sobre una idea de l’autor i l’actualitat [1’5 punt].
2.        PREGUNTA D’ANALITZAR. Es dóna a escollir entre dues preguntes. Exposa ... [un dels temes que aparegui al text amb amplitud i exhaustivitat o bé un tema més ampli del mateix autor que no apareixi al text]. 2’5 punts
3.        PREGUNTA DE COMPARAR. Es dóna a escollir entre dues preguntes. Detalla els punts de contacte entre ... [un tema o idea d’un filòsof o d’un corrent filosòfic, i posa’l en relació a un altre. Et poden donar a triar entre dos autors].  2’5 punts.

3. Criteris específics de correcció                       

o    Els alumnes hauran de cenyir-se al tema segons la formulació de les preguntes.
o      S'ha de fer referència al text (quan es facin referència literal, cal utilitzar cometes).
o      S'exigirà un ordre lògic en el desenvolupament de l'exposició discursiva (s'han d'evitar reiteracions, contradiccions, solapaments, redundàncies, etc.).
o      L'alumnat ha de demostrar un cert domini de la terminologia de l'autor estudiat.
o      Claredat d'idees.
o      Reconeixement de la capacitat crítica.
o      Creativitat de l'alumne/a.
o      Correcta utilització de l'ortografia i de la sintaxi i un nivell digne d'estil literari.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comentari poema: Tinc un desfici, ai, inclement

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de Beatriu de Dia o també anomenada la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità , tot i això nosaltres comentarem la traducció que no sempre és completament exacte. V a viure entre finals del s. XII fins a mitjants del s. XIII és una de l es poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions: Ab joi et ab joven m'apais, A chantar m'er de so qu'ieu non volria, Estât ai en greu cossirier, Fin ioi me don'alegranssa . D e la se v a vida se'n sap ben poc, n omés que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors. S obre la seva estructura, es pot veure que està estructurat amb tres octaves, format per versos octosíl·lab s ( d' art menor) i presenta una rima consonant. Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i El tema d'

Vicente Aleixandre (Se querían)

Vicente Aleixandre (Se querían) Métrica: verso libre. Tema: amor pasional entre dos personas. Unión de los contrarios (día-positivo y noche-negativo, como la fusión de la naturaleza). Visión del amor o evolución El poeta muestra en este poema el amor existente entre dos personas anónimas, un sentimiento fuerte, pasional y constante que se refleja en todos los aspectos de la vida y en cualquier momento. Durante el transcurso del poema el amor entre las dos personas va siendo mostrando en las tres partes en que se divide el poema: 1a parte: el autor comenta la forma en la que los dos amantes se desean en plena oscuridad, en la noche y cuando la luz comienza a resurgir, el amanecer. 2a parte: se comenta el amor en plena luz, durante el día, y cuando se acerca la oscuridad, el anochecer. 3a parte: el autor enumera las sensaciones vividas por el amor pasional de los amantes. De bueno (día) a malo (noche). Usa palabras de ambos lados, unión de contrarios, fusión de la

Fitxa 37. Cappella degli Scrovegni o dell'Arena de Giotto di Bondone

Fitxa 37. CAPPELLA DEGLI SCROVEGNI O DELL’ARENA FITXA TÈCNICA: Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena Autor: Giotto di Bondone Cronologia: 1304 - 1306 Tècnica: fresc Mides: 900 m2 Estil: italogòtic Tema: religiós Localització: Pàdua (Itàlia) Biografia de l’autor L’escriptor del Renaixement Vasari ja deia que Giotto (Mugello, 1267 - Forència, 1337) va ser descobert pel famós Cimbaue quan era pastor d’ovelles, mentre en dibuixava una en una pedra. Giotto, arquitecte i pintor, va ser el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, introductor dels ideals naturalistes trencadors amb la rigidesa de l’art bizantí. L’obra d’aquest autor, però, té certa dificultat a l’hora d’atribuir-ne l’autoria. Malgrat això, les úniques obres reconegudes mundialment com a seves són els frescos de la basílica de San Francesco d’Assís i la mateixa Cappella dell’Arena. El 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral Santa Maria dei Fiori de